Retorn del llegendari carnal
(Comentari al voltant de la recent publicació d‘Ausiàs March, Una Tria, a càrrec de Josep Piera – Autor del comentari: Jaume C. Pons Alorda)
Tambors de fons coronant l’arribada. Incessants. S’afuen les entranyes, s’enlairen les vísceres. Que s’encenguin la pell i la gana. Es prepara la suor per a la congesta. La carn s’esmola. És l’hora, de nou, dels versos fondos, fondíssims, i de la veu cavernària que ressona per totes les coves de tots els cossos. Ausiàs March ha tornat. I de quina manera! Torna en boca i pèl espiritual del seu homònim contemporani, un altre poeta del desig, de la lírica i del furor, Josep Piera, que s’encarrega de fer una magnífica tria personal, un tast delicatessen que fascina, encanta i enamora, quinze poemes que seran plenament gaudits no només per aquells que abans ja han tingut la sort d’acostar-se al saqueig sobrehumà del sentiment d’Ausiàs March, sinó també per tots aquells i totes aquelles que s’hi enfrontin per primer cop i que vulguin viure una experiència lectora fervorosa, encesa, plena de foc i flames i cendres, d’aquestes que deixen petja per a tota la resta d’existència. De fet, Josep Piera no sols s’esforça a regalar-nos aquests versos escollits a la tan típica manera anglosaxona: també és l’encarregat de dur a terme la seva corresponent adaptació a la llengua catalana contemporània per aconseguir fer-se Ausiàs March un poc més seu, per aconseguir, i tant!, fer-lo també un poc més nostre.
Tot això acompanyat per un text introductori molt sentit, molt atent i molt personal que ens servirà per tenir una panoràmica general molt ben travada que després ens servirà per seguir ampliant els nostres coneixements al voltant del senyor de Beniarjó. Una delícia. En el seu conjunt, al llibre tan ben editat que tenim entre les mans, hi batega l’avior i hi alena fort, i a la vegada l’obra té vida pròpia, una entitat que fa que agafi un pes, una volada d’alta significació i potència. Aquesta encarnació, meravellosa reencarnació poètica, es fa amb admiració i, sobretot, amb cura i responsabilitat, mantenint la rotunditat dels versos decasíl·labs, la contundència de les imatges i de les exaltacions marquianes, transferint aquesta força bàsica primigènia des del seu origen sense canviar ni una espurna de grandesa. Aquests poemes transporten al nostre present un poc d’aquella grandiloqüència salvatge, aquell temps de convulsió i una èpica encara possible, i també a la inversa, ja que tot procés de retorn al clàssic comporta que el clàssic també rebi quelcom del present. Una doble inseminació. Una fecundació mútua. L’alteració, la influència, sempre és un viatge d’anada i tornada, com hem après i assumit. Els versos, per exemple, de Vicent Andrés Estellés, o del mateix Josep Piera, no es poden entendre del tot sense haver mamat amb tant entusiasme la poètica d’aquesta veu brutal, descarnada i eufòrica, però de la mateixa manera Ausiàs March ara es pot llegir indubtablement influenciat per tots els poetes que l’han succeït i que han ampliat el seu quefer en la poesia catalana, però també universal. I aquí hi ha, per tant, un altre dels múltiples enriquimients que comporta la lectura entusiasmada que podem fer d’Ausiàs March. Una tria. I és que aquesta fantàstica publicació, que mereix ser celebrada i que celebrarem a partir d’ara cada dia, arriba en un moment importantíssim de recuperació de clàssics que l’editorial Barcino està portant a terme a través d’una operació global molt atractiva per tal d’acostar-los a la gent de la forma més engrescadora possible, actualitzant el nostre llegat cultural, humà i literari amb molta energia i, sobretot, SOBRETOT, moltíssima exaltació.
Això demostra, sense cap tipus de dubte, la vida intensa, la portentositat que aquests autors i versos encara ens poden provocar, que encara ens poden fer frapar i flipar. I està clar que Ausiàs March és un dels nostres autors més estimats, admirats i, al mateix temps, vivificats jorn rere jorn. O almenys això és el que hauríem de fer. I penso, amb alegria, en com les noves fornades poètiques segueixen el seu mestratge i el transporten a noves interpretacions, a noves maneres d’entendre’l i gaudir-lo. Poetes com Emili Sánchez-Rubio o Blancallum Vidal també s’han fet seu Ausiàs March en la seva obra incipient. I és que, qui no nota i experimenta calfreds, un estremiment portentós, davant el “Cant Espiritual” o “Veles e vents”? Aquesta selecció de poemes ja forma part de nosaltres mateixos, del nostre imaginari metafòric amorós col·lectiu, de la nostra sensualitat i sexualitat, de la nostra manera de viure, sentir i estimar. Publicacions com aquesta, extraordinàries i necessàries, s’encarreguen de fer-nos-ho recordar amb intensitat, amb joia i benaurança. Fem-ho encara més possible, tots plegats, i gaudim, de bell nou, dels versos fundacionals de la literatura catalana. Fem-nos aquest present i participem, amb ànsia i deliri, d’aquesta passió sensacional.
