El llibre Llengua i Literatura, Barcelona 1700, publicat per Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona, inclou perles com el següent fragment del Catechisme pastoral de plàticas doctrinals y espirituals per tots los diumenges de l’any, utilíssim y profitós a tots los rectors y regint cura de ànimas, com també confessors y predicadors, de Josep Plens, rector de Mollerussa. El recull de sermons va ser publicat l’any 1699 a Barcelona.

Si voleu saber com era l’ infern en el que creien els besavis dels avis dels nostres avis, us deixem amb aquesta prosa efectista l’objectiu de la qual era commoure la pietat popular.

[…] què cosa és Infern? Haveu de saber, christians, que lo lloch de l’Infern és un pou tant profundo, tant dilatat y tant ample que tindrà dintre de si més milions de dimonis y condemnats que estrellas no hi ha en lo cel ni arenas en lo mar; y encara que és tant dilatat y tant ample, estan allí los miserables condemnats estrets y apretats com las rajoles en un forn!

És lo Infern un lloch ab gran manera fosquíssim: allí no entra ni entrarà la llum del sol ni resplandor de la lluna, sinó que tot és tenebres palpables més que las d’Egypte: Mittite in tenebras exteriores. És lo Infern un lloch tancat ab portes de bronse y forrellats de ferro –contrivit portas aereas et vectes ferreos confregit. És lo Infern un lloc de gravíssima confusió y desconcert: allí no se hou sinó blasfèmias y renechs contra de Déu y de Maria santíssima –ubi nullus ordo, sed sempiternus horror inhabitat. És lo Infern un lloch ahont estan y estaran los miserables condemnats lligats de mans y peus ab cadenas fortas de foch –ligatis manibus et pedibus mittite eum in tenebras exteriores. És lo Infern lloch ahont may hi haurà pau, quietut y sossego, sinó torment imponderable –putasne saltem ibi erit requies mihi. Allí tot serà patir fam canina sens remey –non est apud inferos inveniri cibum. Allí tot és patir bolcans y torments eterns –iste maledicti in ignem aeternum. Allí tot és plorar sens alívio, rabiar sens consuelo y fer-se pedaços las entranyes de ràbia y furor –ibi erit flectus et stridor dentium. Allí estaran los miserables condemnats, rodats de serps y vívoras que li rosegaran las entranyas per tota una eternitat: in Inferno nulla est redemptio.

(més…)