Lectures d’estiu
Arriben les vacances i quina millor manera de gaudir-les que llegint un clàssic. A continuació us proposem uns quants títols de l’Editorial Barcino i d’altres editorials perquè puguis passar un bon estiu entre clàssics!
Jesús i les dones, d’Isabel de Villena. Isabel de Villena és l’única escriptora medieval en llengua catalana de la qual coneixem el nom. Escriu la seva obra a la València del segle XV, compartint temps amb els millors escriptors del segle d’or valencià. El llibre es tracta d’una antologia de la seva extensa obra Vita Christi, en la qual es destaca el paper preeminent de les dones en la figura de Jesús i que es pot considerar una obra feminista avant la lettre. Seguint els criteris de la col·lecció Tast de Clàssics, es tracta d’una adaptació al català actual, i en aquest cas, la persona de reconeguda vàlua literària a qui s’ha encarregat l’adaptació és Marta Pessarrodona, poeta, narradora, assagista, dramaturga i traductora que el 2011 va rebre el Premi Nacional de Literatura
El somni, de Bernat Metge. El somni és una obra complexa i singular, capaç de mirar-se de prop i amb un gran sentit de l’humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana però també d’elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents. Bernat Metge, membre de la Cancelleria i secretari de Joan I i de Martí l’Humà, és considerat el millor prosista català del XIV i una de les plomes més interessants i originals de tota la literatura medieval. El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre’ns i de divertir-nos. Alba Dedeu, que en fa l’adaptació al català actual, ha publicat el recull de contes Gats al parc (Premi Mercè Rodoreda 2010). És traductora de l’anglès i l’italià.
Tractat sobre l’amor heroic, d’Arnau de Vilanova. Arnau de Vilanova (c.1240-1311), reputat metge de reis i papes, va ser també professor a la facultat de medicina de Montpeller i autor de diverses obres mèdiques i espirituals, la majoria en llatí. El Tractat sobre l’amor heroic és el primer tractat llatí dedicat exclusivament a l’“amor hereos” de què és té constància. Aquesta denominació científica remet a la malaltia d’amor, a la passió amorosa, de què parlen els poetes medievals. Arnau explica els sofriments dels enamorats d’acord amb les teories mèdiques de l’època i proposa alguns remeis per a aquesta afecció, que es considerava potencialment mortal.
Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis. Francesc Eiximenis (Girona, 1330?-Perpinyà, 1409) fou un franciscà amb una extensa formació universitària (Oxford, París, Tolosa), conseller àulic i un prolífic escriptor religiós i moralista. L’any 1383 es traslladà a València, on romangué quasi 25 anys i on escrigué la major part de la seva densa obra. Dedicà als jurats de València –denominació dels representants municipals– el Regiment de la cosa pública, un complet compendi de doctrines per al bon govern en què Eiximenis, partint de la seva formació teològica i escolàstica, exposa bellament el sistema pactista medieval.
El triomf de Tirant, de Josep Lluís Sirera i Rodolf Sirera. L’obra cimera de la nostra literatura medieval, Tirant lo Blanc, és el punt de partida d’aquesta versió operística dels germans Sirera. De nou, l’heroi bretó protagonitza els tres puntals de la seva fama: l’honor de la cavalleria, la defensa de la fe i l’amor de Carmesina. Aquest llibret és una versió original en la seva composició temàtica i estructural que ens acosta al món mític del protagonista des d’una visió artística actual i moderna.
Dos amants com nosaltres, de Laura Borràs. Curial e Güelfa. Tirant i Carmesina. Jordi de Sant Jordi. Manelic, Pilar Prim, el Comte Arnau i Colometa. La literatura catalana conté històries d’amor i desamor èpiques i universals, moltes d’elles, apassionants i poc conegudes. En aquest llibre, Laura Borràs, autora de Per què llegir els clàssics, avui ens porta un gran recorregut a través dels grans amors de la literatura catalana.
El llibre de la pesta, de Coral Cuadrada. La pesta deixà senyals en la memòria d’Occident; combinada amb la fam i la guerra comportà la pèrdua de quasi un terç de la població europea i l’abandonament de viles i camps. El llibre de la pesta tracta les condicions de vida del món medieval i les mesures per fer front al flagell. Coral Cuadrada n’analitza les repercussions i les reaccions dels coetanis envers l’epidèmia, des la fugida i el carpe diem fins a les opcions espirituals, individuals i col·lectives que marcaren els sentiments de l’època.
Els templers, guerrers de déu. entre orient i occident, de Joan Fuguet i Carme Plaza. Els templers van deixar importants testimonis documentals i materials. L’estudi dels seus monuments –sobretot les fortaleses, tant a Orient com a Occident– permet aprofundir en el coneixement de la vocació militar dels frares guerrers, i en els vincles entre l’arquitectura, les tècniques de guerra i el poder feudal. D’altra banda, gràcies als inventaris dels seus béns, coneixem bé la seva vida quotidiana.
Per una educació republicana. Escola i Valors, de Gregorio Luri. Els alumnes catalans obtenen uns resultats molt més baixos del que podríem aspirar com a país. Tot i això, si avaluéssim el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s’avaluen més d’acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Gregorio Luri Medrano va néixer a Azagra, Navarra, el 1955. Mestre resident al Masnou, ha estat Premi Fi de Carrera de Ciències de l’Educació i Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia. Ha treballat a tots els nivells de l’ensenyament, de l’escola primària a la universitat. Consultor pedagògic i col·laborador del diari Ara, és autor de diversos assajos filosòfics i pedagògics, entre els quals destaca L’escola contra el món (La Campana, 2008).
Ciberètica. TIC i canvi de valors, de Josep Lluís Micó. En poc més d’un decenni, internet ha esdevingut un dels eixos centrals de la nostra vida laboral, social i fins i tot familiar. Llocs com Google, Viquipèdia, Facebook, Tuenti o Twitter i aparells com els telèfons intel·ligents o les tauletes tàctils no només han revolucionat la manera que tenim d’informar-nos i de comunicar-nos amb els altres, sinó que ens han fet plantejar nous dilemes ètics, al voltant de qüestions candents com la privacitat, la propietat intel·lectual, la protecció de menors… Com afecta la xarxa als nostres valors? En l’entorn virtual són vàlids els mateixos valors que seguim en el món real? Se n’estan creant de nous? N’hi ha que es troben en perill d’extinció? Josep Lluís Micó, periodista especialitzat en noves tecnologies, es planteja aquestes qüestions i ens obre el camí a la ciberètica del futur.
