Lectura de Desclot de la Seu Vella estant
El passat 23 de maig els Amics d’Els Clàssics van poder gaudir de d’una visita a la Seu Vella i al Museu de Lleida. Josep Tort, director del conjunt monumental de la Seu Vella, va oferir-los una visita guiada molt enriquidora per la catedral, el claustre i el castell de la Suda, que Francesc Gelonch va acompanyar amb la lectura d’alguns fragments de la Crònica de la croada contra Catalunya de Bernat Desclot. El dinar al Col·legi d’Arquitectes de Lleida, a càrrec de l’Antiga casa Roig, també va ser una gran experiència.
Perquè us en pugueu fer una idea, us animem a veure les imatges de la visita a la nostra pàgina de Facebook.
A més a més, a continuació podreu reviure l’experiència en paraules de Josep Tort, el guia de la visita:
Vistes i Visites
Des del primer contacte amb els Amics d’Els Clàssics per preparar la visita a Lleida, vaig pensar en un doble repte, molt suggerent, i amb una oportunitat que calia correspondre i assumir.
El primer repte era rebre una colla de persones llegides, interessades o encuriosides –sovint professionals– de la història, la literatura o els viatges, i el segon, captar-los o captivar-los per a la causa de la Seu Vella, la del Turó i la de Lleida, si cal. Perquè sol passar que molta gent prou cultivada i viscuda, com la majoria dels catalans, no coneixen la Seu Vella o, si per cas, n’han vist la imatge tot passant.
En aquest doble repte, s’hi inclou, doncs, el joc amable de rebre i donar, d’escoltar i explicar, de compartir coneixements, sensibilitats i també inquietuds del país present i futur. I és aquí on calia correspondre l’oportunitat que, com a director, m’oferia la proposta. Els assistents ja van comprovar que m’agrada fer de guia, i explicar les moltes coses que anem aprenent sobre l’antiga catedral dels lleidatans, el castell reial, la ciutat medieval perduda, la ciutat que anem refent… però, a més, les visites del director –i ja n’estaven avisats– duen un recàrrec de sermó i d’intenció.
Veure els immensos territoris que s’albiren des del Turó de la Seu Vella, al bell mig de la ciutat i el pla de Lleida, és un privilegi. Com també ho és, copsar la reacció i veure el món des de la mirada dels visitants. Davant d’un públic interessat, el retorn és molt potent i molt enriquidor per al guia. I un bon indicador per als responsables del Consorci que gestiona aquest conjunt monumental als quals represento.
Per això, lluny de perdre un dissabte de festa (m’hauria tocat anar a carregar al supermercat, cosa que vaig deixar per dilluns), he d’agrair els bons oficis de la Fundació Carulla i de Zelig comunicació, entre altres, per aquesta visita.
Una visita amb vistes cap enfora, terra enllà i també cap endins, per renovar la versió que tenim de nosaltres mateixos i de la percepció del nostre patrimoni.
Perquè això és el que compartim: un patrimoni que ens fa patir o que jo m’imagino que ens fa patir. El nostre país continua definint-se arreu per la seva cultura, per la seva llengua, pel seu llegat que amb tantes ganes renovem i modernitzem amb generositat. Però no hem aconseguit encara que la cultura de la qual parlem cada dia esdevingui una prioritat social, una necessitat comuna i bàsica, amb un pressupost suficient, en definitiva, una preocupació real. I ens fa patir el patrimoni perquè molts clàssics han fugit de les escoles com la història de l’art i tantes altres coses, sense que el recanvi, si hi és, ens faci més lliures ni feliços.
Explicarem pedres als turistes, però amb les frases del rei en Pere que va escriure Desclot, per exemple, aquestes pedres es tornen un tros d’imperi, un nus lluent en l’espai, temps de la història d’Europa i un motiu de legítim orgull. Potser aquest darrer, tan malentès a vegades, és el que ens falta, especialment a Lleida, per reconèixer en el nostre patrimoni i en la nostra desconeguda història, el gran paper que tenim a l’Europa actual i futura.
Hem de ser capaços de reconquerir la cultura com a fonament. Sense necessitar les crueltats medievals del gran almirall del rei Pere, crec que ens cal aconseguir un punt d’amor propi, a la francesa o a la gironina, que faci de la visita a la Seu Vella de Lleida un reforç de la nostra identitat. Un acte habitual de pertinença i un reconeixement a la voluntat de perviure, en pau. Moltes gràcies als Amics d’Els Clàssics per aquesta visita tan especial!
Josep Tort i Bardolet
Director
Consorci del Turó de la Seu Vella
