318 Entries

«L’Any de l’ase»: actes i sorpreses!

Vermuts ase_llibreries

Anselm Turmeda, fa just 600 anys, posava les darreres gotes de tinta a la Disputa de l’ase:

«…I, dit això, se’n va anar del jardí amb tots els animals. I jo, cavalcant amb gran satisfacció i consol per la qüestió que havia guanyat, me’n vaig tornar a casa. Gràcies a Déu. Amén.»

Ho feia en català, però l’obra no va poder esquivar la censura coetània i va ser condemnada per la Inquisició. Només va restar-ne la traducció al francès, de la qual Albert Mestres i Marta Marfany en van fer la traducció al català actual per al nostre llibre del Tast de Clàssics.

Recuperem el clàssic per commemorar-ne l’aniversari amb actes i sorpreses!

 

→ Els vermuts de l’ase

Properament, el poeta Josep Pedrals iniciarà una ruta per diverses llibreries de Catalunya per fer-hi arribar la Disputa més

Llegir-ne més

Aquest Nadal, regala’t les grans cròniques!

Nadal_Amics_Croniques_bloc2-01

«Conèixer el passat d’un territori dóna llum al present i enriqueix la mirada cap al futur.»

Vivim moments històrics, que d’aquí uns segles seran narrats per conèixer la història catalana del s.XXI.

Des de l’actualitat, però, tenim la sort de poder mirar com es van viure, en altres circumstàncies, els conflictes geopolítics que van afecter el territori català a l’edat mitjana. És gràcies a les quatre grans cròniques: les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

Uns textos que són un capítol central de la nostra literatura medieval, perquè els nostres autors no es van conformar a descriure una simple relació de fets i gestes per salvar-los mecànicment de l’oblit, com era habitual en el gènere dels annals, sinó que en van saber fer literatura de primera magnitud.

A l’Editorial Barcino, en tenim dues a la col·lecció del Tast, per qui vulgui apropar-s’hi en català actual

Llegir-ne més

Llull a ritme de glosa!

IMG-20171214-WA0008

L’Editorial Barcino vam viatjar a Palma per presentar les novetats de Llull, a ritme de la glosa dels Glosadors de Mallorca.

Llegir-ne més

Antígona i Electra també parlen català

Antigona grècia

Ja pots llegir el Sòfocles que va traduir Carles Riba

El 1920, un jove Carles Riba va publicar dues tragèdies de Sòfocles en una traducció que representava un salt de gegant en la història de les versions catalanes de drames grecs. El volum aplegava els dos protagonistes femenins més memorables del dramaturg, Antígona i Electra, dues dones que s’enfronten al cap de la seva família per fidelitat a la justícia. En les traduccions de Riba, que oferim ara amb un estudi introductori, aquestes tragèdies encara ressonen amb tots els matisos del seu noble desplegament, amb tota la brutalitat dels seus xocs d’idees i de passions.

L’últim quart del s.XIX apareixen traduccions de Sòfocles al català, però un abisme separa aquests intents esporàdics de la feina de Riba, pel seu talent literari i de coneixements de grec; també hi ha una diferència radical de plantejament. Riba no vol adaptar el teatre antic

Llegir-ne més

Segon volum de la ‘Crònica’, de Miquel Parets

21740805_985522251589106_5184818398497543469_o

Uns ulls que van veure la Guerra dels Segadors i la pesta barcelonina de 1651

Després de sis anys del primer volum, la feina filològica ha arribat a bon port i la Barcino publica el segon volum de la Crònica de Miquel Parets, que es va presentar públicament  a La Setmana del Llibre en Català.

El dietari d’aquest artesà barceloní és considerat una de les millors narracions populars de la Catalunya moderna, per la condició de menestral de l’autor i per la densitat narrativa i informativa que té el llibre: Parets va complementar el text amb moltes dades i notícies dels fulls volanders del moment, molts dels quals escrits en castellà, per això és d’interès per a historiadors i filòlegs. La crònica és un document valuós com a font històrica dels testimonis personals del passat per construir arguments i interpretacions al voltant dels esdeveniments d’una època.

Si bé els dos grans temes de la crònica són la Guerra dels Segadors

Llegir-ne més