Conversa amb… Joan Santanach
Comencem un nou espai en què de la mà de reconeguts autors, editors i personatges del món cultural podrem compartir experiències i reflexions al voltant de literatura i els clàssics catalans.
Aquest mes conversem amb Joan Santanach, coordinador de l’Editorial Barcino i professor de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, que comparteix amb nosaltres la seva experiència i els projectes de l’Editorial Barcino i dels Amics d’Els Clàssics.
Què feu a l’Editorial Barcino?
Des de la seva fundació, l’any vinent en farà noranta, Barcino ha tingut com a principal objectiu donar a conèixer la tradició literària antiga en llengua catalana. En aquest plantejament hi ha, és clar, un punt de reivindicació d’unes obres que sovint no han gaudit de la consideració que mereixien. Ni tan sols a casa nostra. La mateixa tria del nom de la col·lecció més destacada de l’editorial, Els Nostres Clàssics (ENC), ho deixa prou clar. I la millor manera de donar-los a conèixer és posant-los a disposició dels lectors. Cal fer-ho, però, amb garanties, i aquí és on entren els filòlegs i els estudiosos.
L’equilibri que s’havia establert el 1924 entre divulgació i especialització es va decantar progressivament vers la segona opció, sobretot després de la Guerra Civil. El règim franquista posava menys traves a les iniciatives culturals per a públics reduïts que no pas als productes de masses. La nova orientació va fer créixer el prestigi de la sèrie, també en l’àmbit internacional, però inevitablement va allunyar-la del seu públic natural.
Actualment provem de conjugar els dos vessants: el més especialitzat d’ENC amb el més assequible de col·leccions noves com la Biblioteca Barcino o el Tast de Clàssics. En l’objectiu de difondre el patrimoni literari català també hi tenen un paper molt important les traduccions. En els darrers anys hem impulsat, en col·laboració amb editorials assentades en els mercats respectius, sèries en anglès, espanyol, alemany i italià.
Quin és el procés de publicació d’una obra clàssica?
La transmissió dels textos a l’Edat Mitjana, i moltes vegades també en els segles posteriors, es feia manualment. Els manuscrits que ens n’han arribat, doncs, són producte de còpies successives. La invenció de la impremta no va canviar substancialment la fiabilitat dels textos. Si a això hi sumem un concepte d’autoria bastant més relaxat que el nostre, en resulten versions amb moltes divergències entre elles i respecte dels seus originals, farcides, a més, de passatges deturpats.
A l’hora d’editar una obra, el primer que s’ha de fer és localitzar-ne els testimonis conservats en biblioteques i arxius, després se n’ha d’analitzar la tradició, detectar-hi els canvis posteriors a l’autor i les errades, i establir el text crític. Aquesta és la tasca dels filòlegs, i en part també dels historiadors. A continuació, una vegada ens han lliurat els originals, l’equip de l’editorial repassa la transcripció del text, comprova l’aparat de variants i fa una atenta lectura dels originals. Es tracta d’un procés complex, que fem en estreta col·laboració amb els curadors i amb la supervisió del Consell Assessor.
En el cas d’adaptacions al català contemporani o de traduccions a d’altres llengües, el grau d’exigència és similar, per bé que en aquests casos, com que partim de textos ja establerts filològicament, el procés és més àgil. Les revisions, en molts aspectes, són equiparables a un diàleg amb curadors i traductors, del qual es beneficia el llibre resultant.
Quins són els objectius del grup dels Amics d’Els Clàssics? Per què us vau decidir a crear aquesta plataforma?
En els darrers temps, com s’ha apuntat, Barcino ha fet un esforç per acostar-se —de fet, hauríem de dir per tornar a connectar— amb un públic que vagi més enllà dels entesos i universitaris. El rigor propi d’una col·lecció com ENC és bàsic per tenir un coneixement fonamentat dels textos que editem, però la seva mateixa naturalesa especialitzada condiciona la difusió que puguin tenir aquests llibres. Per això calia una plataforma com la dels Amics d’Els Clàssics, per adreçar-se als lectors i mostrar-los que aquests títols no són artefactes alfabètics incomprensibles, sinó textos molt vius, d’una qualitat literària indiscutible. Ningú no s’hauria de sentir intimidat a l’hora d’acostar-s’hi. L’èxit de les lectures públiques que n’hem impulsat ha fet evident que són obres que, encara avui, segles després d’haver estat escrites, continuen interpel·lant-nos.
Tast de Clàssics o les traduccions són fruit d’aquest convenciment. Poques literatures europees medievals es poden equiparar, per quantitat i qualitat, a la catalana. I cal afegir que entre les obres dels segles posteriors, malgrat la injusta mala premsa que arrosseguen, hi ha així mateix títols que valen molt la pena. Era absurd que els lectors només hi poguessin accedir mitjançant edicions crítiques. La divulgació s’ha de fonamentar en els estudis dels especialistes, però no s’hi ha de confondre. Tast de Clàssics és un intent, que ha tingut una magnífica acollida, de retornar les grans obres antigues al seu públic.
Quins son els propers projectes de l’Editorial?
Tenim uns quants títols en preparació. Parlant de Tast de Clàssics, aviat hi publicarem la Disputa de l’ase de Turmeda, una antologia de Corella o el Llibre d’amic i amat de Ramon Llull. Pel que fa a edicions crítiques, hem de parlar, per exemple, d’una edició de l’Espill de Jaume Roig que aportarà novetats remarcables sobre l’obra. I altres textos inèdits, com ara diverses peces de teatre medieval. També ens fan una especial il·lusió les Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714, amb testimonis de primera mà sobre la defensa i la caiguda de la ciutat. Esmento només alguns dels títols que tenim més avançats. La llista podria ser bastant més llarga.
