Jacob Xalabín, entre la literatura i la història de Joan Santanach
Història de Jacob Xalabín, Editorial Barcino (1964)
JACOB XALABÍN, ENTRE LA LITERATURA I LA HISTÒRIA
L’estiu de 1389, després de la victòria dels otomans a la batalla de Kosovo, el príncep Bajazet va assassinar el seu germà Jacob. Murat I acabava de morir en l’enfrontament amb els serbis, i Bajazet no volia que ningú li disputés el tron. Aquests fets, ocorreguts als tan castigats Balcans, es troben a l’origen de la Història de Jacob Xalabín, l’anònim autor de la qual mostra uns coneixements de geografia i política turques gens habituals. Sobretot perquè no sembla que es tracti d’un text oriental traduït, sinó d’un relat escrit d’acord amb les convencions de la narrativa romànica i per a un públic molt probablement català.
Tot i el marc històric, el text és essencialment un relat d’aventures sobre els tres darrers anys de Jacob i l’exili a què l’abocà la seva madrastra, amb traïcions, amors furtius en tombes solitàries i dames incautes que descobreixen massa tard que la seva tímida cunyada és en realitat un home disfressat. No és fins gairebé al final del llibre, quan el príncep, feliçment casat, ha recuperat el seu lloc a la cort de Murat, que la història s’imposa sense pal·liatius sobre la ficció. I Jacob Xalabín, malgrat la seva contribució decisiva a la derrota cristiana, és estrangulat pel futur soldà.
Són poc clars els motius que dugueren l’autor de la Història a escriure l’elegia d’un príncep turc que havia fracassat a l’hora de postular-se com a successor del seu pare. S’ha dit que el text podia ser l’adaptació d’un relat grec o romanès anterior, contrari al partit del príncep vencedor, o que el seu autor podria haver estat un català apòstata resident a Turquia. Potser no ho sabrem mai. En qualsevol cas, això no fa sinó augmentar l’interès del text.
Joan Santanach
Experiència del taller “Llegim els clàssics”
