Escrit per Amics d'Els Clàssics
Ja hem parlat de la prosa al servei de la religió, però com era fa tres segles la poesia al servei de la política?
Un bon exemple és aquest poema anònim dels inicis de la Guerra de Successió, imprès per Rafel Figueró a finals del 1705 o principis de 1706. L’autor anònim és partidari i exalta la figura de l’Arxiduc Carles d’Àustria, pretendent a la corona hispànica i contrincant del borbó Felip d’Anjou, el futur Felip V que s’acabarà quedant el tron. L’any 1705 l’Arxiduc Carles d’Àustria estableix cort a Barcelona.
Norabona a l’excel·lentíssima ciutat de Barcelona per haver vingut a ella l’augusto senyor don Carlos III, monarca d’Espanya, essent ella la primera que, ditxosa, logra los favors de tan soberà monarca entre totes les ciutats de sos dilatats i llegítims dominis
Regosija’t, Barcelona,
que aquest gran rei és molt clar,
és ta glòria y ta defensa
y de tot lo Principat.
És Carlos tot ton amparo
(desterrat lo jou tirà
que sols juntà esclavituts,
precipici en lo regnar);
és qui a l’eix de la Fortuna
fixa tant segur lo clau
que no li deixa dar volta
puix tantas li n’han donat.
No obstant això, exemple pren
de aquell famós capità
que tenie en son país
sempre·ls esquadrons formats;
deye que no era disculpa
respòndrer un general
en un sinistre succés:
