Escrit per Amics d'Els Clàssics
[6] E ja eren junts a la cambra del marquès, lo qual la reebé molt alegrement e meteren-se a la taula e començaren a menjar. Mas la dona, pensant en ço que havia dit e pensant encara com seria estada entesa, envides menjava, ans deia que llavors s’era llevada del llit e que l’apetit de menjar no li era encara vengut. D’altra part començà Curial a pensar molt en les paraules que havia oïdes e, havent sabut que la Güelfa li havia donat e li donava ço que mester havia, estec fort pensiu. E desitjós de respondre, li semblava aquell dinar durar un any. E no obstant estigués molt apartat, encara mirava la senyora quan los qui servien a la taula e los altres qui davant estaven s’apartaven algun poc e maleïa tots aquells qui entre ell e ella s’interposaven. E quan aquells, per apartar los caps o en altra manera, feien finestra, tantost los ulls d’ambdós los enamorats ocupaven aquell lloc e, com la finestra se tancava, tot plaer los fugia. E així estigueren ambdosos aquell dinar, que ne ella menjà ne ell reposà. E en lo pits gentil, en lo qual alguna impressió d’amorós plaer encara no era entrat, súbitament s’encès una flama foguejant la qual fins que mort l’ocupà no es pogué apagar. (més…)
