Ja tenim guanyadors! Marc i Daniel Comas guanyen un exemplar del Llibre del Rei en Pere. Enhorabona, us enviem un correu!
La votació s’ha tancat amb 20 vots (13 menys que Jordi de Sant Jordi, pobret Bernat Desclot!), i demà comencem amb els vots de Bernat Metge. Quin autor guanyarà i es convertirà en el Millor Clàssic Estiu 2011?
Com que jo sóc el segon, eh? Ja veig que Jordi de Sant Jordi no ho ha fet malament. És comprensible, el seu llibre és molt interessant… si t’agrada el seu tarannà, és clar. Però tots sabem que, si vols tenir un estiu apassionant de debò, el que has de fer és llegir aventures!
El que volem tots quan anem de vacances és llançar-nos a la mar a la conquesta de Sicília, vèncer el poderós exèrcit francès, reptar el nostre enemic més ferotge a un combat cos a cos, ser els herois, vaja! Per això, el millor llibre possible és el Llibre del Rei en Pere, que vaig escriure pensant en un estiu com aquest. Llegir la crònica de les gestes i les aventures de Pere el Gran assegut sota un arbre després d’un bon àpat és tot un plaer, creieu-me.
Així, si voleu escollir-me com a “Millor Clàssic – Estiu 2011” (que seria el més just), només heu de visitar aquesta aplicació de Facebook i participar-hi. Amb un clic podeu guanyar el meu Llibre del Rei en Pere i ajudar-me a demostrar a Jordi de Sant Jordi i a Bernat Metge que els llibres d’aventures són molt més interessants que els seus!
Ah! Si ja hi heu participat amb Jordi de Sant Jordi i li heu donat el vostre vot, no passa res, podeu participar-hi també amb mi. Al capdavall, qualsevol pot equivocar-se i rectificar, oi?
Ja arriba el juliol i els Amics d’Els Clàssics volem que sigui intens. Per això hem preparat una petita competició. Volem saber quin és el Millor Clàssic de l’Estiu 2011 i hem nominat tres candidats.
Durant tres setmanes, Jordi de Sant Jordi, Bernat Desclot i Bernat Metge competiran. Cada un d’ells ha escollit un lloc per fer vacances, des del qual mirarà d’aconseguir vots, i al final del mes proclamarem guanyador aquell que tingui més vots.
Com es vota? L’únic que heu de fer és visitar el nostre Facebook, on hi ha una aplicació per recollir les votacions. Cada setmana es podrà votar un autor i sortejarem exemplars dels seus llibres entre tots els votants.
Amb només un clic podeu ajudar el vostre autor preferit a destacar per sobre dels altres i a més podeu guanyar un llibre per llegir aquest estiu! Us animeu a participar-hi? Sí? Doncs demà començarem amb el primer autor!
Al Llibre del rei En Pere el cronista Bernat Desclot narra la seva versió, sens dubte molt pròxima a Pere el Gran, dels fets que es desenvoluparen durant el complicat regnat d’aquest rei (1276-1285), famós recentment per l’obertura de la seva tomba a Santes Creus.
Precisament demà presentarem a València la plataforma Amics d’Els Clàssics. Carme Alborch (regidora de l’Ajuntament de València), Josep Lluís Albinyana (expresident del Consell Preautonòmic), Francisco Tomàs (professor i exrector de la Universitat de València), Antoni Ferrando (filòleg), i els escriptors Martí Domínguez, Joan Francesc Mira i Josep Piera hi llegiran fragments de clàssics com Desclot. Hi sou convidats! Recordeu: dijous 3 de febrer a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran núm. 12, València), a les 19 h 30 min.
Mentrestant feu un tast del Llibre del rei En Pere amb els següents fragments dels capítols CXXXIV (Com lo rei En Pere d’Aragó anà sobre son frare lo rei de Mallorques) i CXXXV.
No obstant l’actuació ferma i decidida d’aquest rei, amb grans idees d’Estat i capaç de portar a terme tot el que es proposava, avui dia Pere II és un gran desconegut. Se’n sap poc i se’n parla poc. Per això Stefano Cingolani reclama que “hauríem d’ampliar la memòria històrica de Catalunya i no tenir-la reduïda a la Catalunya de la Generalitat i a la republicana”. Afirma que és una qüestió acadèmica i que ara s’estudien altres coses, com la història econòmica o social, però no tant la història política.
A més de poc conegut, el rei Pere també és poc estimat. A el Llibre del rei En Pere, publicat dins la Biblioteca Barcino, Cingolani -que n’és el curador- adverteix que Desclot no es limita a compilar notícies o a relatar més o menys fidelment els fets dels quals havia estat testimoni, sinó que crea una visió de la història d’acord amb uns criteris literaris i amb unes determinades idees historiogràfiques i polítiques. “Desclot exalta la figura del rei mostrant un altíssim nivell d’elaboració literària”. Però a banda d’això, el cronista també critica el rei Pere, i de manera “injusta”, diu Cingolani. “Desclot el critica perquè no li agrada massa el seu aspecte autoritari”. Així que d’alguna manera, Desclot també ha contribuït a fer de Pere un rei poc estimat.
Poc estimat en la prosperitat perquè en el seu dia, Pere el Gran va ser un gran seductor. Gràcies a la recerca de Cingolani, ha vist la llum una gran quantitat de material arxivístic inèdit sobre el monarca. Entre les dades i els noms hi despunten unes quantes amants i un bon grapat de fills il·legítims. I aquest és un altre dels filtres que ha tret Cingolani per acostar-nos al personatge real. Es veu que el monarca no era un fidel enamorat de la seva esposa Constança de Sicília com ens havien fet creure, sobretot el cronista Ramon Muntaner. “Els homes som més ingenus en creure’ns aquesta versió”, diu l’historiador. Potser Cingolani té raó. Qui es creu que un rei de l’època no tingués amants i fills a dojo? És més, el filòleg apunta que no hauria estat Constança la causant de la conquesta de Sícilia (i que el seu marit hauria portat a terme fidelment) sinó que més aviat sembla ser que n’era contrària.
(més…)
