Anatomia d’un rei
Gràcies a aquest treball, que porta a terme el Museu d’Història de Catalunya, ara sabem que el rei feia uns 1,73 m d’alçada, que era una estatura superior a la mitjana de l’època. A més, s’ha constatat que va ser embalsamat, una pràctica habitual en els enterraments de les cases reials europees al segle XIII, i que va ser enterrat sense joies. A més de la recerca directa sobre el cos del rei, el projecte obrirà el camí a un altre tipus d’investigació. D’una banda, la reconstrucció facial i, de l’altra, les anàlisis d’ADN. A partir de l’ADN de Pere el Gran es podrà establir, per exemple, quin cranis i altres restes òssies conservades a Poblet corresponen a Jaume I. Pel que fa a la reconstrucció facial, es convertirà en una eina de recerca, però sobretot de difusió. Stefano Cingolani, que ja n’ha vist les primeres mostres, assegura que en principi el rei Pere “no sembla guapíssim”. Bé, alguna cosa havia de tenir.
Sobre aquest procés de restauració de les tombes reials de Santes Creus, TV3 en va fer un documental per al programa Sense ficció. Sota el títol Anatomia d’un rei, el vídeo repassa tot el procés que es va seguir durant l’obertura, extracció i posterior estudi de les despulles reials. No és un documental sobre el rei en si, però se suma a tots aquests treballs que d’alguna manera ens ajuden a conèixer una mica millor qui va ser el rei Pere. Es va estrenar el mes de setembre però el vídeo es pot trobar fàcilment a la carta. Qui sap, si han fet un pel·lícula sobre el Timbaler del Bruc (Bruc. La llegenda), per què no fer-ne una sobre Pere el Gran? Això sí, caldrà veure-la com un document de rigorosa ficció. Per saber-ne més, sempre serà millor recórrer als especialistes.
Aquest és l’últim post d’una miniserie sobre Pere el Gran escrita per Aurora Torras. Si t’agraden els seus textos, subscriu-te a la nostra newsletter.
