Algú sap qui era Pere el Gran?
Ho he preguntat als meus amics del Facebook per veure què en sabien però només me n’ha contestat un, qui sap si per ignorància o per mandra. El cas és que l’única persona que m’ha respòs es limita a copiar el primer que ha trobat pel Google. Bé, després d’aquesta gran tasca d’investigació puc dir que Pere el Gran (València, 1240 – Vilafranca del Penedès, 1285) va ser un dels reis més importants de la Corona d’Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor i responsable de la conquesta de Sicília. Està bé per tenir una primera idea del personatge però si de veritat volem entendre qui va ser i què va fer aquest rei, millor que ho preguntem a un especialista.
Stefano M. Cingolani és historiador i filòleg, va néixer a Roma però viu a Catalunya des de fa uns quants anys, on es dedica plenament a la investigació. És autor de l’estudi Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, editat per l’IEC el 2006, i curador del Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot, publicat recentment per Barcino. A més, acaba de treure una biografia actualitzada sobre el monarca: Pere el Gran. Vida, actes i paraula, coeditada per l’Editorial Base i el Museu d’Història de Catalunya.
Fins ara la informació que teníem de Pere II ens havia arribat filtrada. Primer pels cronistes Ramon Muntaner i Bernat Desclot, que van contribuir a crear una imatge idealitzada i cavalleresca del rei. I després, a través de l’historiador Ferran Soldevila, que s’havia basat en aquestes cròniques per elaborar la seva biografia sobre el sobirà. D’alguna manera, Cingolani treu tots aquests filtres i ens acosta a l’autèntic Pere el Gran, o com diu ell, “ho intento i sobretot miro de recuperar un personatge del qual no se’n sap gaire cosa”. Gràcies a aquesta nova biografia sabem que Pere el Gran no era magnànim i que la seva actuació política no va ser fruit de la improvisació o de la providència. Tot al contrari, era un rei ferm, pragmàtic i autoritari, un polític de gran talla que havia teixit una enorme xarxa de relacions diplomàtiques i que dominava a la perfecció les estratègies bèl•liques. De fet, va ser l’únic monarca medieval capaç de mantenir els ulls de tota Europa fixats en Barcelona. “Haurem d’esperar a les Olimpíades de 1992 perquè el món es torni a fixar en nosaltres”, diu Cingolani.
L’historiador també destaca que Pere el Gran va tirar endavant el seu regne des de la perspectiva de la unitat i no de la separació i que va superar enemics molt més forts que ell, com els francesos i el papa. “Jaume I va crear els Països Catalans perquè va conquerir Mallorca i València i hi va difondre el català, però va crear i separar sense tenir cap intenció de fer-ho. En realitat va profunditzar la separació entre Catalunya i Aragó. En canvi, Pere va voler unificar els territoris i desfer la divisió dels regnes del seu pare. Va voler crear un estat únic i no quatre territoris autònoms”, explica l’historiador.
Aquest és el primer post d’una miniserie sobre Pere el Gran escrita per Aurora Torras. Si t’agraden els seus textos, subscriu-te a la nostra newsletter.
