Posts Tagged ‘llibre’

Nadal, temps de clàssics

divendres 16 desembre 2011 12:10
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Aquest Nadal volem que tingueu els Clàssics encara més a prop. Per això us proposem uns quants títols d’Editorial Barcino i d’altres editorials per fer un bon regal a aquells que estimes o, fins i tot, per a tu mateix!

Poesia, de Jordi de Sant Jordi, el primer títol de la col·lecció Tast de Clàssics, ara en format e-book. Jordi de Sant Jordi és un dels poetes més interessants dels primers vint-i-cinc anys del segle XV. Va néixer a València a final del XIV, fill d’un esclau morisc alliberat. De ben jove va entrar al servei d’Alfons el Magnànim i, ja el 1416, consta com a cambrer personal del rei, càrrec de prestigi que va ocupar fins a la seva prematura mort, l’any 1424. A la cort Jordi va entrar en contacte amb poetes com ara Andreu Febrer, Ausiàs March o el Marqués de Santillana. Aquest darrer recordava, anys més tard, la bellesa de les seves composicions i en lloava les aptituds musicals. N’hem conservat divuit poesies. Carles Duarte les ha adaptat al català d’avui.

Una tria, d’Ausiàs March, el segon títol de la col·lecció Tast de Clàssics en format e-book. L’obra poètica d’Ausiàs March no solament va ser llegida, coneguda, reconeguda i imitada pels seus contemporanis i deixebles, sinó també admirada durant el Renaixement hispànic. Al llarg del segle XVI, March fou apreciat com un savi filòsof, com un extrem amador, un adolorit patidor del desig, el més reflexiu i apassionat dels poetes del seu temps, com també el més lúcid i foll. Ara Josep Piera acosta les seves paraules al lector d’avui amb un llenguatge proper i entenedor. (més…)

Els Clàssics i tu – La gran tertúlia virtual

divendres 16 desembre 2011 11:22
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Com recordareu, en l’acte del primer aniversari que vam celebrar plegats a la Biblioteca de Catalunya, el cantautor  Raimon i la filòloga Lola Badia van conversar animadament al voltant dels clàssics. Va ser una xerrada intensa, però que a molts ens va semblar massa breu. Per això, en el News de novembre, us varem proposar continuar aquesta tertúlia virtualment.

Heu estat molts els que ens heu contestat i compartit amb nosaltres les vostres opinions. I, tot i que aquest espai no ens permet publicar-les totes, si que ens agradaria destacar els trets més rellevants.

- D’on ve la teva passió pels clàssics?

Per a molts, aquest interès va començar a la Universitat, alguns a l’escola, però, sobretot, volem destacar la importància que doneu a la figura d’un bon mestre o professor que sàpiga transmetre aquesta passió a qui l’escolta.

I no volem oblidar la figura del Raimon. Heu estat molts els que el mencioneu. ¿Quants de nosaltres vam començar a descobrir els clàssics escoltant “Veles e vents” de l’Ausiàs March o el “Desert d’amics” de Jordi de Sant Jordi?

- Què és el que fa que els clàssics siguin actuals? (més…)

Com era l’infern l’any 1700?

dimecres 3 agost 2011 15:29
Escrit per Amics d'Els Clàssics

El llibre Llengua i Literatura, Barcelona 1700, publicat per Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona, inclou perles com el següent fragment del Catechisme pastoral de plàticas doctrinals y espirituals per tots los diumenges de l’any, utilíssim y profitós a tots los rectors y regint cura de ànimas, com també confessors y predicadors, de Josep Plens, rector de Mollerussa. El recull de sermons va ser publicat l’any 1699 a Barcelona.

Si voleu saber com era l’ infern en el que creien els besavis dels avis dels nostres avis, us deixem amb aquesta prosa efectista l’objectiu de la qual era commoure la pietat popular.

[…] què cosa és Infern? Haveu de saber, christians, que lo lloch de l’Infern és un pou tant profundo, tant dilatat y tant ample que tindrà dintre de si més milions de dimonis y condemnats que estrellas no hi ha en lo cel ni arenas en lo mar; y encara que és tant dilatat y tant ample, estan allí los miserables condemnats estrets y apretats com las rajoles en un forn!

És lo Infern un lloch ab gran manera fosquíssim: allí no entra ni entrarà la llum del sol ni resplandor de la lluna, sinó que tot és tenebres palpables més que las d’Egypte: Mittite in tenebras exteriores. És lo Infern un lloch tancat ab portes de bronse y forrellats de ferro –contrivit portas aereas et vectes ferreos confregit. És lo Infern un lloc de gravíssima confusió y desconcert: allí no se hou sinó blasfèmias y renechs contra de Déu y de Maria santíssima –ubi nullus ordo, sed sempiternus horror inhabitat. És lo Infern un lloch ahont estan y estaran los miserables condemnats lligats de mans y peus ab cadenas fortas de foch –ligatis manibus et pedibus mittite eum in tenebras exteriores. És lo Infern lloch ahont may hi haurà pau, quietut y sossego, sinó torment imponderable –putasne saltem ibi erit requies mihi. Allí tot serà patir fam canina sens remey –non est apud inferos inveniri cibum. Allí tot és patir bolcans y torments eterns –iste maledicti in ignem aeternum. Allí tot és plorar sens alívio, rabiar sens consuelo y fer-se pedaços las entranyes de ràbia y furor –ibi erit flectus et stridor dentium. Allí estaran los miserables condemnats, rodats de serps y vívoras que li rosegaran las entranyas per tota una eternitat: in Inferno nulla est redemptio.

(més…)

Laura Borràs no en té cap dubte: “A l’estiu, clàssics gruixuts!”

dijous 21 juliol 2011 09:44
Escrit per Aurora Torras

És professora de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i al mateix temps dirigeix un màster de Literatura en l’Era Digital. Però, per sobre de tot, Laura Borràs és una apassionada pels clàssics. Ho demostra al seu llibre Per què llegir els clàssics, avui (Ara Llibres), on ens guia a través d’uns quants pilars de la literatura. Per passar l’estiu, ja té a punt una maleta carregada de llibres (i la samarreta d’Els Amics). No hi ha res millor per fer viatjar la imaginació.

Quins són els ingredients bàsics que ha de tenir un clàssic?

Quan parlem de clàssics, la gent vol trobar una fórmula secreta, però no n’hi ha cap. El clàssic és un llibre atemporal, que surt fora del flux del temps. És un text que sempre fa de bon retrobar, perquè, a més, tu pots haver canviat i el text canvia en la mesura en què tu canvies. Així que el clàssic és sobretot un text perdurable, que venç el pas del temps.

Aquest llibre és un homenatge a la lectura, al plaer de llegir, un plaer que segurament comparteixen els nostres lectors. Però, si haguessis de convèncer algú que no trobés motius per llegir un clàssic, com ho faries?

Home, jo li diria que no sap el què s’està perdent! (Riu.) Els clàssics sempre estan farcits de grans històries. Són textos imprescindibles a la vida. Un clàssic sempre et fa passar una bona estona. T’atrapa d’una manera que el temps que hi passes és de gaudi estètic. Així que convido sempre a entrar en els clàssics perquè són textos que no et defrauden. També pot ser que a algú no li hagi arribat el moment de llegir un text concret, i aleshores les coses tampoc no s’han de forçar. I això és el que faig al meu llibre, faig de guia per portar els lectors cap a aquests textos clàssics que potser fan més respecte.

També dius que la vida moderna està matant la lectura, sobretot a causa de la falta de temps. Què podem fer per combatre aquesta “epidèmia”?

A vegades intentem moure’ns amb els mateixos paràmetres que abans i no ens adonem que els temps canvien. Hem de tenir present què representava la lectura. Era una font d’oci molt important perquè no hi havia tanta oferta cultural. I ara l’oferta d’entreteniment s’ha diversificat moltíssim. Per tant, la lectura ha perdut una part de la seva quota. Això és una cosa normal dels temps en què vivim i no ens hem de flagel·lar. Però perdre la lectura és un luxe que tampoc no ens podem permetre, ni com a individus ni com a país. Hem de saber cuidar el nostre temps i introduir-hi aquest plaer de la lectura. Jo combinaria les dues coses. Efectivament, la nostra època és vertiginosa i això no ho podem canviar, però justament per aquest motiu a vegades també són necessaris els moments de calma. O com ara a l’estiu, en què tens més temps i pots dedicar-te a plaers com la lectura. (més…)

Poema de Jordi de Sant Jordi: L’estat d’honor i d’amor

divendres 3 juny 2011 09:38
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Fragment de L’estat d’honor i d’amor, poesia de Jordi de Sant Jordi, cavaller, escriptor i músic nascut a València a finals del segle XIV. Fill d’un esclau morisc alliberat, de ben jove va entrar al servei d’Alfons el Magnànim, i ja el 1416 consta com a cambrer personal del rei, càrrec de prestigi que va ocupar fins a la seva prematura mort, l’any 1424. A la cort va entrar en contacte amb poetes com ara Andreu Febrer, Ausiàs March o el Marqués de Santillana.

No pot ren dir ne far que bé stia

lunch homs, si donchs ja d’amor non és pres:

per què·l meu seny d’Amor trop se desvia

qui·s part d’amor tant quant pot dur l’arnés

nez hage·l cors per faytz de gentilesa,

car mils n’és pros e cobegans d’onor,

e ssent pus tart sa joventut despesa

e sab triar del món tot lo milhor.

Versió al català modern de Carles Duarte, publicada a la nova col·lecció Tast de Clàssics

No pot dir ni fer res que estigui bé

ningú que no estigui enamorat:

per això crec que d’Amor massa es desvia

qui se n’allunya, tot i poder dur arnès

i tenir el cos a punt per als fets de gentilesa,

car és més valent i cobeja l’honor,

i s’adona més tard de la joventut consumida

i sap triar del món tot el millor.

Comprar llibre Poesia de Jordi de Sant Jordi en lìnea

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...