La comtessa Ermessenda i la permanència en el poder
Ermessenda de Carcassona, nascuda als voltants de l’any 975, es va casar cap a l’any 993 amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, Osona i Girona. Va participar activament en el govern al costat del seu espòs i, després de la seva mort, esdevinguda l’any 1017, va agafar les regnes dels comtats durant la minoria d’edat del seu fill Berenguer Ramon.
Posteriorment, ja fos de bracet en primer lloc del seu fill i, mort aquest l’any 1035, del seu nét Ramon Berenguer, amb el qual mantingué no poques disputes, Ermessenda va continuar governant els comtats dels quals el seu marit l’havia deixat titular vitalícia, mentre no es tornés a casar. L’any 1057 es retirà a Sant Quirze de Besora, on va morir l’any següent i va ser enterrada a la Catedral de Girona, que havia fet construir i on encara avui, com veureu en la imatge, en podem observar la tomba gòtica, construïda posteriorment a l’original romànica.
La comtessa Ermessenda, com diu el Diccionari biogràfic de dones, va dur a terme una política pacificadora, basada en fundacions religioses, repoblació i recuperació econòmica, i, així mateix, va comptar amb el suport de figures cabdals com l’abat de Ripoll i bisbe de Vic Oliba.
No sabem si amb la tossuderia i contundència que mostrava la sèrie que TV3 va emetre la setmana passada sobre la comtessa, però el fet és que Ermessenda, d’alguna manera, durant més de seixanta anys, va mantenir-se al peu del canó dels comtats de Barcelona, Osona i Girona –aleshores encara no existia el que entenem avui per Catalunya– i, com assenyala també el Diccionari biogràfic de dones, va destacar per la defensa del dret i el poder públics, per sobre de la força i l’arbitrarietat, en uns moments difícils en què les insurreccions i les violències de la noblesa anaren imposant l’ordre feudal.
Ermessenda és fins a dia d’avui la política –si se la pot anomenar així, a una autoritat comtal del segle XI– més importat que hi ha hagut en la història de Catalunya.
