Fragment de Curial e Güelfa, de Quaderns Crema
[6] E ja eren junts a la cambra del marquès, lo qual la reebé molt alegrement e meteren-se a la taula e començaren a menjar. Mas la dona, pensant en ço que havia dit e pensant encara com seria estada entesa, envides menjava, ans deia que llavors s’era llevada del llit e que l’apetit de menjar no li era encara vengut. D’altra part començà Curial a pensar molt en les paraules que havia oïdes e, havent sabut que la Güelfa li havia donat e li donava ço que mester havia, estec fort pensiu. E desitjós de respondre, li semblava aquell dinar durar un any. E no obstant estigués molt apartat, encara mirava la senyora quan los qui servien a la taula e los altres qui davant estaven s’apartaven algun poc e maleïa tots aquells qui entre ell e ella s’interposaven. E quan aquells, per apartar los caps o en altra manera, feien finestra, tantost los ulls d’ambdós los enamorats ocupaven aquell lloc e, com la finestra se tancava, tot plaer los fugia. E així estigueren ambdosos aquell dinar, que ne ella menjà ne ell reposà. E en lo pits gentil, en lo qual alguna impressió d’amorós plaer encara no era entrat, súbitament s’encès una flama foguejant la qual fins que mort l’ocupà no es pogué apagar.
[7] Lo dinar s’acabà e les taules foren llevades, de què ambdues les parts foren contentes. E aprés que la dona hac un poc estat, pres comiat de son frare e a la sua cambra, acompanyada de molta gent notable, congoixosa tornà. La qual dix a Melcior:
—Digats a Curial que us respona a les paraules que jo li diguí vui.
E girant-se a Curial li dix:
—Parlaràs ab Melcior així com ab mi faries.
[8] Per què Curial anà a casa de Melcior e mot per mot ço que la Güelfa dit li havia li descobrí, ajustant a açò que ell temps havia que pensava ço que era e esperava lloc que de la sua passió la pogués fer certa e, puis que nostre Senyor a aquest punt aportats los havia, que lo manar era a ella e que li suplicava que açò volgués abreujar a fi que discret orde a aquest fet donar poguessen, car, mentre ell pensava ella no ésser disposta a complaure’l, comportava en una manera la pena, mas ara que entre ells per paraules la cosa era palesada, li seria pus dura cosa portar-la. Lo prom, qui ja dies havia que es tenia per dit que aquella entrada aquesta eixida devia haver, amonestà lo jove pregant-lo molt que fos secret e cautelós e que en açò havia mester més seny que en altra cosa, per ço que tothom se mirava en aquell espill e que ja era molt envejat e ara ho seria molt més.
[9] Melcior, tornant a la senyora, li dix que Curial no era nat sinó per servir a ella e que ella ordonàs, que ell no havia a fer sinó obeir-la. Per què la dona li dix:
—Melcior, jo m’he mès en lo cap de fer aquest home, per ço que em par que ho meresca. E he pensat que hi ha molts hòmens que totes les riqueses del món no els farien bons e sola amor és bastant a rellevar-los en un jorn. És ver que ma intenció és fer-lo home, emperò no li entenc donar la mia amor, sinó treballar en fer-lo prous e valerós donant-li entendre que l’am. E per ço al vespre menarets-lo ací, car davant vós li vull parlar metent-lo en via d’ésser bo.
[10] Vengut adoncs lo vespre, Melcior pres Curial. A la cambra de la senyora se n’anaren e, com foren davant la senyora, ella començà a parlar e dix:
—Curial, jo he deliberat comunicar a tu tots los meus tesors e sens dir-te’n res he donat principi a la tua honor. És ver que jo t’am e, així com t’he atorgats los béns, te donaré altres coses quan a mi serà vist que haver ho deges, per què et preg que vulles treballar en cercar via per la qual la tua honor créixer pusques. E no et faça dubte que diners te fàlleguen. Emperò vull que aquesta llei me serves, que tu jamés de la mia amor no em demanaràs més avant de ço que jo em comediré donar-te. E d’altra part t’avís, e membre’t bé, que, si tu en algun temps per servidor meu te publicaràs, me perdràs per a totstemps e et privaré del bé que tu esperes haver de mi. E d’aquí avant no al·legues ignorància.
E prenent-lo per les galtes, lo besà, manant-li que a la sua casa se’n tornàs. Curial, alegre sens mesura, a la sua casa se n’anà e envides aquella nit pogué dormir, tant fonc ocupat d’inestimable plaer. Emperò, com vénc per lo matí, a oir la missa se n’anà e aprés, anant-se’n al marquès, en plaers, burles e solaços ab ell tota aquella matinada consumà. E com vist li fonc, anà a veure la Güelfa, la qual més a ell que la pròpria salut desitjava e així estec ab ella per una estona e, pres comiat, a la sua casa se’n tornà.
