Se suposa que els clàssics no envelleixen, que no passen mai de moda. Però també tenen els seus alts ibaixos. Jordi de Sant Jordi n’és un clar exemple. Elogiat pels seus contemporanis i considerat un dels autors més rellevants de la poesia catalana de tots els temps, avui és pràcticament un desconegut. En part perquè la seva obra, escrita en occità, ens costa d’entendre. I també, no ens enganyem,
perquè tot allò que sona a poesia medieval ens espanta. L’Editorial Barcino un cop més ens ho posa fàcil i ens ofereix una versió al català actual de la poesia de Jordi de Sant Jordi. El volum, a punt de sortir al mercat, inaugurarà la nova col·lecció “Tast de Clàssics”, que precisament vol acostar als lectors els autors i títols més destacats de la literatura catalana antiga des d’una sensibilitat contemporània. En
aquesta ocasió, l’adaptació ha estat a cura de Carles Duarte, poeta i director de la Fundació Lluís Carulla.
Jordi de Sant Jordi va néixer a València a la fi del segle XIV, no se sap exactament quan, però sí que se’n coneix la data de la mort: el 18 de juny de 1424. Va morir molt jove, amb poc més de trenta anys. En realitat, si les circumstàncies socials no haguessin estat les que foren, ni s’hauria dit Jordi ni hauria tingut el cognom amb què el coneixem, sospitosament similar a cognoms propis de conversos. Potser s’hauria dit Mohamed, qui sap. O Mohamed Jordi, com el personatge de la Competència de RAC1. El que no és una hipòtesi és la seva ascendència àrab.
Recentment, els estudiosos han descobert, gràcies a un document de 1416 dels jurats de València, que era fill d’un esclau morisc. Es veu que la germana del poeta volia entrar al prestigiós monestir cistercenc de la Saïdia, prop de València, però les monges no ho volien. El citat document diu: “E, segons nosaltres sabíem, lo dit Jordiet e germana de aquell eren fills de hun moro catiu qui aprés fon christià e
libert”. D’aquí la resistència insistent de les monges. (més…)