Arnau de Vilanova i la salut del rei
Per Joan Santanach
Les relacions d’Arnau de Vilanova amb Jaume II no van ser sempre fàcils. Mentre que el prestigi d’Arnau com a metge no feia sinó créixer, les seves incursions teològiques li van portar més d’un maldecap, i van acabar provocant la ira del rei. La familiaritat d’Arnau amb els membres del casal de Barcelona venia de lluny, del temps en què havia estat metge de cambra de Pere el Gran. Durant força anys va combinar la cura de la salut de la reialesa catalana, i també de diversos papes i altres monarques europeus, amb la docència a la Universitat de Montpeller, on va impulsar una profunda renovació dels estudis mèdics.
Va ser probablement a petició de Jaume que vers el 1305 va escriure en llatí el Regimen sanitatis ad regem Aragonum, amb recomanacions higièniques, mèdiques i dietètiques específicament adreçades al seu regi pacient, inclòs un capítol sobre el tractament de les morenes. Tot i haver estat concebut per a un destinatari concret, se’n conserven més de setanta còdexs. Ben aviat, a més, la reina Blanca va demanar a Berenguer Sarriera, cirurgià al servei de la cort, que traduís el regiment al català per a aquells que no entenien la llengua sàvia.
La confiança que Jaume tenia en mestre Arnau, a qui fins i tot havia encarregat missions diplomàtiques, va rebre un revés important quan li van arribar rumors que el metge l’havia acusat davant del papa Climent d’haver tingut dubtes de fe. El rei mai no li va perdonar aquesta greu imputació, que posava en perill les relacions de la corona amb la Santa Seu, i els esforços d’Arnau per justificar-se van ser en va. Al cap i a la fi, el rei li havia confiat la salut del seu cos, no pas la de l’ànima.
Obres catalanes, Arnau de Vilanova
