Poema de Pere Torroella: Tant mon voler s’és dat a amors (XXII, 1-46)
Pere Torroella, poeta i militar, va néixer al 1420 i va viure un temps a la cort navarresa del príncep Carles de Viana. També va viure a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, i després sota les ordres de Joan II. Fou un escriptor d’una certa diversitat, tant en vers com en prosa i tant en català com en castellà. Cal assenyalar que és un dels primers poetes en català i l’autor del més antic sonet conegut en llengua catalana. Aquí teniu una mostra dels seus versos, amb ortografia regularitzada, estrets de la Obra Completa de la col·lecció Els Nostres Clàssics.
Tant mon voler s’és dat a amors
que tots quants dits de trobadors
llig ne record
és mon parer facen report
de ço que enamorat suport,
no gens content.
O Amor nos féu d’un sentiment
o en profetar ço que jo sent
foren spirats.
Llurs raons troben actoritats
en refermar les veritats
de mon esser,
e no dubteu quin estrany pler
trobe com trob no sol esser
en mes dolors.
De companyia prenc repòs:
aquest sol bé tinc, amadors,
per ser dels vostres.
Oh enganós tall amb bones mostres!
Fugiu, jovent, les vides nostres,
pijors que males.
Per camps, per carreres e sales,
posat mostrem festes e gales,
dol nos ofensa.
Un corc nos rou dintre la pensa
que Amor provoca a la creença
de nostres mals.
Ires e temors deseguals,
sospites e basques mortals
són continues.
Les alegries no són sues:
per accidents passen e nues
de gran substància.
Ses dolors han llonga distància,
sos majors béns poca constància:
creeu-me sens pus.
Qui no em creurà, prove son ús,
que vull al prepòsit dessús
tornar mes noves.
E pus veig de mon bé altres proves
que invencions velles e noves
d’altres mirar,
d’alguns los dits vull comprovar
e els sentiments que he per amar
amb ells expondre
e tots en una correspondre. […]
