Fragment del mes: Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714

Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714, Edició crítica d’Agustí Alcoberro i Mireia Campabadal, Col·lecció Els Nostres Clàssics. Autors Moderns.

Aquest volum recull cinc testimonis del setge de Barcelona que va conduir a l’Onze de Setembre. Manuel Mas, austriacista i membre de les institucions catalanes, que narra els fets des del punt de vista del govern de la ciutat; Aleix Claramunt, notari partidari de Felip V que abandona Barcelona i es refugia a la reraguarda borbònica; a diferència de l’anònim autor de la Succinta memòria¸ que tot i ser botifler va romandre a la ciutat, on va ser empresonat i contra els defensors de la qual es mostra especialment crític; el frare Manuel Soler, del convent de Sant Josep i fervorós de la causa catalana, que va aprofitar el llibre on registrava els morts del convent per relatar la vida quotidiana durant el setge; i finalment, el també anònim autor de la Continuació del diari, combatent de la milícia ciutadana de la Coronela que va viure els darrers moments del setge.

 

Manuel Soler, Dietari del setge de barcelona del convent de Sant Josep

10 maig 1714

Die 10, die de la Ascenció del Senyor. Los enemichs nos an donat lo bon die, saludant-nos entre las tres y quatre de esta matinada, des del Clot, ab bombas, perseverant lo disparar-las fins a mitxdie, no ab poch dany de las casas. Esta nit los enemichs an avançat la Creu de Sant Fran cisco y, después de aver espatllat un poc las troneras de nostres batarias, an retirat dexant allí faxinas, axadas y cabassos, ab pèrdua de alguns 12 miquelets nostres. Y de la muralla se à disparat antes de las tres una canonada en dita part y, de la dels Tallers, esta matinada, algunas 6, y de la part del Clot, algunas 12. Lo comboy de Mallorca à aparegut devant y a vista de esta ciutat, però és estat forçós lo retirar, menos 7 enbarcacions que són entradas y dos que los enemichs an apressat. Y avent-los estos donat a la caça, no sabem fins ara en què aurà parada la festa, avent per mar disparadas moltas canonadas a las enbarcacions que són entradas, però ab poch dany (gràcies a Déu), perseverant en disparar bombas tota la tarde y nit, fins a las quatre y quart de la matinada, seguint disparant de la plaça algunas canonadas. Y esta nit anaren a treballar a la Creu de Sant Francisco lo que los enemichs espatllaren la nit antecedent, causant las bombas gran dany.

 

29 maig 1714

Die 29. Lo foc que esta nit se à disparat tant de la plaça com dels enemichs és cosa que pasma, lo que à proseguit tot lo die, disparant una càrrega serrada ab bombas, semblant aver arribat ja lo die del Judici, disparant-ne moltas per lo Reval, causant gran consternació a tota la gent per no trobar ja lloc segur per poder habitar. Concidérian las afliccions en què se troba est poble. Lo estrago no·s pot dir, però de vuy a 300 anys se’n recorderà. Lo foc de las escopetadas és estat gran y à durat molt.

 

Anònim, Succinta memòria i relació breu del siti de Barcelona

En lo dia 7, arribà al moll gran provissió de vi, llenya, çabó, pesca y algunas altres cosillas que portàban alguns llaüts de la costa per la gran ganància que fèian en tot, y los cosaris apressaren un llaüt ple d’oli, qu·era per Mataró. Alguns afavorits de la fortuna de poder retirà-se a la montanya en lo rencontra del dia de aïr, ne lograren avuy de nova per haver passat per la part de Port y arribat a esta plaça ab tota felicitat. Se capturaren moltas putas perquè anàvan en los soldats, per haver ordenat que ningun soldat portés en los quartels dona que no fos muller sua. [37]

En lo dia 8, alguns voluntaris y micalets que se trobàban fora de abric intentaren passar per Port y, topant ab imfantaria y caballeria, foren la major part mors y presos, tenint alguns alientos per escapar, que, arribats a esta plaça, renegàban de lo diputat y de don Rafel Nabot. Vingué de la costa alguna cosa, encara que poca, y comensà a no aver-i carn, sinó poquísima. Sota lo mas Ginardó y hagué algunas escopetadas. Y, en lo dia pressent, se acabaren de pèndrar totas las putas atrotinadas, encara que, en lo discurs de temps, se col·locaren en sos antichs puestos.

 

Anònim, Continuació del Diari

Dia 14 de agost. Continuaren los enemichs en bàtrer la torra de Sant Joan […] y baluart de Santa Clara quant, al clòurer la nit, se observà que, de las trinxeras de la estacada y fosso, obrían bocarons a ditas trinxeras per a formar la tropa al fosso; estos éran francesos. Y, al punt de las nou de la nit, comensaren a avansar ab gran vigor y resistint los nostres; però, no obstant, pujaren dalt y guanyaren unas tres o quatre tuesas de flanc de dit baluart, lo que, a forsa de gent dels retens de la Coronela y demés tropa, se anà recuperant y perdén dit terreno, lo qual fou perdut y tornat a recuperar per tres vegadas. Esta funció durà des de las nou de la nit fins a las quatre de la matinada, que, avent-lo recuperat los nostres, se prengué foch a la pólvora que stava derremada per terra y, axí mateix, a las casalinas dels nostres, y se cremaren uns 200 hòmens de la Coronela y demés tropa. Y, ab esta confusió, se feren duenyos de més de la mitat de dit baluart, haont feren una trinxera y fosso, quedan fortificats, posant tota la tropa al treball tot lo matí, tenint las armas arrimadas als piquets, descuyt que observà lo comandant de lo dit baluart de dalt de la torra de Sant Joan. Y per ço féu venir lo tinent coronel dels fusallés dels Desamparats y, fent-li vèurer lo descuyt, lo instruhí que, si se empeñyava a fer-se dueñyo de las armas dels enemichs, pasant per sota la trinxera, ventre per terra, ab una partida dels seu[s] fusallers fins haont tenían los piquets; lo que luego posà en execució y logrà lo fi. Quant ells se n’adonaren, tots deixaren lo treball per a acudir a las armas, però ell sempre ho defensà. Y, al mateix tems, los nostres entràrem per la mateixa trinxera y, a bot de bayoneta, foren tots degollats y, ab la[s] sevas matexas faxinas, tapàrem lo bocaró per hont ells entraren, y los morts los enterràrem en lo matex fosso y trinxera que ells avían fet. En la recuperació, no hi agué altre desgràcia sinó la de un fusaller mort, que debaix los ataques li pegaren una bala·l cap. En la funció de la nit, se judicave aver-se perdut, entre uns y altres, uns 2.500 hòmens.

One RESPONSES TO “Fragment del mes: Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714

  1. […] aquest fragment i contesta aquestes 4 […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Código Seguridad: