Es tracta del viatge més llarg que ha fet mai el poeta valencià: un cràter del planeta Mercuri porta el nom d’Ausiàs March des de 1979.

No es tracta d’un cràter petit: té una superfície de 5.447 km², és a dir gairebé tan gran com la província d’Alacant. Tot i això, cap astrònom valencià se’n va adonar fins el 1998, quan Àngel Ferrer, coordinador de la Secció Astronòmica de la Safor (AAS), donava a conèixer la notícia en un article de Huygens, la revista de l’AAS, però ningú no havia investigat qui va batejar aquest cràter fins fa ben poc. Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, qui topà amb el cràter Ausiàs March mentre preparava una conferència sobre els noms de la lluna i la seva etimologia, es posà en contacte amb Enric Marco, investigador del Departament d’Astrologia i Astrofísica de la Universitat de València i autor del bloc Pols d’estels, per arribar al fons de la qüestió.

Ausiàs March (el cràter), situat a les muntanyes de Caloris, forma part d’un grup de 297 cràters que van ser batejats el 1979 amb noms de grans autors de la literatura i les arts per la Unió Astronòmica Internacional (AUI). Van escollir aquest criteri perquè Mercuri és el déu romà de la literatura i els poetes.

El 1973, amb més de 10.000 fotos del 45% de la superfície mercurial preses des de la sonda Mariner 10, es descobrien els abundosos accidents geogràfics d’un planeta fins llavors gairebé desconegut. La Comissió que havia de posar els noms a tots els cràters de les fotos estava dirigida per David Morrison i tenia per objectiu crear un banc de noms amb una àmplia representació internacional. Marco explica que Morrison diu que volia assegurar-se que els autors catalans i castellans fossin presents als cràters de Mercuri i, així, Marco en destaca una sensibilitat literària especial.

Com a curiositat, el nostre poeta està molt a prop d’altres cràters il·lustres, com ara Émile Zola o William Shakespeare.