Com era la propaganda política el 1700?
Ja hem parlat de la prosa al servei de la religió, però com era fa tres segles la poesia al servei de la política?
Un bon exemple és aquest poema anònim dels inicis de la Guerra de Successió, imprès per Rafel Figueró a finals del 1705 o principis de 1706. L’autor anònim és partidari i exalta la figura de l’Arxiduc Carles d’Àustria, pretendent a la corona hispànica i contrincant del borbó Felip d’Anjou, el futur Felip V que s’acabarà quedant el tron. L’any 1705 l’Arxiduc Carles d’Àustria estableix cort a Barcelona.
Norabona a l’excel·lentíssima ciutat de Barcelona per haver vingut a ella l’augusto senyor don Carlos III, monarca d’Espanya, essent ella la primera que, ditxosa, logra los favors de tan soberà monarca entre totes les ciutats de sos dilatats i llegítims dominis
Regosija’t, Barcelona,
que aquest gran rei és molt clar,
és ta glòria y ta defensa
y de tot lo Principat.
És Carlos tot ton amparo
(desterrat lo jou tirà
que sols juntà esclavituts,
precipici en lo regnar);
és qui a l’eix de la Fortuna
fixa tant segur lo clau
que no li deixa dar volta
puix tantas li n’han donat.
No obstant això, exemple pren
de aquell famós capità
que tenie en son país
sempre·ls esquadrons formats;
deye que no era disculpa
respòndrer un general
en un sinistre succés:
«Me he perdut de confiat.»
Perdonaràs mon afecte
(si és culpa ser-te afectat)
y perdonaràs també
lo parlar-te ab claredat.
Y puix ve bé ab los contentos
te vull dir (sé que és en va)
que ets Argos en prevenir
sent un Lince en reparar.
Te vull dir, gran Barcelona,
que ni en veras ni burlant
te trobe desprevinguda
ni lo primer cant del gall.
Alerta, alerta als embustes,
que sab son cant encantar;
té cuydado en sas maranyas,
alerta a sas falsedats;
perquè no·t trobe dormida,
toca tambors y tabals,
dolços pífanos, trompetas,
prevé soldats y cavalls.
Per exèrcit numerós
procura allargar las mans;
mira que te va lo resto
en trobar-te vigilant.
Si fàltan medis, ab temps
fes tatxas, que aquí veuràs
que són los cors etnas vius,
de eclesiàstichs y seglars.
De la boca lo sustento
victimaran molta part
per lo rey Carlos tercer,
per cumplir sa voluntat.
Junta de antichs almogàvers,
esquadrons ben arrenglats
que, ja fets a las conquistas,
coronas al rey daran!
Després faràs lluminàrias,
després previndràs saraus,
faràs justas y torneigs
per los llorers alcançats;
alegrias, regosijos,
cosas jocundas, grans balls,
que tot això mereix Carlos
de tots los cors dols yman;
ara, tot ha de ser guerra,
foch y sanch, «a carn! a carn!»,
fins a tenir nostre rey
la corona forta al cap.
Mira que és Carlos ton bé
y que renom guanyaràs
de ser en nostre emisferi
la més cèlebre ciutat
[…]
Aquests versos estan inclosos al llibre Llengua i literatura. Barcelona 1700, publicat per Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona.
