Què ens ensenyen, els clàssics?

Imatge post blog

Al programa L’ofici d’educar, de Catalunya Ràdio, cada setmana trobaràs la secció “LA RESPOSTA ESTÀ EN ELS CLÀSSICS“!

A partir d’un fragment, cada dimarts parlem d’un clàssic que ens ajuda a educar els nostres fills.

I és que els clàssics ens parlen de nosaltres. Si els llegim amb atenció, podem posar-los en valor perquè ens demostren que són vigents i útils, perquè ens parlen de la condició humana.

Una secció del nostre director editorial, en Joan Santanach (doctor en Filologia, medievalista i professor de la UB).

 

Àudios: (clica la foto per escoltar-lo)

TEMPORADA 2:

08/05/2018

01/05/2018Llegir-ne més

Viatge a la terra de les trufes

Fèlix Edo

«Cal fer un projecte literari sobre la gent d’ací. Sense ordre ni jerarquies, formant un tot orgànic: la llengua, la vida, el paisatge, el temps. A més, el tractament del present és fonamental per veure com aquestes terres afronten els dilemes de la despoblació i de la falta d’alternatives. En definitiva, cal acceptar el rodal de la terra on hem nascut, però també dotar-lo de consistència. Un altre tema, importantíssim, és l’aspecte lingüístic, que serveix de filtre. Es tracta de traduir un lloc on el paisatge i la gent són una mateixa excrescència, i per això fa falta un so pertinent. En altres paraules, fa falta molta literatura al costat de les necessàries dosis d’autenticitat.»

Fèlix Edo publica la seva primera novel·la, El Guardià de les trufes. Nadiu de Vilafranca (Els Ports), és professor d’institut i també escriu sobre llibres, música i cinema a diversos mitjans. Edo és fill de

Llegir-ne més

Fragment del mes: l’Arbre exemplifical

arbre_capcalera

«De l’exemple del temps imperial Arbre_compra

Conten que un príncep tenia una filla que estimava molt, perquè no tenia cap més fill ni filla sinó ella, ni creia que mai en tindria cap més. El rei va dir a la seva filla que ell li volia donar marit i, després de la seva mort, volia que el seu marit fos rei. La donzella va dir al seu pare que ella no volia marit, sinó que desitjava ser verge per sempre en glòria i en presència de nostra Senyora, a qui es volia assemblar en alguna cosa, per tal que nostra Senyora l’estimés més per aquella semblança. El pare va reprendre la seva filla i li va dir que ell volia que del seu llinatge en nasqués un rei en aquell regne, un

Llegir-ne més

Fragment del mes. Shakespeare: els sonets més bells

shakespeare_portada

shalespeare_Compra

Extret del pròleg de: Selecta de sonets i líriques de Shakespeare Traducció de Magí Morera i Galícia Pròleg de Dídal Pujol Nova col·lecció Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana

“Els Sonets de Shakespeare, una seqüència de cent cinquanta-quatre poemes, són considerats un dels cims de la lírica universal. Es van publicar, suposadament sense el seu permís, el 1609. Tradicionalment, els sonets s’han adreçat a una dama idealitzada (Laura en el cas de Petrarca), però també hi ha hagut excepcions que han confirmat la regla, per exemple els sonets de Michelangelo, adreçats a un home, o els sonets de Shakespeare, que s’adrecen a dos personatges: tot i que ha estat una qüestió molt controvertida, tradicionalment s’ha cregut que els cent vint-i-sis primers sonets s’adrecen a un home, mentre que

Llegir-ne més

Fragment del mes. El taller dels Abadal i la Xilografia Catalana, Segles XVII-XXI

CRIG_principal

La comunicació gràfica: catorze segles d’evolució permanentmini_CRIG

A propòsit de la Col·lecció Rubiralta i Garriga

Pilar Vélez

A partir d’un material tan proper i elemental com la fusta, algú fou capaç, mitjançant una eina de tall, de buidar-ne un bloc més o menys polit i d’estampar la imatge que en restava a la superfície, i va néixer, d’aquesta manera, la producció d’imatges seriades.

Si bé sembla que la xilografia va néixer a la Xina cap al segle VII, i els 80.000 volums de la denominada Tripitaka Coreana (o ensenyaments de Buda), de la primera meitat del segle XIII, són els testimonis més antics que es conserven, en el món occidental la convenció acadèmica estableix que la matriu xilogràfica més antiga que es coneix és el Bois Protat, realitzat prop

Llegir-ne més