Posts Tagged ‘Prosa’

Com era la propaganda política el 1700?

dimarts 9 agost 2011 09:14
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Ja hem parlat de la prosa al servei de la religió, però com era fa tres segles la poesia al servei de la política?

Un bon exemple és aquest poema anònim dels inicis de la Guerra de Successió, imprès per Rafel Figueró a finals del 1705 o principis de 1706. L’autor anònim és partidari i exalta la figura de l’Arxiduc Carles d’Àustria, pretendent a la corona hispànica i contrincant del borbó Felip d’Anjou, el futur Felip V que s’acabarà quedant el tron.  L’any 1705 l’Arxiduc Carles d’Àustria estableix cort a Barcelona.

Norabona a l’excel·lentíssima ciutat de Barcelona per haver vingut a ella l’augusto senyor don Carlos III, monarca d’Espanya, essent ella la primera que, ditxosa, logra los favors de tan soberà monarca entre totes les ciutats de sos dilatats i llegítims dominis

Regosija’t, Barcelona,

que aquest gran rei és molt clar,

és ta glòria y ta defensa

y de tot lo Principat.

És Carlos tot ton amparo

(desterrat lo jou tirà

que sols juntà esclavituts,

precipici en lo regnar);

és qui a l’eix de la Fortuna

fixa tant segur lo clau

que no li deixa dar volta

puix tantas li n’han donat.

No obstant això, exemple pren

de aquell famós capità

que tenie en son país

sempre·ls esquadrons formats;

deye que no era disculpa

respòndrer un general

en un sinistre succés:

(més…)

Com era l’infern l’any 1700?

dimecres 3 agost 2011 15:29
Escrit per Amics d'Els Clàssics

El llibre Llengua i Literatura, Barcelona 1700, publicat per Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona, inclou perles com el següent fragment del Catechisme pastoral de plàticas doctrinals y espirituals per tots los diumenges de l’any, utilíssim y profitós a tots los rectors y regint cura de ànimas, com també confessors y predicadors, de Josep Plens, rector de Mollerussa. El recull de sermons va ser publicat l’any 1699 a Barcelona.

Si voleu saber com era l’ infern en el que creien els besavis dels avis dels nostres avis, us deixem amb aquesta prosa efectista l’objectiu de la qual era commoure la pietat popular.

[…] què cosa és Infern? Haveu de saber, christians, que lo lloch de l’Infern és un pou tant profundo, tant dilatat y tant ample que tindrà dintre de si més milions de dimonis y condemnats que estrellas no hi ha en lo cel ni arenas en lo mar; y encara que és tant dilatat y tant ample, estan allí los miserables condemnats estrets y apretats com las rajoles en un forn!

És lo Infern un lloch ab gran manera fosquíssim: allí no entra ni entrarà la llum del sol ni resplandor de la lluna, sinó que tot és tenebres palpables més que las d’Egypte: Mittite in tenebras exteriores. És lo Infern un lloch tancat ab portes de bronse y forrellats de ferro –contrivit portas aereas et vectes ferreos confregit. És lo Infern un lloc de gravíssima confusió y desconcert: allí no se hou sinó blasfèmias y renechs contra de Déu y de Maria santíssima –ubi nullus ordo, sed sempiternus horror inhabitat. És lo Infern un lloch ahont estan y estaran los miserables condemnats lligats de mans y peus ab cadenas fortas de foch –ligatis manibus et pedibus mittite eum in tenebras exteriores. És lo Infern lloch ahont may hi haurà pau, quietut y sossego, sinó torment imponderable –putasne saltem ibi erit requies mihi. Allí tot serà patir fam canina sens remey –non est apud inferos inveniri cibum. Allí tot és patir bolcans y torments eterns –iste maledicti in ignem aeternum. Allí tot és plorar sens alívio, rabiar sens consuelo y fer-se pedaços las entranyes de ràbia y furor –ibi erit flectus et stridor dentium. Allí estaran los miserables condemnats, rodats de serps y vívoras que li rosegaran las entranyas per tota una eternitat: in Inferno nulla est redemptio.

(més…)

Prosa de Pere Torroella: Resposta a la demanda de Romeu Llull sobre la imatge d’honor

dimarts 28 juny 2011 10:46
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Pere Torroella, poeta i militar, va néixer al 1420 i va viure un temps a la cort navarresa del príncep Carles de Viana. També va viure a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, i després sota les ordres de Joan II. Fou un escriptor d’una certa diversitat, tant en vers com en prosa i tant en català com en castellà. Cal assenyalar que és un dels primers poetes en català i l’autor del més antic sonet conegut en llengua catalana. Aquí teniu un fragment de la seva prosa, amb ortografia regularitzada, estret de la Obra Completa de la col·lecció Els Nostres Clàssics (Editorial Barcino).

Comprengueren los antics ésser produïts tots los hòmens eguals en totes les universals condicions de natura, composts emperò de natural ànima e de sensual cos, entre si adversaris, a tenir cada una d’aquestes parts a l’altra subjugar e vèncer. E d’aquí nomenaren virtut a l’esforç del racional venciment, e vici a l’optent de sensual apetit.

E vist que, prosseguint los hòmens la part d’aquest, degenerant la natura, s’aproïsmaven així a aquella dels animals bruts, que perseverant se feien consemblants a aquells; e, per contrari, prosseguint la part altra, se distingien e separaven no solament dels animals, mes los uns dels altres proferits e diferenciants s’acostaven a la suprema divinitat, estimaren aquest de tots los humanals béns lo principal e millor. E com lo bé ja de per si deja ésser premiat e acostumen los premis excitar i encendre los ànimos a ben obrar, e sien vistes les operacions nostres infructuoses e vanes sens haver tendència alguna a final retribució, volgueren e degudament investigaren qual premi seria a la virtut més condigna. E considerant que per mijà d’aquella excidien e prevalien los hòmens als seus consemblants, paregué cosa no menys convenible que necessària als virtuosos fos significada alguna superior preeminència, mijançant la qual, exortants al bé, fossen reverits en testimoni e premi de la virtut. E aquest tal e tan singular premi per los respectes mencionats dejús intitularen Honor.

Prosa de Pere Torroella: XLVIII, Resposta a Bernat Hug de Rocabertí

divendres 10 juny 2011 12:44
Escrit per Amics d'Els Clàssics

Pere Torroella, escriptor i cavaller de nissaga empordanesa, va néixer entre els anys 1420-1425, probablement a la Bisbal d’Empordà i va morir entre els anys 1492-1495, segurament a la mateixa població. D’adolescent va servir a la cort navarresa del príncep Carles de Viana, d’aquí que escrigués part de la seva obra en llengua castellana, i també ho va fer a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim. Poeta cortesà i prosista refinat, fou considerat un mestre d’amor continuador de la poesia d’Ausiàs March. Aquí teniu una mostra de la seva prosa, amb ortografia regularitzada, extreta de la Obra Completa que acaba de publicar Editorial Barcino a la col·lecció Els Nostres Clàssics:

Aprés que per mijà dels forans sentiments e per opinades aprehensions són representades les coses al pensament, s’engereix entre ells una intel·ligible potència de l’ànima racional dita enteniment qui, enquerint veritat, discerneix entre ver e fals l’ésser d’aquelles; e, consegüentment, se implica a ells una apetible potència de la mateixa ànima dita voluntat que, afectant bé, vol ço que en esguard de profit, delit o virtut se representa amable, e avorreix lo contrari. E així, del bé estimat per l’entendre e per la voluntat elegit se causa entre l’apetit sensible una grata commoció en la present fruïció d’aquell, qui goig se anomena; e, com és absent l’estimat bé, l’afectada atenció d’aconseguir aquell se diu cobejança; e, per lo contrari, del mal mostrat per l’entendre e per la voluntat avorrit resulta una entranyable alteració en l’evident operació d’aquell qui és dita dolor; e, no present lo mal, se diu temor aquella ansiosa torbació d’ànimo que en l’aparença d’aquell se presenta. (més…)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...