Posts Tagged ‘poema’

Poema de Pere Torroella: Tant mon voler s’és dat a amors (XXII, 1-46)

dimarts 21 juny 2011 16:42
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Pere Torroella, poeta i militar, va néixer al 1420 i va viure un temps a la cort navarresa del príncep Carles de Viana. També va viure a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, i després sota les ordres de Joan II. Fou un escriptor d’una certa diversitat, tant en vers com en prosa i tant en català com en castellà. Cal assenyalar que és un dels primers poetes en català i l’autor del més antic sonet conegut en llengua catalana. Aquí teniu una mostra dels seus versos, amb ortografia regularitzada, estrets de la Obra Completa de la col·lecció Els Nostres Clàssics.

Tant mon voler s’és dat a amors

que tots quants dits de trobadors

llig ne record

és mon parer facen report

de ço que enamorat suport,

no gens content.

O Amor nos féu d’un sentiment

o en profetar ço que jo sent

foren spirats.

Llurs raons troben actoritats

en refermar les veritats (més…)

Poema de Pere Torroella: Doleu-vos, enamorats (XXI, 1-24)

divendres 17 juny 2011 11:48
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Pere Torroella, poeta i militar, va néixer al 1420 i va viure un temps a la cort navarresa del príncep Carles de Viana. També va viure a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, i després sota les ordres de Joan II. Fou un escriptor d’una certa diversitat, tant en vers com en prosa i tant en català com en castellà. Cal assenyalar que és un dels primers poetes en català i l’autor del més antic sonet conegut en llengua catalana. Aquí teniu una mostra dels seus versos, amb ortografia regularitzada, estrets de la Obra Completa de la col·lecció Els Nostres Clàssics.

Doleu-vos, enamorats,

e vestiu-vos tots de negre,

car jo pens que us prendrà febre

escoltant mes veritats,

vistes no amb ulls tancats,

mes amb clara experiència;

los del món pus aviltats

pratiquen vostra ciència.

Prenint hora descuidada,

no ha passats quinze jorns

entrí per passar raons

a una casa estimada,

de dones molt ben poblada

tals que a molts fan perdre el seny.

Mes la via porta errada

qui navega amb un tal lleny.

Trobí al primer devossal,

a man dreta de la porta,

una donzella mig morta

d’espatlles sobre un costal,

i un rapaç per metge igual

usant una medecina

de què ella es clamava mal,

mostrant-se que era fadrina. […]

Poema de Pere Torroella: No m’ajud Déu si vós no m’ajudau (I, 1-18)

dijous 9 juny 2011 10:11
Escrit per Amics d'Els Clàssics


Pere Torroella, escriptor i cavaller de nissaga empordanesa, va néixer entre els anys 1420-1425, probablement a la Bisbal d’Empordà i va morir entre els anys 1492-1495, segurament a la mateixa població. D’adolescent va servir a la cort navarresa del príncep Carles de Viana, d’aquí que escrigués part de la seva obra en llengua castellana, i també ho va fer a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim. Poeta cortesà i prosista refinat, fou considerat un mestre d’amor continuador de la poesia d’Ausiàs March. Aquí teniu una mostra dels seus versos, amb ortografia regularitzada, extrets de la Obra Completa que acaba de publicar Editorial Barcino a la col·lecció Els Nostres Clàssics:

No m’ajud Déu si vós no m’ajudau,
ni em vulla bé si em portau malvolença,
ni em do salut si vós no la’m donau,
ne en res me guard que vos vinga en ofensa.
Sols l’estret pas on vostra fe reguarda,
aquell tement, ma volentat s’endreça,
mes en tot l’àls mon entendre no guarda.
En aquest món vos confés ma deessa:
ma vida e mort a vós sola s’esguarda.

E si em vol Déu franc arbitre lleixar,
en l’altre món sereu vós ma senyora;
si paradís sens vós me vol donar,
ara·l suplic que d’ell me llance fora.
De tal repòs jamés content seria
no mirant vós, on mon desig reposa.
Mon paradís és vostra companyia;
sens ella em plau ne vull neguna cosa;
de pus content res no em pot fer que sia.

Compra Obra completa de Pere Tarradellas en lìnea

Poema de Jordi de Sant Jordi: Aprenc i desaprenc alhora cada dia

dimarts 7 juny 2011 16:18
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Fragment de l’anomenada “Cançó d’opòsits”, de Jordi de Sant Jordi, cavaller, escriptor i músic nascut a València a finals del segle XIV. Fill d’un esclau morisc alliberat, de ben jove va entrar al servei d’Alfons el Magnànim, i ja el 1416 consta com a cambrer personal del rei, càrrec de prestigi que va ocupar fins a la seva prematura mort, l’any 1424. A la cort va entrar en contacte amb poetes com ara Andreu Febrer, Ausiàs March o el Marqués de Santillana.

Tots jorns aprench e desaprench ensemps,
e visch e muyr e fau d’enuig plaser;
axí maseix fau de l’àvol bon temps,
e vey sens ulls e say menys de saber,
e no strench res e tot lo món abràs;
vol sobre·l cel e no·m movi de terra,
e ço que·m fuig incessantment acàs
e·m fuig açò que·m segueix e m’afferra.

Versió al català modern de Carles Duarte, publicada a la nova col·lecció Tast de Clàssics

Aprenc i desaprenc alhora cada dia,
i visc i moro, i faig d’enuig plaer,
del mal temps faig que sigui bon temps,
i hi veig sense ulls i sé sense saber,
i, sense estrènyer res, el món abraço,
volo pel cel i no em moc de la terra,
i incessantment empaito el que fuig,
i fuig el que em segueix i m’aferra.

Comprar llibre Poesia de Jordi de Sant Jordi en lìnea

Poema de Jordi de Sant Jordi: L’estat d’honor i d’amor

divendres 3 juny 2011 09:38
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Fragment de L’estat d’honor i d’amor, poesia de Jordi de Sant Jordi, cavaller, escriptor i músic nascut a València a finals del segle XIV. Fill d’un esclau morisc alliberat, de ben jove va entrar al servei d’Alfons el Magnànim, i ja el 1416 consta com a cambrer personal del rei, càrrec de prestigi que va ocupar fins a la seva prematura mort, l’any 1424. A la cort va entrar en contacte amb poetes com ara Andreu Febrer, Ausiàs March o el Marqués de Santillana.

No pot ren dir ne far que bé stia

lunch homs, si donchs ja d’amor non és pres:

per què·l meu seny d’Amor trop se desvia

qui·s part d’amor tant quant pot dur l’arnés

nez hage·l cors per faytz de gentilesa,

car mils n’és pros e cobegans d’onor,

e ssent pus tart sa joventut despesa

e sab triar del món tot lo milhor.

Versió al català modern de Carles Duarte, publicada a la nova col·lecció Tast de Clàssics

No pot dir ni fer res que estigui bé

ningú que no estigui enamorat:

per això crec que d’Amor massa es desvia

qui se n’allunya, tot i poder dur arnès

i tenir el cos a punt per als fets de gentilesa,

car és més valent i cobeja l’honor,

i s’adona més tard de la joventut consumida

i sap triar del món tot el millor.

Comprar llibre Poesia de Jordi de Sant Jordi en lìnea

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...