Fragment del mes: Joanot Martorell i Joan de Montpalau, Lletres de batalla
Joanot Martorell i Joan de Montpalau, Lletres de batalla, a cura de Joan-Lluís Lluís, Tast de Clàssics, Editorial Barcino, 2014
Lletra de desafiament a una batalla a ultrança tramesa pel magnífic Joanot Martorell al magnífic Joan de Montpalau
Crec que no ignoreu el fort lligam de parentiu que teniu amb mi i amb tots els meus germans, atès que som fills de cosins germans, ni la gran i sòlida amistat que manteníeu amb el meu pare i amb tots nosaltres. I així, per aquest lligam de parentiu i d’amistat, cada vegada que veníeu a casa del meu pare, que ara és casa meva, confiàvem que hi veníeu com a parent i amic. Per això totes les portes us eren obertes, ja que cap de nosaltres no es malfiava gens de vós, i ningú no pensava que poguéssiu mai ordir o preparar cap acte vergonyós o malvat contra nosaltres ni a casa nostra. Però fa poc, anant i venint vós sempre lliurement en aquesta casa, amb tota sol·licitud, vau prometre i jurar prendre la meva germana Damiata per esposa i que les noces es farien en un termini breu, la qual cosa fins ara no s’ha produït. És més, en l’entremig, venint a casa nostra aprofitant-vos de la promesa de prendre la meva germana per muller, i de la seva confiança en l’amistat, el parentiu i el jurament fet per vós, i que aquesta promesa era feta amb lleialtat i corresponia a un propòsit veritable, heu enganyat la meva germana amb deslleialtat i maldat, i us heu convertit en lladre del seu honor i del meu. Pensava que no seríeu tan deslleial ni malvat, però heu estat prou deshonest per tacar-la i deshonrar-la, sense respectar ni Déu, ni el vostre honor, ni la fe que teníem en vós a casa del meu pare, que ara és casa meva.
I per tal que una deslleialtat com les que heu comeses no quedin sense càstig, si negueu tot el que he afirmat fins ara, jo que, amb tota sol·licitud, vull situar-me plenament sota el judici de Déu, el qual mostra el seu gran poder en actes com aquests, us ofereixo de combatre a tota ultrança […].
Resposta de Joan de Montpalau a la primera lletra de Joanot Martorell
I us responc que estic meravellat de veure com, pensant tan poc en el vostre honor i mentint per la vostra gola, m’increpeu dient que jo hauria promès i jurat que prendria per esposa na Damiata, germana vostra, i que m’hi casaria en un termini breu. I, com que d’aquests fets se’n parlarà després, per ara no cal insistir-hi, sinó posar-hi fi amb poques paraules; per això afirmo que tantes vegades com heu dit o direu que jo vaig jurar de prendre per esposa la vostra germana Damiata, tantes vegades heu mentit i mentireu per lla vostra gola.
I, ja que sobre aquest fet em repteu amb insistència a combatre, en resposta al vostre desafiament i defensant el meu honor, ho accepto. I estaré satisfet que us encarregueu de cercar el jutge, tal com ho proposeu en la vostra lletra, i que l’hàgiu de trobar en un termini de sis mesos, amb les condicions i disposicions que conté la vostra lletra [..].
Setena lletra de Joanot Martorell a Joan de Montpalau
I penseu amb quina cara podríeu anar entre la gent quan serà sabut que jo he trobat el jutge i que ell haurà escollit un dia i, tal com en tindrà l’obligació, us haurà convocat. I jo compareixeré aquell dia dins la lliça, tal com ho hauré de fer, i el jutge preguntarà per vós als heralds i, aquests, a demanda meva i per manament del jutge, us cercaran i us cridaran per tot el camp. Com que no us hi trobaran i no apareixereu, al contrari del que havíeu promès, a demanda meva el jutge us farà cridar de nou cap al final del dia, per les quatre parts de la lliça, pels reis d’armes, heralds, patges i trompetes. Llegiran la sentència, o la faran llegir, i declararan que heu confessat els actes que vau cometre i dels quals us acuso i em donaran tota facultat perquè jo pugui ultratjar el vostre honor, segons el costum dels cavallers, tombant les vostres armes amb la cerimònia reservada als vençuts sense combat. I sabeu que tindré el guardó de la victòria tot i no haver estat victoriós. Més us valdria la mort, o que mai no haguéssiu eixit del cos de la vostra mare, que sentir proclamar aquesta sentència, la qual serà feta pública davant de reis, prínceps, senyors i cavallers, cristians i infidels, i davant de vós mateix; i ja no podríeu viure entre tots aquests hàbits de cavaller. I jo he d’emprar intrigues per incitar-vos a defensar el vostre honor, i que sàpiga tothom que és més fàcil combatre quatre valents que portar a la lliça un covard, de l’honor del qual jo tinc més cura que ell mateix.
Resposta de Joan de Montpalau a la setena lletra de Joanot Martorell
Pel que fa a la sentència que segons vós jo hauria de témer i que voldríeu imposar-me una vegada trobat el jutge, amb tantes cerimònies de reis d’armes, heralds, patge i trompetes, us responc que dieu una gran ximpleria; i estic convençut que, per molt que hàgiu fallit a l’hora de prosseguir el vostre desafiament, en el punt en què som avui no us atreviríeu a anar davant de cap senyor amb les nostres lletres. Ja que queda clar que si hi anéssiu, amb el seny emboirat com el teniu, el judici del senyor seria influït pel vostre gran estat de feblesa, o amb benignitat us absoldria secretament per cobrir les vostres faltes, o us intimaria de fer-les públiques. I si la vostra opinió és que podeu imposar-me una tal sentència, no hauríeu d’escriure’m, sinó procedir a la vostra manera; perquè jo en lloc vostre no seria tan clement, però vós preferiu parlar i pledejar de manera vergonyosa i indigna abans que executar allò que afavoreixi la vostra causa. I és veritat que tants o més esforços requeriria portar un covard a la batalla que combatre no amb quatre, segons dieu, sinó tan sols amb un. I si penseu tot això que dieu, mireu si no us heu donat un cop al front o si no heu caigut en el forat que vós mateix heu cavat.
