Museu Vida Rural: un Museu encara més gran, un Museu encara millor
El 1988 s’inaugurava el Museu de la Vida Rural, de la Fundació Lluís Carulla, a la casa pairal de la família Carulla a l’Espluga de Francolí. Vint-i-quatre anys després, el museu es troba en un moment d’esplendor, amb el bon acolliment de l’ampliació i remodelació del 2009, que l’ha situat com un dels museus de referència del país, i ara amb un nou edifici, fruit d’una segona ampliació..
El museu va néixer amb la idea de donar a conèixer el passat de la nostra ruralia, de preservar i difondre’n el llegat cultural, i amb la primera ampliació es va aconseguir perseverar en la idea originària, però fer-ho, a més, amb les eines pròpies del nostre temps. D’aquesta manera s’ha aconseguit un museu dels més moderns del país, per parlar dels temes més antics, i per tant més propis, com l’agricultura.
A l’Edifici Antic, amb el suport de documents audiovisuals, s‘expliquen les formes de vida de la pagesia tradicional catalana. Hi trobem tota mena d’eines i maquinària que s’utilitzava tant per treballar la terra com per elaborar productes com l’oli, el vi i la farina. També podem veure com treballaven els artesans i de què se servia la pagesia per aconseguir les eines i objectes que necessitava per viure i treballar: ferrers, basters, llenyataires, cistellers, corders, etc.
Una part a destacar del museu són les escenografies. El corral, el rebost i la cuina de la casa pairal rememoren d’una manera magnífica aquells temps. Hi ha seccions dedicades a la matança del porc, als caçadors, a l’anar a mercat, a la roba que es vestia, a les bugaderes…
A l’Edifici Nou, on es poden veure els audiovisuals més espectaculars, hi ha una col·lecció de figures de terra cuita del reconegut escultor Josep Traité, un homenatge al pessebrisme català, una selecció molt representativa de la flora i la fauna del país… També s’hi explica el procés de mecanització i industrialització fins als nostres dies, amb reflexions del món rural avui i el futur més immediat, amb els anhels i preocupacions que comporten.
La nova ampliació, que ha comportat la construcció d’un tercer edifici entre el Nou i l’Antic, permet oferir als escolars aules per realitzar tallers i als visitants el servei de cafeteria. Hi ha tota una planta dedicada als carros, de manera que augmenta considerablement l’espai dedicat a aquests vehicles, tant importants en la vida al camp. S’hi exhibeixen, entre d’altres, un carro d’escales, el que tenien la majoria de pagesos de Catalunya i l’utilitzaven per carregar portadores, garbes, sacs d’olives…; un carro de torn, per al transport de mercaderies com bocois de vi o bidons d’oli; una tartana, carruatge per viatjar; un carro de difunts; un carro de trabuc per descarregar runa o fems i el petit carro de la llet. I per tancar el discurs un tractor, símbol de la mecanització del camp. En aquest cas un Hanomag Barreiros R335, un dels clàssics a les nostres terres als anys 60.
Tot plegat un entranyable camí, a pas de carro, des del nostre passat fins al dia d’avui. Perquè, com diem des del Museu de la Vida Rural, per sabem on anem, cal saber d’on venim.
