Una conversa sobre els valors i els clàssics amb l’Ada Castells
Els Amics dels Clàssics de l’Editorial Barcino, segell de la Fundació Carulla, van convidar la periodista Ada Castells a organitzar un curs al voltant dels clàssics i els valors que ha tingut lloc aquest mes de març a la Llibreria Calders. Hem volgut parlar amb ella sobre aquesta experiència i sobre com l’ha organitzat i n’ha gaudit. Amb el Taller, l’Ada Castells ha volgut apropar clàssics com Ramon Llull o Llucià de Samòsata als lectors del segle XXI i sembla que ho ha aconseguit. Conversant-hi hem reflexionat sobre la universalitat dels valors presents en els clàssics.
De quina manera has viscut la teva participació al Taller de Clàssics?
El taller està pensat per generar un intercanvi d’impressions després de la lectura. M’ha sorprès com tots hem demostrat el nostre entusiasme en el moment d’apropar-nos en uns textos que ens són tan llunyans en el temps. Al grup, hi ha hagut des del qui, per la seva formació, podia contextualitzar més les obres, fins al qui les descobria per primer cop i s’hi sentia interpel·lat. M’ha agradat que tots han tingut una actitud molt comunicativa i s’ha creat una conversa àgil i sorprenent. Ha passat l’hora i mitja volant!
Què et va portar a fer-los?
Arran de la meva col·laboració setmanal al suplement Culturas de La Vanguardia, jo mateixa vaig anar perdent la por als clàssics i vaig entendre que, si ho són, és perquè en cada època ens diuen alguna cosa, la seva herència no caduca i sempre és vigent. Vaig descobrir la sopa d’all! Jo no m’hi apropo com a estudiosa, sinó com a periodista, i la meva feina és trobar quin element és més atractiu per a la seva difusió. Volia compartir aquests “descobriments”.
Quin record t’emportes d’aquest primer taller?
Crec que he tingut molta sort perquè m’ha tocat un grup que de seguida ha entès que la dinàmica no era possible si ells no tenien una actitud generosa, de compartir les seves idees, d’escoltar l’altre, de ser agosarats en les opinions, de llegir els fragments que més els havien colpit…
Què és el que més t’agrada de fer formacions sobre literatura?
Compartir l’entusiasme pels llibres i poder remarcar en quin moment els autors l’estan encertant de ple. Encara és millor quan és l’altre qui et fa una remarca que a tu t’havia passat per alt. Aleshores, t’adones que, mentre ensenyes, també aprens.
Què podem aprendre dels clàssics?
En aquest taller hem treballat Llucià de Samòsata, Abdal·lah ibn Almuqaffa, Ramon Llull, i Roís de Corella i després hem fet un salt en el temps per anar a parar a les Cròniques del Setge del 1714. Hem comprovat que, no per ser més llunyans en el temps o en el territori, els clàssics ens són menys propers. Crec que hem pogut entrar perfectament en Llucià –gràcies a la ponència excel·lent que ens en va fer el seu traductor, Sergi Grau –, fins i tot més que amb Roís de Corella, de qui hem gaudit sobretot de l’art de l’exageració. Almuqaffa ens ha sorprès perquè té molt clar a qui es dirigeix i perquè, i Llull fins i tot ens ha fet riure amb el seu afany conqueridor d’ànimes.
Com faries per interessar algú del segle XXI pels clàssics medievals catalans?
Prepararia unes pautes de lectura i reuniria un grup de gent en una llibreria per parlar-ne una tarda sense presses. Això és el que hem fet.
