La Balada de la Garsa i la Merla // Per a Caldesa
Joan Roís de Corella, versió d’Eduard Verger, col·lecció Tast de Clàssics.
Avançament editorial, aparició primavera 2013
LA BALADA DE LA GARSA I LA MERLA
Amb els peus verds, les celles i els ulls negres,
blanques les plomes, he vist una garsa,
sola, sens par, de les altres a part,
que, de mirar-la, els meus ulls se n’alegren.
I al seu costat hi havia una merla
amb un tal gest, unes plomes i un llustre
que no hi ha al món poeta prou il·lustre
per a lloar com cal una tal perla.
I amb dolça veu, per l’art ben acordada,
cant i tenor, cantaven tal balada:
«Del mal que tinc no em puc guarir
si no em mireu
amb els ulls tals que puga dir
que no voleu
que per vós haja de morir.
Si muir per vós, llavors creureu
que amor m’ha mort,
i no pot ser que no ploreu
la trista sort
d’aquell que ara no voleu.
Que el mal que tinc no em pot fugir
si no gireu
els vostres ulls que em vulguen dir
que no voleu
que per vós haja de morir.»
PER A CALDESA
Ferro calent, la mà casta el refreda,
però vós l’encendreu, tot i ser fred.
Si tot el foc en el món es perdia,
en prendrien de vós, que en teniu molt.
Si la terra es cremàs i es consumís,
no hi morireu, viureu com salamandra,
ni perdreu el costum d’haca d’Irlanda
perquè negueu la vostra gentil casta.
Casta serà, la vostra, no poc bella,
i mai no serà òrfena de pares:
no crec que el món us baste per compares,
si gens pariu; segons vostra querella,
en dubte estic que fósseu mai donzella;
dot sense escreix demana la llei vostra,
i tot el món del vostre cos té mostra:
els cristians, els moros i els jueus.
En flames grans restà verd l’esbarzer;
vós, sense foc, teniu calor que us crema;
prendrà gran llum qui s’acoste amb la idea
de batre en vós com en pedra foguera;
per vós s’ha dit la dona baratera,
que porteu foc davall les vostres faldes
del qual tothom, puix no el tanqueu amb baldes,
prendre’n podrà, com d’una gran foguera.
Calda cremant, més que el foc en l’esfera,
per a dir «no» feu vós serrar les dents,
que no es pot dir que a algun dels pretendents
en cap moment li hàgeu dit vós: «Espera!»
