El ‘Llibre d’amic i amat’ de Sebastià Alzamora

01_2017_LLibre d’amic e amat_detall

El Llibre d’amic e amat, un del textos místics més importants de la literatura europea, arriba a les llibreries en català actual en versió de Sebastià Alzamora. Ho fa dins la col·lecció Tast de Clàssics, impulsada fa sis anys per l’Editorial Barcino amb el propòsit d’apropar els nostres textos medievals a la llengua d’avui amb rigor i fidelitat. El llibre és la culminació de l’Any Llull, en què la Barcino hem publicat ja sis títols, i que volem cloure amb l’obra més coneguda de Ramon Llull i una de les més estimades pel públic, tant l’especialitzat com el que no l’ha llegit tan a fons.

L’autor de la versió, en Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), ha estat reconegut en el camp de la poesia i la narrativa –ha rebut, entre d’altres, el premi Carles Riba de poesia, i el Josep Pla i el Sant Jordi de narrativa, i ha estat traduït a set llengües–. És, també, un reconegut articulista a diversos mitjans de comunicació.

Llull ja ens té acostumats a no posar-nos fàcil la lectura. Tot i que Compra LAAse’n pot gaudir plenament en tots els nivells de lectura, les seves obres són plenes d’al·legories i referències molt diverses que cal conèixer si s’hi vol aprofundir i captar-ne tot el sentit. El Llibre no n’és una excepció. Els versicles, o poemes en prosa, breus i sovint d’un gran lirisme, requereixen un esforç d’interpretació. Es prescriu que el lector n’ha de llegir un cada dia al llarg de l’any i, a continuació, ha de dedicar la jornada a reflexionar sobre el sentit que s’intueix darrere les paraules. El llenguatge humà no és capaç de descriure’l, i s’ha de recórrer a l’expressió metafòrica.

El Llibre d’amic e amat forma part d’una obra més extensa, el Romanç d’Evast e Blaquerna, al final del qual el papa Blaquerna es retira a la vida ermitana i escriu aquesta compilació de versicles al·legòrics. Hi relata el procés d’unió entre el fidel cristià i Déu. La naturalesa superior d’aquesta unió fa que els homes no disposin de paraules apropiades per descriure-la, per això els místics en parlen amb termes metafòrics. En els seus versicles això es concreta sobretot en la metàfora de l’amic i de l’amat, en què l’amic és el fidel cristià i l’amat és Déu.

Ramon Llull (Mallorca, 1232-1316)

És dels primers escriptors que utilitzà el català per a la creació literària i un dels més reconeguts internacionalment, des que visqué i fins a l’actualitat. No en va el 2016 ha estat l’Any Llull, per commemorar els 700 anys de la seva mort i per posar de relleu la seva vigència malgrat el pas dels segles. Creador d’un model lingüístic que hagué d’inventar sense antecedents, fou escriptor, filòsof, místic, teòleg i missioner. Als trenta anys abandonà la vida de cortesà i la poesia trobadoresca per consagrar-se a la difusió del seu sistema de pensament, que ell anomena Art, que té una alta ambició intel·lectual i pretén la conversió racional dels infidels al cristianisme.

Llull és autor del Llibre de meravelles (amb el «Llibre de les bèsties», 1289), la Doctrina pueril (1276) o el Llibre de l’orde de cavalleria (1276), per citar algunes de les dues-centes seixanta-cinc obres que escriví. Viatjà per l’Europa occidental, el nord d’Àfrica, i fins a la Mediterrània oriental, on arribà fins a Xipre, Armènia Menor i, probablement, Jerusalem. Va acabar retirant-se a Tunis, i morí octogenari a Mallorca.

Tasta els Clàssics actualitzats!

Col·lecció Tast1

 

El Llibre d’amic i amat és el dotzè volum de la col·lecció Tast de Clàssics. És la tercera obra de Llull que s’hi publica, després d’Accidents d’amor i de l’Arbre exemplifical. Els altres títols editats són L’expedició dels catalans a Orient, de Ramon Muntaner, en versió de Jordi Llavina; Crònica de la croada contra Catalunya, de Bernat Desclot, en versió de Miquel Desclot; Lletres de batalla, de Joanot Martorell, en versió de Joan de Montpalau; Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda, en versió d’Albert Mestres i Marta Marfany; Perills d’amor, de Joan Roís de Corella, en versió d’Eduard J. Verger; Jesús i les dones, d’Isabel de Villena, en versió de Marta Pessarrodona; El somni, de Bernat Metge, en versió d’Alba Dedeu; Una Tria, d’Ausiàs March, en versió de Josep Piera, i Poesia, de Jordi de Sant Jordi, en versió de Carles Duarte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Código Seguridad: