En motiu de la presentació que vam realitzar a la Biblioteca Suecana a Sueca (València), Stefano Cingolani, el curador de la nova edició del Llibre del Rei en Pere, ens presenta l’obra de Bernat Desclot com una obra literària, no com una obra històrica, tot i tractar-se d’un clàssic que conté cròniques del regnat de rei Pere. Us deixem amb una petita transcripció de les seves paraules:

“Pel que fa al llibre, al text, i doncs en el marc dels clàssics, les cròniques tenen un estatut ambigu i no se sap mai bé on posar-les. Però si fem un pas darrere, i ens fixem en la cultura clàssica, els grecs (…), els grans llatins (…), són grans historiadors, s’estudien i s’utilitzen per escriure la història de l’època, però formen part del camp dels clàssics. Dels grans escriptors de la literatura grega i la literatura llatina. (…) Això no és només una qüestió de distància del temps, i, com que de literatura llatina i grega ens han arribat menys coses, doncs tot el que hi ha és clàssic. És també una qüestió d’estatut i de manera d’escriure la història. Gairebé fins al segle XIX, l’escriptura de l’historia sempre tenia un component literari. Sempre hi havia una part de recreació del passat que s’estava explicant. No necessàriament era un llibre de dates i de reconstruccions històriques. Per a la teoria literària antiga, la historiografia forma part de la retòrica, i encara ho segueix sent per a la teoria literària medieval. És a dir: escriure un llibre, una crònica, pressuposa fer literatura”.