Posts Tagged ‘Alfons el Magnànim’

Obra completa de Pere Torroella (part I)

divendres 9 desembre 2011 12:45
Escrit per Amics d'Els Clàssics


Discurs a cura de Francisco Rodríguez Risquete a la Universitat de Girona, el 23 de Novembre de 2011

El llibre que avui presentem té l’aspecte d’un llibre convencional i perfectament acadèmic, amb pròleg, edició de textos, notes crítiques i tota mena d’annexos. Aquesta és la part visible i epidèrmica de qualsevol obra, la part que coneixem només de fullejar-la durant uns pocs segons. A primer cop d’ull, s’hi estudia i edita l’obra completa d’un poeta cortesà del segle xv a qui no s’havia parat gaire atenció fins avui. Pere Torroella (c. 1420-c. 1492), en efecte, era recordat (només entre els especialistes) com un poeta menor que va destacar per tres motius: perquè va compondre un poema titulat Maldecir de mujeres, que va convertir-lo en el misogin per excel·lència durant un parell de segles; perquè va escriure la seva obra en castellà i en català, a parts iguals, en un bilingüisme que sembla perfecte; i perquè va compondre el primer sonet conservat en català. Els motius de la seva modesta fama eren, doncs, gairebé accidentals. Aparentment, aquest llibre aprofundeix en la seva biografia i presenta una edició millorada de l’obra completa, amb anotació sistemàtica. Com ja he dit, podria semblar un llibre acadèmic i convencional.

Deixeu-me, però, que expliqui què és realment, o què vol ser, aquest llibre. Totes les obres amaguen una història al darrere, que de vegades és més interessant que el llibre que en resulta. Crec que aquesta edició de Pere Torroella s’entén millor si sabem com va néixer, d’on va sortir i com ha acabat aquí. (més…)

Prosa de Pere Torroella: Resposta a la demanda de Romeu Llull sobre la imatge d’honor

dimarts 28 juny 2011 10:46
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Pere Torroella, poeta i militar, va néixer al 1420 i va viure un temps a la cort navarresa del príncep Carles de Viana. També va viure a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, i després sota les ordres de Joan II. Fou un escriptor d’una certa diversitat, tant en vers com en prosa i tant en català com en castellà. Cal assenyalar que és un dels primers poetes en català i l’autor del més antic sonet conegut en llengua catalana. Aquí teniu un fragment de la seva prosa, amb ortografia regularitzada, estret de la Obra Completa de la col·lecció Els Nostres Clàssics (Editorial Barcino).

Comprengueren los antics ésser produïts tots los hòmens eguals en totes les universals condicions de natura, composts emperò de natural ànima e de sensual cos, entre si adversaris, a tenir cada una d’aquestes parts a l’altra subjugar e vèncer. E d’aquí nomenaren virtut a l’esforç del racional venciment, e vici a l’optent de sensual apetit.

E vist que, prosseguint los hòmens la part d’aquest, degenerant la natura, s’aproïsmaven així a aquella dels animals bruts, que perseverant se feien consemblants a aquells; e, per contrari, prosseguint la part altra, se distingien e separaven no solament dels animals, mes los uns dels altres proferits e diferenciants s’acostaven a la suprema divinitat, estimaren aquest de tots los humanals béns lo principal e millor. E com lo bé ja de per si deja ésser premiat e acostumen los premis excitar i encendre los ànimos a ben obrar, e sien vistes les operacions nostres infructuoses e vanes sens haver tendència alguna a final retribució, volgueren e degudament investigaren qual premi seria a la virtut més condigna. E considerant que per mijà d’aquella excidien e prevalien los hòmens als seus consemblants, paregué cosa no menys convenible que necessària als virtuosos fos significada alguna superior preeminència, mijançant la qual, exortants al bé, fossen reverits en testimoni e premi de la virtut. E aquest tal e tan singular premi per los respectes mencionats dejús intitularen Honor.

Pere Torroella, mestre d’amor del segle XV

dijous 23 juny 2011 11:33
Escrit per Aurora Torras

Durant molt de temps, va perdurar la imatge d’Ausiàs March com la d’un poeta solitari i torturat. Però en els darrers anys, i gràcies a la recerca dels especialistes, sabem que no estava sol. Ben al contrari, existia tota una generació de poetes contemporanis del gran poeta valencià que treballaven a la cort i que dirigien la seva poesia a un públic culte i cortesà. El professor Ramon Torró ja en va rescatar uns quants de l’oblit a Sis poetes del regnat d’Alfons el Magnànim, publicat per Barcino fa un parell d’anys. Ara, Francisco Rodríguez Risquete recupera un altre gran poeta del segle XV a Obra Completa de Pere Torroella, publicada en dos volums a la col·lecció “Els Nostres Clàssics” d’editorial Barcino. El curador de l’obra ens adverteix: “Pere Torroella és un nom que els lectors comuns no coneixen, però que paga la pena si hom està interessat en la poesia romànica medieval”.

Nascut pels volts de 1420 a la Bisbal i procedent -tal com es dedueix del nom- de Torroella de Montgrí, va ser un dels primers empordanesos il·lustres de la nostra història. Segons el professor Rodríguez Risquete, va ser un referent per a altres autors de la seva època: “fou admirat com un mestre d’amor, és a dir, com el principal deixeble de March”. Va ser un dels primers poetes que escrigué tant en català com en castellà, pel fet que va seguir les corts dels reis d’Aragó, i això li va permetre dominar perfectament dues tradicions literàries, la castellana i la catalana. Aquesta singularitat fa que en la seva obra hi hagi un equilibri perfecte entre català i castellà, tant en quantitat com en qualitat. De fet, el primer volum de l’Obra completa recull les seves Poesies en català i el segon, les Poesies en castellà i elstextos en prosa. En total, més de 800 pàgines de temàtica amorosa que ens descobreixen un mestre d’amor. “Pere Torroella és un poeta i un teòric exclusivament amorós, un perfecte escriptor cortesà”, apunta el curador dels volums.

Si bé en català és un autèntic desconegut, en castellà Torroella té certa fama pel seu Maldecir, un poema on ataca les males dones que no saben correspondre l’amor dels homes i on entre d’altres coses diu: “Son todas naturalmente / malignas e sospechosas / mal secretas, mentirosas / e movibles ciertamente” o bé “ Muger es un animal / que se dize hombre inperfecto, / procreado en el deffecto / del buen calor natural”. Que ningú s’estiri dels cabells perquè tal com diu el curador de l’obra no és un atac contra les dones sinó contra les males amants i cal llegir-lo en una dimensió exclusivament amorosa. “Va escriure’l per seguir el joc literari, en què també participaven les dones com a públic”. A més, al final del poema, Torroella acaba elogiant la seva estimada: “Entre las otras soys vós, / dona d’aquesta mia vida / del traste común sallida / una en el mundo de dos”. Tot ha estat, doncs, “una excusa prou elaborada per tal d’escriure un elogi amorós i passar una estona de debat agradable”, explica el professor Risquete.

Després d’aquest atac a les males fèmines, l’autor els demana disculpes al Razonamiento, un text en què adreçant-se als maldients, examina els retrets que fan a les dones i els refuta un per un. Es tracta d’un text irònic, com ho era el mateix Maldecir, ja que tot plegat era un joc cortesà que ningú no es prenia seriosament. “Les dones devien indignar-se, però també devien riure força, mentre els poetes jugaven a atacar-les i a defensar-les en públic, potser picant l’ullet”, interpreta el curador de l’obra. Fins i tot hi ha una llegenda literària que diu que Pere Torroella va morir en mans d’un grup de dones enfurismades. La va escriure Juan de Flores, un autor un xic posterior a Torroella, qui va inventar una llegenda segons la qual les dones d’una seva novel·la van venjar-se del Maldecir torturant el seu autor amb dosis interessants de sadisme. “És un final del tot coherent amb la broma literària que Torroella havia iniciat anys enrere. És la conclusió perfecta”, diu Francisco Rodríguez Risquete.

El curador dels nous dos volums de Barcino també diu que la fama proporcionada pel Maldecir, però, és força injusta ja que Pere Torroella té molt més a oferir i aquest poema és una obra gairebé marginal dins el conjunt de la seva producció. De fet, Torroella va destacar en tots els gèneres lírics vigents del segle XV i en les dues llengües que podia dominar. Els seus escrits evocaven Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Petrarca, Dante, Aristòtil, Ovidi, Ciceró… entre molts d’altres, una erudició poètica que li va permetre fer-se un lloc a la cort. Va ser un dels cortesans més actius, literàriament parlant, de mitjan segle XV. En l’època, a més, calia ser un bon coneixedor de la poesia de moda. I aquest paper rellevant li va permetre, segurament, dictar les grans línies de la poesia catalana del seu temps.

Va participar a la batalla de Medina del Campo amb Joan II, va ser company de Joanot Martorell a Nàpols i es va entrevistar amb el pare de Jorge Manrique. Cavaller pedant i respectat, Rodríguez Risquete el defineix com un personatge orgullós i tossut, però també intel·ligent i despert. “És pedant quan es disfressa de personatge literari, però en persona podia haver estat algú apassionant (i apassionat)”, apunta. Procedent de la baixa noblesa, va arribar a exercir com a coper i majordom reial. I, en l’àmbit personal, va conquerir la noia rica de la seva vila, Violant de Llebià, amb qui va casar-se i va restar fins a la seva mort.

Gràcies a aquests nous volums, descobrim una nova veu de la literatura medieval, una veu única que aplega les principals tradicions peninsulars del moment, i això no s’esdevé en cap altre escriptor contemporani. Qui vulgui, doncs, conèixer el millor de la poesia de Castella, la Corona d’Aragó, els trobadors provençals, els trouvères francesos i els poetes italians, que llegeixi Pere Torroella.

Poema de Pere Torroella: Tant mon voler s’és dat a amors (XXII, 1-46)

dimarts 21 juny 2011 16:42
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Pere Torroella, poeta i militar, va néixer al 1420 i va viure un temps a la cort navarresa del príncep Carles de Viana. També va viure a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, i després sota les ordres de Joan II. Fou un escriptor d’una certa diversitat, tant en vers com en prosa i tant en català com en castellà. Cal assenyalar que és un dels primers poetes en català i l’autor del més antic sonet conegut en llengua catalana. Aquí teniu una mostra dels seus versos, amb ortografia regularitzada, estrets de la Obra Completa de la col·lecció Els Nostres Clàssics.

Tant mon voler s’és dat a amors

que tots quants dits de trobadors

llig ne record

és mon parer facen report

de ço que enamorat suport,

no gens content.

O Amor nos féu d’un sentiment

o en profetar ço que jo sent

foren spirats.

Llurs raons troben actoritats

en refermar les veritats (més…)

Poema de Pere Torroella: Doleu-vos, enamorats (XXI, 1-24)

divendres 17 juny 2011 11:48
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Pere Torroella, poeta i militar, va néixer al 1420 i va viure un temps a la cort navarresa del príncep Carles de Viana. També va viure a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, i després sota les ordres de Joan II. Fou un escriptor d’una certa diversitat, tant en vers com en prosa i tant en català com en castellà. Cal assenyalar que és un dels primers poetes en català i l’autor del més antic sonet conegut en llengua catalana. Aquí teniu una mostra dels seus versos, amb ortografia regularitzada, estrets de la Obra Completa de la col·lecció Els Nostres Clàssics.

Doleu-vos, enamorats,

e vestiu-vos tots de negre,

car jo pens que us prendrà febre

escoltant mes veritats,

vistes no amb ulls tancats,

mes amb clara experiència;

los del món pus aviltats

pratiquen vostra ciència.

Prenint hora descuidada,

no ha passats quinze jorns

entrí per passar raons

a una casa estimada,

de dones molt ben poblada

tals que a molts fan perdre el seny.

Mes la via porta errada

qui navega amb un tal lleny.

Trobí al primer devossal,

a man dreta de la porta,

una donzella mig morta

d’espatlles sobre un costal,

i un rapaç per metge igual

usant una medecina

de què ella es clamava mal,

mostrant-se que era fadrina. […]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...