Segon volum de la ‘Crònica’, de Miquel Parets

21740805_985522251589106_5184818398497543469_o

Uns ulls que van veure la Guerra dels Segadors i la pesta barcelonina de 1651

Després de sis anys del primer volum, la feina filològica ha arribat a bon port i la Barcino publica el segon volum de la Crònica de Miquel Parets, que es va presentar públicament  a La Setmana del Llibre en Català.

El dietari d’aquest artesà barceloní és considerat una de les millors narracions populars de la Catalunya moderna, per la condició de menestral de l’autor i per la densitat narrativa i informativa que té el llibre: Parets va complementar el text amb moltes dades i notícies dels fulls volanders del moment, molts dels quals escrits en castellà, per això és d’interès per a historiadors i filòlegs. La crònica és un document valuós com a font històrica dels testimonis personals del passat per construir arguments i interpretacions al voltant dels esdeveniments d’una època.

Si bé els dos grans temes de la crònica són la Guerra dels Segadors i la pesta de 1651 a Barcelona, l’obra també recull les ben diverses facetes de la vida barcelonina de l’època: festes en honor del rei i d’altres grans personatges de la noblesa per celebrar les seves visites a la ciutat, processos inquisitorials, períodes de fam a causa de les grans sequeres, pregàries per demanar pluja, solemníssimes celebracions religioses, la sentida mort de Pau Claris, ajusticiaments públics, les penúries de la Barcelona assetjada i les intrigues i traïcions pròpies de l’època.

Així, si d’una banda, en un moment de la crònica Parets escriu: “Teníem en aquell temps en Catalunya les tres plagas majós que déu pot enviar a un poble, que eren fams, pesta y guerra, que totes aquexes plagues hi eren ab abundància”; de l’altra, vivim amb l’autor un creixent desengany, el qual marcaria també aquest període històric decisiu com un mal epocal. En el cas de Parets: la manca d’unes elits capaces de fer-se respectar i estimar pel país; l’idealisme descordat dels sectors més empobrits; la ferotge rivalitat amb els castellans; i una adhesió general a les constitucions més sentimental que no pas organitzada i ambiciosa en són alguns dels factors clau.

El segon volum, que ara presentem, s’inicia en plena Guerra dels Segadors, el gener de 1641, quan es va proclamar comte de Barcelona el rei francès, Lluís XIII, amb l’objectiu d’obtenir el seu suport contra la monarquia hispànica, de la qual el Principat s’havia independitzat; i arriba fins a l’octubre de 1645, amb la victòria francocatalana sobre Balaguer. Paral·lelament als episodis bèl·lics, Parets descriu amb gran vivacitat, de vegades fora de l’ordre cronològic de la crònica, esdeveniments rellevants per a la vida dels barcelonins en aquells anys: festes, focs d’artifici, actes religiosos, execucions, carestia de blat i, especialment, la ja esmentada pesta que va assolar la ciutat el 1651.

* * *

Miquel Parets va néixer el 1610 a Barcelona i era el més gran de, almenys, sis germans. Va aprendre l’ofici d’assaonador en el si de l’obrador familiar i, sense que puguem saber com ni quan en va aprendre, sabem que abans dels setze anys ja sabia llegir i escriure. El 1626 va iniciar la Crònica de “tot lo que ha passat en Barcelona i demés llocs de Catalunya”. El seu pare, del mateix nom de pila i ofici, el 1606 s’havia casat amb Caterina Alaver. Després de designar el seu fill homònim com a hereu, va morir la primavera de 1631. Miquel Parets es va casar tres vegades. La seva primera dona va morir per malaltia i el fill que va tenir amb ella moria poc després de néixer. La pesta barcelonina de 1651 li va matar la seva segona dona i tres fills més. Amb l’última dona va tenir quatre fills, dos dels quals encara vivien quan Parets va morir l’any 1661. L’any anterior tancava la Crònica. D’un total d’onze fills, en van sobreviure tres. La mare de Parets, Caterina Alaver, va viure encara deu anys més i quan va morir era una vídua força pobra.

* * *

A cura de Maria Rosa Margalef, l’edició compta amb un seguit d’estudis introductoris dels historiadors James S. Amelang, que s’ocupa de la biografia i el context social; Antoni Simon, que situa l’obra en el seu context històric; i Xavier Torres, que examina el lloc de Parets en el medi estamental de la Barcelona del període i la seva actuació en el decurs de la Guerra dels Segadors: un episodi central en la vida i l’obra del cronista menestral. Maria Rosa Margalef, per la seva banda, fa referència a les fonts d’informació utilitzades per Miquel Parets i especula sobre el possible interès literari de la crònica.

Editorial Barcino preveu publicar la Crònica de Parets en quatre volums, dels quals ja n’han sortit dos, de 1626 fins al 1641.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Código Seguridad: