L’hort del segon origen, un manual d’horticultura vinculat a la pel·lícula del Mecanoscrit del segon origen
Jordi Puig i Roca
En acabar la meva tesi doctoral, vaig voler trencar amb aquell mite, d’altra banda molt real, que la ciència no acaba mai de penetrar a la societat i que el llenguatge i els continguts acadèmics no són propers al món real. Així va ser com vaig plantejar una proposta de llibre que volia difondre la importància de les varietats locals –d’horta i de fruites– del nostre país amb un llenguatge planer i accessible per a tots els públics.
Vaig visitar algunes editorials, però l’envergadura del projecte els va aclaparar. Això va canviar radicalment quan vaig visitar la Fundació Carulla que, ja d’entrada, va ser molt receptiva a l’índex que els vaig plantejar però, per sorpresa meva, en una de les primeres reunions em van dir: “Aquest llibre anirà vinculat a la pel·lícula del Segon origen”.
D’entrada, quan un pensa amb el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, de ben segur que no se li acudiria que un llibre d’horticultura hi pugui estar vinculat. De fet, és molt més factible associar-lo a un llibre de ciència-ficció o d’extraterrestres.
Doncs bé, en Bigas Luna, amic de Pedrolo, va fer una adaptació de la novel·la per al cinema des d’una òptica molt més actual. Va situar al centre de la catàstrofe el canvi climàtic i l’horticultura com a eix central del renaixement de la nova societat post apocalíptica.
Malgrat tot, tenia els meus dubtes d’establir un vincle fiable i creïble entre llibre i pel·lícula. Per això, el primer que vaig fer va ser demanar el guió de la pel·lícula i, per sorpresa meva, l’Alba tenia un pare que era científic i estudiava el canvi climàtic. Aquest fet em va obrir les portes a un torrent d’imaginació desenfrenat.
Precisament, una part important de la meva vida científica intentava relligar els efectes del canvi climàtic sobre les varietats locals i els seus sistemes de cultiu. D’altra banda, també, al guió de la pel·lícula es donava molta importància a un document que en Dara, el pare de l’Alba, deixava escrit a la seva filla. Amb aquestes dues idees vaig focalitzar una proposta que encara penso que era i és arriscada; el manual d’horticultura l’escriuria en Dara i ho faria a tall de “manual de supervivència” per a la seva filla.
Així doncs, un cop creat el personatge, vaig construir la història. De fet, va ser molt fàcil, ja que em vaig limitar a explicar el que he estat fent durant els darrers anys, viatjar per Catalunya a la recerca de varietats locals.
És així com el llibre se serveix d’en Dara per descriure personatges i situacions reals que jo mateix o molts dels meus companys de passió hem viscut al llarg dels anys, i que gràcies a aquest científic imaginari he pogut condensar en aquest diàleg entre pare i filla.
El llibre està estructurat en nou capítols però, a grans trets, els cinc primers són una introducció de criteris, tècniques i conceptes que s’han de tenir en compte si hom vol realitzar una producció ecològica d’horta i fruiters. El sisè, és un dels capítols que més m’estimo perquè recull el coneixement que he pogut acumular amb relació als efectes del canvi climàtic sobre el calendari de sembra de les diverses espècies d’horta.
Ara bé, el gruix del llibre, l’essència d’aquest treball, són els capítols 7 i 8 on es recullen més de 500 varietats locals d’horta i de fruites que encara es cultiven al país, així com els coneixements relatius al seu cultiu que he pogut extreure de centenars d’entrevistes a pagesos. Aquest recull ha estat combinat amb un treball de recerca documental dels principals textos agronòmics des de l’edat mitjana fins als anys cinquanta del segle XX. Finalment, el darrer capítol, el 9, fa una breu pinzellada a la cria d’aviram, també, evidentment, de races locals.
En termes generals, el llibre és un homenatge a una gent, a uns llocs i a una manera de viure que la societat actual ha estat a punt de fer desaparèixer. El text traspua unes profundes dosis d’humor rural, marcat per la sornegueria i l’anticlericalisme, que s’ha inspirat en els centenars d’hores de converses amb pagesos d’avançada edat que, a part d’un coneixement profund de la seva professió, tenien un fer “vital” senzill i desacomplexat.
Un altre dels objectius del llibre, com es diu en un dels seus capítols, és trencar mites. He buscat, amb el major rigor possible, desmuntar la falsa sensació que la tècnica i la ciència modernes són l’única via per garantir l’alimentació a escala mundial. A partir de dades documentals històriques, d’informacions orals i d’altres investigacions fetes a títol personal, he intentat visualitzar com bona part de les llavors i dels sistemes de cultiu ancestrals es van abandonar, no perquè no fossin bons, sinó perquè no permetien el monopoli i la concentració de capital que avui predominen a la nostra estructura econòmica i social.
El llibre, en definitiva, busca despertar en la consciència del lector la necessitat d’una major autosuficiència en tots els sentits de la nostra existència com un primer pas per repensar un model d’organització social que, tal com va descobrir el pare de l’Alba, ens aboca a una crisi climàtica de resultats impredictibles.
Jordi Puig i Roca, L’hort del segon origen. L’horticultura del futur amb arrels del passat, Col·lecció Museu de la Vida Rural, Editorial Barcino, Barcelona, 2015.
