Conversa amb…Carles Duarte
Descobriu més coses sobre literatura, cultura i clàssics catalans de la mà de diferents autors i editors.
Aquest mes conversem amb Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla i de l’Editorial Barcino.
Quins van ser els reptes i les dificultats d’adaptar la poesia de Jordi de Sant Jordi?
– Mantenir la integritat del sentit sense perdre la força literària, la intensitat lírica i la bellesa sonora i plàstica de l’original, escrit partint del model de la llengua dels trobadors però en una forma evolucionada i influïda pel valencià de l’època de Jordi de Sant Jordi. El repte era fer-lo bategar de nou amb força, autènticament ell, des del català d’avui.
A més de Jordi de Sant Jordi, quins són els escriptors medievals amb els quals més et reconeixes?
– Es fa inevitable d’esmentar Ausiàs March, Ramon Llull o Bernat Metge, que són figures formidables, però massa sovint negligim altres magnífics escriptors, com Jaume Roig, i alguns autors aparentment menors per les dimensions de la seva obra literària però excel·lents per la singularitat i el gruix de la seva producció, com els poetes Martí Garcia i Lluís de Vila-rasa.
Durant aquest dos darrers anys has participat en desenes de presentacions dels Amics d’Els Clàssics per tots els territoris de parla catalana. Quines impressions en destacaries?
– La meravella de constatar que hi ha un reconeixement profund d’una tradició literària d’arrels vigoroses,àmpliament compartida i vigent quan som capaços de superar la barrera que representa per als no medievalistes la confrontació amb els textos en la seva antiga forma gràfica.
La teva experiència com a poeta influeix en la gestió d’una institució cultural? Quina visió diferent aporta?
– La poesia s’esforça a expressar l’alè últim, essencial de la nostra personalitat individual i col·lectiva. Crec que és bo que la mirada poètica sigui present més enllà del món estrictament literari, perquè contribueix a eixamplar la nostra experiència humana. En la poesia la paraula és la porta que ens duu alhora a la consciència d’una construcció cultural de les generacions que ens precedeixen, que s’encarna en nosaltres, i a una ambició de fer-ne incessantment terra fecunda per a l’expressió dels nostres anhels, de les nostres angoixes i dels nostres somnis.
Què hem de fer per tal de seguir apassionant-nos per la cultura i resistir mesures com les del 21 % de l’IVA?
– Refermar el nostre compromís fundacional amb la cultura, que ens defineix i que ens projecta. Assumir la nostra responsabilitat individual en la nostra existència col·lectiva des de la fermesa i des de la generositat que van salvar aquest país en les situacions més adverses.
Quines obres prioritzaria per a la lectura obligatòria dels nostres estudiants de batxillerat?
– Les que puguin esdevenir un pont millor entre els estudiants i la literatura, perquè hi puguin sentir proximitat, però també perquè els estirin més enllà de la seva realitat d’ara per fer-los créixer humanament i intel·lectualment. En el cas dels autors medievals, crec que és preferible anar a parar a poemes solts de Jordi de Sant Jordi, com la Cançó d’opòsits, o al debat amb Tirèsies d’El somni de Bernat Metge. Però crec que també és bo que visquin la literatura no tan sols com un testimoni del passat, sinó com el fruit del talent dels escriptors actuals.
