Posts Tagged ‘Llengua i Literatura Barcelona 1700’

Nadal, temps de clàssics

divendres 16 desembre 2011 12:10
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Aquest Nadal volem que tingueu els Clàssics encara més a prop. Per això us proposem uns quants títols d’Editorial Barcino i d’altres editorials per fer un bon regal a aquells que estimes o, fins i tot, per a tu mateix!

Poesia, de Jordi de Sant Jordi, el primer títol de la col·lecció Tast de Clàssics, ara en format e-book. Jordi de Sant Jordi és un dels poetes més interessants dels primers vint-i-cinc anys del segle XV. Va néixer a València a final del XIV, fill d’un esclau morisc alliberat. De ben jove va entrar al servei d’Alfons el Magnànim i, ja el 1416, consta com a cambrer personal del rei, càrrec de prestigi que va ocupar fins a la seva prematura mort, l’any 1424. A la cort Jordi va entrar en contacte amb poetes com ara Andreu Febrer, Ausiàs March o el Marqués de Santillana. Aquest darrer recordava, anys més tard, la bellesa de les seves composicions i en lloava les aptituds musicals. N’hem conservat divuit poesies. Carles Duarte les ha adaptat al català d’avui.

Una tria, d’Ausiàs March, el segon títol de la col·lecció Tast de Clàssics en format e-book. L’obra poètica d’Ausiàs March no solament va ser llegida, coneguda, reconeguda i imitada pels seus contemporanis i deixebles, sinó també admirada durant el Renaixement hispànic. Al llarg del segle XVI, March fou apreciat com un savi filòsof, com un extrem amador, un adolorit patidor del desig, el més reflexiu i apassionat dels poetes del seu temps, com també el més lúcid i foll. Ara Josep Piera acosta les seves paraules al lector d’avui amb un llenguatge proper i entenedor. (més…)

Decadència o retallades?

dilluns 22 agost 2011 12:35
Escrit per Anna Carreras

Des de fa massa temps (i quan dic massa vull dir, en realitat, excessiu), la gran i sòlida Acadèmia s’ha entestat a recórrer, un cop més, a l’estereotip més caduc i a la visió més sòrdida. Limitar el període artístic català d’entre els segles XVI i XVIII sota l’etiqueta de “decadència” és trist i fa lleig. En primer lloc, perquè aital afirmació és, justament, una impostura: Catalunya gaudeix, en aquests segles, d’una llengua i d’una literatura orals riques i viables. El problema, en conseqüència, no és la mancança de literatura, sinó la proliferació del seu vessant popular, espontani i multiforme en detriment de la suposada literatura “culta” o “formal”, que, certament, es mantenia soterrada per la força dominant de la corona castellana enfront de la independència política de l’Edat Mitjana. En segon lloc, contra la censura, s’imposava la creativitat, la imaginació i el talent per part d’unes generacions que vivien en actiu la llengua catalana, tant oral com escrita. Un poble que, contràriament al que se’ns ha dit, era ben lluny de l’analfabetisme i posseïa una riquesa lèxica gens negligible. En tot cas, la decadència de les lletres catalanes sorgeix a mitjan XIX…

Llengua i literatura. Barcelona 1700 és el sisè volum d’un projecte magne i digne: “La Ciutat del Born”. És un llibre ben fet que estimula els sentits, sobretot el tacte (el paper ecològic és seda pura) i la vista (les il·lustracions tenen una qualitat excel·lent). No hi ha dubte que aquesta floresta de llibres assoleix el seu objectiu: enfocar de manera multidisciplinària (i nova, per fi…) els diversos aspectes sobre les dinàmiques de la Barcelona del 1700 en tots els seus àmbits (botànic, musical, lúdic, social, mèdic, polític, econòmic i estètic). Literàriament, els exemples poden multiplicar-se. (més…)

Com era l’infern l’any 1700?

dimecres 3 agost 2011 15:29
Escrit per Amics d'Els Clàssics

El llibre Llengua i Literatura, Barcelona 1700, publicat per Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona, inclou perles com el següent fragment del Catechisme pastoral de plàticas doctrinals y espirituals per tots los diumenges de l’any, utilíssim y profitós a tots los rectors y regint cura de ànimas, com també confessors y predicadors, de Josep Plens, rector de Mollerussa. El recull de sermons va ser publicat l’any 1699 a Barcelona.

Si voleu saber com era l’ infern en el que creien els besavis dels avis dels nostres avis, us deixem amb aquesta prosa efectista l’objectiu de la qual era commoure la pietat popular.

[…] què cosa és Infern? Haveu de saber, christians, que lo lloch de l’Infern és un pou tant profundo, tant dilatat y tant ample que tindrà dintre de si més milions de dimonis y condemnats que estrellas no hi ha en lo cel ni arenas en lo mar; y encara que és tant dilatat y tant ample, estan allí los miserables condemnats estrets y apretats com las rajoles en un forn!

És lo Infern un lloch ab gran manera fosquíssim: allí no entra ni entrarà la llum del sol ni resplandor de la lluna, sinó que tot és tenebres palpables més que las d’Egypte: Mittite in tenebras exteriores. És lo Infern un lloch tancat ab portes de bronse y forrellats de ferro –contrivit portas aereas et vectes ferreos confregit. És lo Infern un lloc de gravíssima confusió y desconcert: allí no se hou sinó blasfèmias y renechs contra de Déu y de Maria santíssima –ubi nullus ordo, sed sempiternus horror inhabitat. És lo Infern un lloch ahont estan y estaran los miserables condemnats lligats de mans y peus ab cadenas fortas de foch –ligatis manibus et pedibus mittite eum in tenebras exteriores. És lo Infern lloch ahont may hi haurà pau, quietut y sossego, sinó torment imponderable –putasne saltem ibi erit requies mihi. Allí tot serà patir fam canina sens remey –non est apud inferos inveniri cibum. Allí tot és patir bolcans y torments eterns –iste maledicti in ignem aeternum. Allí tot és plorar sens alívio, rabiar sens consuelo y fer-se pedaços las entranyes de ràbia y furor –ibi erit flectus et stridor dentium. Allí estaran los miserables condemnats, rodats de serps y vívoras que li rosegaran las entranyas per tota una eternitat: in Inferno nulla est redemptio.

(més…)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...