La traducció “creativa” de Bernat Metge
David Barnett i Lluís Cabré a l’article «Creative translation in medieval catalan: Bernat Metge» reconeixen la dificultat que implica el fet de jutjar la traducció d’una obra literària; l’hauríem de judicar com si fos una obra original, i no pas per la creativitat afegida pel traductor.
Al llarg de la història trobem traduccions molt literals, sobretot entre llengües properes, i traduccions que s’allunyen totalment de la seva font. Hi ha un terme mitjà que preserva el sentit del text original tal com l’ha entès el traductor (hi intervé el seu bagatge cultural), acostant-lo alhora al context del receptor de la traducció.
En aquest article s’analitzen les traduccions de Bernat Metge (donant compte de les obres d’origen), la seva manera d’innovar –com canvia els punts de referència en les obres, tot preservant el sentiment dels textos originals– i què l’impel·leix a fer-ho.
D’aquest manera, els filòlegs Barnett i Cabré ens fan reflexionar sobre el concepte de traducció ara i en l’Edat Mitjana, mostrant-nos com es feien versions de les obres encabint-hi aportacions d’altres fonts i alhora cercant equivalències en el context de la llengua dels receptors contemporanis per tal de proveir de naturalitat el text i mantenir-se fidels al sentit de l’original.
David Barnett ha traduït a l’anglès el Llibre de Fortuna i Prudència de Bernat Metge.
Lluís Cabré ha estat el curador de l’edició crítica del Llibre de Fortuna i Prudència publicada a Els Nostres Clàssics.
