La Fi del Comte d’Urgell i Els Trastàmara
La Fi del Comte Urgell, a cura de Xavier de Salas Bosch, Editorial Barcino (1931).
LA FI DEL COMTE D’URGELL I ELS TRASTÀMARA
Les ferides obertes pel Compromís de Casp van trigar a cicatritzar, i els dubtes sobre la legitimitat del rei Ferran van esdevenir un argument sempre a l’abast dels descontents amb la nova dinastia. És segurament en aquest sentit que s’ha d’interpretar el text que Jaume Collell, el seu primer editor modern, titulà amb el nom de La fi del comte d’Urgell. L’obra és anònima i fragmentària, per bé que se n’ha conservat la narració de la revolta que l’aspirant desbancat, Jaume d’Urgell, va dur a terme contra el d’Antequera, la derrota i pas per diverses presons, i la seva mort a Xàtiva, l’any 1433, suposadament a mans dels infants d’Aragó. Entre aquests hi hauria hagut el futur Joan II, un monarca que no es va pas caracteritzar per unes relacions fàcils amb les institucions del Principat.
És precisament en el marc de les tensions i l’enfrontament amb el rei Joan que s’hauria de situar la redacció del text. No és gens sorprenent, doncs, que el seu desconegut autor, més interessat a produir un pamflet que una crònica històrica, acumuli arguments contraris als drets de Ferran d’Antequera i faci èmfasi en les nefastes conseqüències que l’elecció dels Trastàmara havien tingut per a les llibertats catalanes. Com tampoc que interpreti els conflictes bàsicament com a resultat de la importació de costums estranys al país, i no d’un procés de concentració del poder paral·lel al que es produïa aleshores en altres monarquies.
Els testimonis que ens han arribat del text no són anteriors al final del segle xvi, i això ha fet que alguns historiadors l’hagin considerat una falsificació. La qüestió no és fàcil d’escatir, tot i que la bilis que destil·la contra els Trastàmara fa versemblant la hipòtesi d’un libel queixós amb els monarques importats de Castella. Amb Ferran, i sobretot amb Joan.
Joan Santanach
