La Ruta dels Tres Reis, descobrint terres de confluència

Anabel Vélez

El punt més alt del Montsià, l’anomenat tossal del Rei, és més que un munt de pedres. És un símbol de la nostra terra, punt de trobada de tres antics regnes de la Corona d’Aragó. Un cim monumental que alberga segles d’història. Història de comunió, de germanor i de força. La nostra història. Les poblacions de Tortosa, Alcanyís i Morella s’han ajuntat per impulsar aquesta ruta que recorre el seu patrimoni històric unit per llaços inseparables.

Resseguint els passos medievals de la zona, podem gaudir de la catedral gòtica de Tortosa, la inexpugnable Morella o les delicades pintures murals d’Alcanyís. Tot això i molt més van descobrir els Amics d’Els Clàssics que van participar en la sortida de la Ruta dels Tres Reis durant els dies 10, 11 i 12 d’octubre.

Primera parada: Tortosa

Sortia la nostra expedició de bon matí cap

Llegir-ne més

Una novel·la d’aventures

 

Anna Carreras

«havent perdut la seva font d’ingressos habituals i trobant-se,

d’altra banda, en una situació personal de perill,

Roger i els seus homes s’oferiren com a mercenaris

a l’emperador Andrònic II Paleòleg,

que necessitava tropes experimentades

per combatre els turcs de l’Àsia Menor»

L’escriptor Jordi Llavina trasllada al català modern L’expedició dels catalans a Orient, un episodi cabdal de la Crònica de Ramon Muntaner. Ens presenta el llibre amb els mots següents: “Muntaner va ser mestre racional i personatge protagonista de la Companyia catalana que va fer estralls a la Romania en els primers anys del segle XIV. Procurador general de Roger de Flor, el cavaller amb el qual comença aquest relat, Ramon Muntaner va saber casar les armes i les lletres, bé que aquestes segones probablement van passar inadvertides per

Llegir-ne més

La democràcia dels homes

El divendres 12 de juny els Amics d’Els Clàssics ens vam trobar al Museu d’Arqueologia de Catalunya per descobrir l’origen de la democràcia de la mà de l’arqueòleg Jordi Principal, conservador del museu i comissari de l’exposició DEMOS. Viure en democràcia.

L’exposició està centrada al voltant de la democràcia atenenca: l’origen i els mecanismes que regien aquest sistema. La democràcia va néixer el 509 a. C de la mà de Clístenes. No es tractava d’un model representatiu com el nostre, en el qual votem uns representants, sinó que tots els ciutadans estaven convidats a participar en assemblea i votar les diverses lleis i disposicions.

El cos cívic d’Atenes, però, era d’allò més restringit. Només podien assistir a l’Àgora i votar els homes majors d’edat i que fossin fills de pare

Llegir-ne més

Desclot per Desclot a les Drassanes del Museu Marítim

El nou llibre la col·lecció Tast de Clàssics, la Crònica de la croada contra Catalunya de Bernat Desclot no es podia presentar amb un acte convencional. Per fer-ho de la manera més especial, l’Editorial Barcino va organitzar una visita guiada a les Drassanes del Museu Marítim el passat 11 de maig.

La visita, que va conduir el mateix director del museu, Roger Marcet, va servir per repassar les característiques i els diferents usos que se li ha donat a l’edifici des de la seva construcció al segle XIII fins a l’actualitat. Una oportunitat per repassar la història de la ciutat, la seva relació amb el mar i com s’ha anat transformant a través dels segles.

En acabar la visita, va presentar-se la Crònica de la croada contra Catalunya de Bernat Desclot. Després de Llegir-ne més

Els cavallers errants van existir i altres històries

Elisabet Armengol

Estem fets de relats i d’històries. Necessitem explicar amb paraules allò que ens envolta i ens configura per organitzar i donar sentit a la realitat viscuda. A la vegada, estructurem la nostra història col·lectiva i la fem intel·ligible ordenant-la, perioditzant-la, tot i que no podem oblidar que, com diria Claudio Guillén, els períodes són una referència, però estan plens de matisos. De fet, la història de la literatura presenta un continuum del qual és difícil extreure’n fronteres clares, i és en aquesta estructuració del relat col·lectiu, on també es produeix un diàleg amb tota la tradició que ens ha precedit i ens interpel·la.

Per aquest motiu, resulta interessant la Història de la Literatura Catalana, editada conjuntament per l’Enciclopèdia de Catalunya, l’Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona. Un projecte sòlid i ambiciós, que dialoga amb la tradició anterior–especialment amb les altres dues grans síntesis

Llegir-ne més