divendres 24 febrer 2012 15:17
Escrit per Amics d'Els Clàssics
Escrit per Amics d'Els Clàssics
Archive for febrer, 2012
dijous 16 febrer 2012 18:04
Escrit per Amics d'Els Clàssics
Escrit per Amics d'Els Clàssics
Arnau de Vilanova. Any 2011, Editorial Barcino
Així doncs, a parer meu, i sense perjudici de les opinions d’altres autors, aquesta mena d’amor —l’anomenat heroic— és un pensament vehement i obsessiu sobre l’objecte desitjat amb la confiança d’obtenir-ne el plaer que se n’ha aprehès, segons demostraré tot seguit. El procés s’inicia quan la imatge d’un objecte qualsevol es presenta a algú o bé arriba a la seva aprehensió —sigui per si mateixa, per resolució d’una altra, per algun simulacre o de qualsevol altra manera— i el qui l’aprehèn, a partir de la imatge d’aquest objecte o de les seves qualitats accidentals, concep algun plaer. Això sol passar en tota mena d’objectes a partir de la contemplació d’una aparença agradable o bé en una persona a partir de la seva conversa deliciosa, de la seva generositat, del seu tracte encisador o de qualsevol altra circumstància. Aleshores, si la facultat estimativa prejutja que el plaer que ha percebut en aquell objecte és extraordinari —la causa d’aquesta activitat patològica es mostrarà més avall—, n’és conseqüència —sempre que hi hagi deler, insisteixo, d’aquest plaer— que desitja amb vehemència obtenir-lo per haver-lo jutjat un plaer extraordinari. I se’n segueix necessàriament que, a causa d’aquest desig vehement de l’objecte, reté amb força la seva imatge impresa en la fantasia i, en fer memòria, no cessa de recordar l’objecte. (més…)
dijous 16 febrer 2012 17:53
Escrit per Amics d'Els Clàssics
Escrit per Amics d'Els Clàssics
El passat dilluns 6 de febrer al Teatre Romea de Barcelona vam tenir l’oportunitat de gaudir d’una proposta cultural i literària original i diferent al voltant de la figura del poeta Ausiàs March.
Un entretingut col·loqui entre l’actor i director de la Fundació Romea Carles Canut i el poeta i narrador Josep Piera ens va permetre apropar-nos a la figura i l’obra d’un dels poetes europeus més importants del segle XV.
Al seu costat, tres actors, Elies Barberà, Pep Cortés i Joan Peris il·lustraven les explicacions i anècdotes dels tertulians amb la lectura dels poemes de l’escriptor medieval valencià
Va ser una nit per gaudir del plaer de la tertúlia i de la conversa entre amics en un acte intens i divertit, marcat pel ritme i la musicalitat dels poemes d’Ausiàs March.
En acabar, tots vam tornar a casa amb la sensació d’haver descobert algun aspecte inaudit de la vida del poeta i d’haver gaudit, encara més, dels seus versos.
Per recordar aquella nit us oferim algunes imatges de l’acte.
dijous 16 febrer 2012 17:33
Escrit per admin
Escrit per admin
El passat dijous 24 de gener La Seca Espai Brossa va acollir l’acte de presentació de la Nadala 2011 sota el lema “L’incendi crema encara. Accions, paraules i atzar a partir de Dau al Set”.
A la presentació van participar-hi Hermann Bonnín, director de La Seca Espai Brossa, José Corredor-Matheos, escriptor i crític d’art, Jordi Carulla-Ruiz, president de l’associació Joan Ponç i patró de la Fundació Lluís Carulla, i Pilar Parcerisas, crítica d’art i coautora de la Nadala 2011.
L’acte també va comptar amb la col·laboració de l’artista visual David Ymbernon i la poeta Meritxell Cucurella-Jorba, que van oferir una lectura de textos de la revista Dau al Set. (més…)
dijous 16 febrer 2012 17:15
Escrit per Amics d'Els Clàssics
Escrit per Amics d'Els Clàssics
Autora: Blanca Llum Vidal
Després que l’amant, de tant amar, s’hagi transformat tan de pertot que ni els ulls no li veuen ni la llengua li parla, després que l’amant hagi sentit la foguerada a la pell i a l’espinada, després s’afigura, ara espantat i adés tranquil, la mort propera. Després del joi de l’amor-tot —de l’amor-tant—, l’amant es trenca en l’estimbada i quasi es fon però no del tot. Enrampat d’amor i de turment, l’amant es mig mor, «mes cal sofrir-ho tot, perquè…»(1). També Safo ho deixa a l’aire. I la por, la por de trencar-se si és d’amor, aquesta es gasta. Sigui com sigui i passi el que passi, la Colometa estarà amb en Quimet perquè en Quimet li faci veure les estrelles —tan boniques, fonda nit, tan per morir-s’hi. Si l’amor, que diu Picasso, «és una ortiga que s’ha de collir a cada moment si hom vol fer la migdiada a la seva ombra», si l’amor és així, voler jaure al seu redol és d’atrevits i de valents. «Allò que va dir Homer respecte a la valentia que inspira un déu en alguns herois ho proporciona Eros als amants com a quelcom generat de si mateix»(2). I a l’aventura, ja se sap, a l’aventura t’hi quedes, hi neixes de nou o una mica de tot, que «dos són los focs qui escalfen la amor de l’amic: la un és bastit de desigs plaers cogitacions; l’altre és compost de temor llanguiment e de llàgremes e de plors»(3). I encara que l’amor s’hagi envolat cap al cel o hagi fugit del més enquí, més endavant, ara en Llull per Mossèn Cinto, l’amor és l’origen del mal i l’únic recurs per curar la ferida: «la vida mia/ remei del meu dolor,/ remei i malaltia,/ com més Vós me goriu/ més malalt me teniu,/ i el mal que m’esperona/ la sanitat me dóna»(4). (més…)
