Posts Tagged ‘Curial e Güelfa’

Fragment de Curial e Güelfa, de Quaderns Crema

divendres 16 desembre 2011 12:33
Escrit per Amics d'Els Clàssics

[6]        E ja eren junts a la cambra del marquès, lo qual la reebé molt alegrement e meteren-se a la taula e començaren a menjar. Mas la dona, pensant en ço que havia dit e pensant encara com seria estada entesa, envides menjava, ans deia que llavors s’era llevada del llit e que l’apetit de menjar no li era encara vengut. D’altra part començà Curial a pensar molt en les paraules que havia oïdes e, havent sabut que la Güelfa li havia donat e li donava ço que mester havia, estec fort pensiu. E desitjós de respondre, li semblava aquell dinar durar un any. E no obstant estigués molt apartat, encara mirava la senyora quan los qui servien a la taula e los altres qui davant estaven s’apartaven algun poc e maleïa tots aquells qui entre ell e ella s’interposaven. E quan aquells, per apartar los caps o en altra manera, feien finestra, tantost los ulls d’ambdós los enamorats ocupaven aquell lloc e, com la finestra se tancava, tot plaer los fugia. E així estigueren ambdosos aquell dinar, que ne ella menjà ne ell reposà. E en lo pits gentil, en lo qual alguna impressió d’amorós plaer encara no era entrat, súbitament s’encès una flama foguejant la qual fins que mort l’ocupà no es pogué apagar. (més…)

Etiquetes:

Nadal, temps de clàssics

divendres 16 desembre 2011 12:10
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Aquest Nadal volem que tingueu els Clàssics encara més a prop. Per això us proposem uns quants títols d’Editorial Barcino i d’altres editorials per fer un bon regal a aquells que estimes o, fins i tot, per a tu mateix!

Poesia, de Jordi de Sant Jordi, el primer títol de la col·lecció Tast de Clàssics, ara en format e-book. Jordi de Sant Jordi és un dels poetes més interessants dels primers vint-i-cinc anys del segle XV. Va néixer a València a final del XIV, fill d’un esclau morisc alliberat. De ben jove va entrar al servei d’Alfons el Magnànim i, ja el 1416, consta com a cambrer personal del rei, càrrec de prestigi que va ocupar fins a la seva prematura mort, l’any 1424. A la cort Jordi va entrar en contacte amb poetes com ara Andreu Febrer, Ausiàs March o el Marqués de Santillana. Aquest darrer recordava, anys més tard, la bellesa de les seves composicions i en lloava les aptituds musicals. N’hem conservat divuit poesies. Carles Duarte les ha adaptat al català d’avui.

Una tria, d’Ausiàs March, el segon títol de la col·lecció Tast de Clàssics en format e-book. L’obra poètica d’Ausiàs March no solament va ser llegida, coneguda, reconeguda i imitada pels seus contemporanis i deixebles, sinó també admirada durant el Renaixement hispànic. Al llarg del segle XVI, March fou apreciat com un savi filòsof, com un extrem amador, un adolorit patidor del desig, el més reflexiu i apassionat dels poetes del seu temps, com també el més lúcid i foll. Ara Josep Piera acosta les seves paraules al lector d’avui amb un llenguatge proper i entenedor. (més…)

Vídeo: Fragment del Curial e Güelfa llegit per Muriel Casals

dimecres 1 juny 2011 14:53
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Fragment del llibre III del Curial e Güelfa llegit per Muriel Casals, presidenta d’Òmnium, durant la presentació dels Amics d’Els Clàssics al Parc de la Ciutadella. Aquí teniu la transcripció del text.

[Curial, captiu a Tunis, pren el nom de Joan. Camar, la filla del seu amo, se n’enamora i vol donar-li el tresor del seu pare.]

Passaren alguns pocs dies, dins los quals Camar hac avinentesa de veure lo seu Joan, e aquella vista era a ella consolació sobirana. Per què un jorn, captada hora que algú no els oís ne els veés, lo dit Joan cridà, e, vengut, en la següent manera li parlà: —Joan: en l’angle de l’hort, davant lo presseguer major, mon pare, qui per tu ha perduda la vida, en algunes gerres tenia soterrat tot lo seu tesor; e trobaràs en la paret tres ralles de almàguena; tantost al peu estan les gerres. E açò no ho sap persona al món, fora jo. Prec-te que proveesques a la tua llibertat, e que tengues ton camí a la tua terra; jo són morta per tu, e pensa que no llevaré viva d’aquest llit, e si me’n lleven a força, la mia vida no serà de llonga durada. A, homeier de la persona que més t’ama en aquest món, per lo qual he mort mon pare, robe la sua casa, he escampada la pròpia sang e tramet l’ànima a l’altre món! Prec-te que si algun espirit de pietat viu e regna ab tu, que aprés que sia morta sies remembrant de mi, car la mia ànima, solta d’aquest carçre, tantost apareixerà a tu en qualsevol lloc sies. E si ab tu a la tua terra los meus ossos portar poguesses, altre paraís no desijaria; e així et prec que ho faces.— (més…)

La llegenda més surrealista de Sant Jordi

dijous 28 abril 2011 14:15
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Autora: Anna Carreras

Malgrat la minsa notícia biogràfica que disposem de sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270Nicomèdia, Bitínia, 303), sabem que va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. La figura del Sant és el resultat de la síntesi d’un cúmul de tradicions paganes, la qual cosa no impedeix que s’assimili al cristianisme: com a religió emergent, el credo necessitava personatges heroics que facilitessin el procés evangelitzador. Els croats en popularitzen la devoció, n’expandeixen el culte per l’Occident cristià i l’implanten a tot Europa. De la fama del personatge històric es passa a la divulgació de la llegenda de l’heroi, del personatge mític. L’any 1246 Iacopo de Voragine divulga la Llegenda àuria on s’inclouen els episodis de sant Jordi, el drac i la princesa, que donen lloc a moltes versions (algunes d’elles, absolutament còmiques). A partir del XIV, sorgeixen multitud de llegendes en què apareix sant Jordi fent costat als guerrers cristians en el moment decisiu de la batalla. Com una aparició sòrdida del més enllà…

El llibre Sant Jordi. Patró de Catalunya, de Ramon d’Alòs-Moner, publicat per Barcino el 1926 és una visió completa i essencial sobre la figura del nostre patró. El text inèdit que aquesta joia presenta es conserva en dos manuscrits: un, datat a finals del segle XIV o principis del XV i conservat a la Biblioteca de Catalunya, i l’altre del segle XV a recer de la Biblioteca Reial de Madrid. La llegenda ha inspirat totes les literatures. Però aquesta llegenda té una llengua bífida. Des del segle XI és associada a la figura del drac i, des del V a França o a Provença, la llegenda de sant Jordi es fusiona amb la Passió. En aquest cas, el caràcter extremadament fantàstic, l’element sobrenatural emprat fins a l’excés i la inversemblança, el recurs continuat del miracle, un martiri que dura set anys (atenció, nombre màgic segons la càbala cristiana), la resurrecció del personatge per partida triple, les aparicions fantasmagòriques del Sant enmig dels combats… En definitiva, una novel·la de ciència ficció que si es televisés seria etiquetada de sèrie B i es veurien els fils, el quetxup i les dents de plàstic del drac. (més…)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...