Parlaments a Corts
Parlaments a les Corts Catalanes, Diversos autors, col·lecció Els Nostres Clàssics, (1928).
PARLAMENTS A CORTS
El pactisme català, ahir i avui, té molt de necessitat. A l’Edat Mitjana, i fins al 1714, la debilitat econòmica de la monarquia s’havia de pal·liar mitjançant el suport dels diversos estaments. Aquesta va ser una de les principals raons de la convocatòria de corts, en què el rei o els seus representants exposaven als tres braços els seus projectes i les seves requestes, i es pactava en quines condicions i amb quines contrapartides es faria efectiva l’ajuda, si és que es concedia. Tot plegat va propiciar el sorgiment de persuasives peces d’oratòria, en què l’orador mirava de captar l’atenció i el favor de l’auditori a partir d’una estructurada exposició de citacions, lloances i virtuts, que acostumava a finalitzar amb una invocació a la fidelitat i a la generositat dels súbdits. Entre els parlaments més brillants que hem conservat cal comptar, sens dubte, el que Pere el Cerimoniós va pronunciar a Tarragona l’any 1370, o bé el que el seu fill Martí va adreçar a les corts reunides a Perpinyà el 1406.
Tots dos van ser inclosos al volum Parlaments a les Corts Catalanes, on Ricard Albert i Joan Gassiot van recollir un bon nombre d’intervencions. Aquest llibre, publicat per Barcino el 1928, va estar a punt de ser convertit en pasta de paper per la repressió franquista, que hi veia sospitoses referències republicanes i autonomistes. Josep M. de Casacuberta va haver de recórrer a tota la seva capacitat de convicció per explicar a l’indocumentat censor de què es tractava. En el trist regateig que es va establir, el censor va acceptar amnistiar els Parlaments a canvi de L’ingenu de Voltaire, que en un primer moment se li havia escapat.
Joan Santanach
