La comtessa Ermessenda i la permanència en el poder

Ermessenda de Carcassona, nascuda als voltants de l’any 975, es va casar cap a l’any 993 amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, Osona i Girona. Va participar activament en el govern al costat del seu espòs i, després de la seva mort, esdevinguda l’any 1017, va agafar les regnes dels comtats durant la minoria d’edat del seu fill Berenguer Ramon.

Posteriorment, ja fos de bracet en primer lloc del seu fill i, mort aquest l’any 1035, del seu nét Ramon Berenguer, amb el qual mantingué no poques disputes, Ermessenda va continuar governant els comtats dels quals el seu marit l’havia deixat titular vitalícia, mentre no es tornés a casar. L’any 1057 es retirà a Sant Quirze de Besora, on va morir l’any següent i va ser enterrada a la Catedral de Girona, que havia fet construir

Llegir-ne més

Descobrir l’edat mitjana a Internet

Els Amics d’Els Clàssics volem compartir amb vosaltres alguns dels webs i blocs que vau proposar al concurs Els clàssics i Internet, i també d’altres de relacionats amb l’època medieval, bressol dels clàssics que us recordem constantment a través de fragments al Facebook i d’apunts al nostre bloc.

Comencem pel web Narpan, el nom del qual evoca un personatge del Blaquerna de Ramon Llull. Es tracta d’un espai de literatura i cultura medieval que inclou eines de recerca, informació de novetats editorials, articles descarregables dels principals investigadors, una biblioteca digital de textos medievals d’autors com Ramon Llull, Francesc Eiximenis o Bernat Metge, i finalment una bibliografia de literatura occitana medieval. Un web de lectura molt recomanable.

Un altre lloc molt

Llegir-ne més

10 anys de Pedra i Sang

Dimarts passat quaranta personalitats del món cultural, associatiu i artístic van presentar als Premis Ciutat de Sant Cugat 2010 la candidatura de Pedra i Sang, amb motiu dels deu anys de representacions de l’obra per les festes de Nadal.

Però què és Pedra i Sang? És la representació teatral, tragicòmica i musical de la història de la nit de Nadal de 1350, en què Arnau de Biure, abat del monestir de Sant Cugat, va ser assassinat durant la Missa del Gall. Els assassins van ser un grup de nobles del Vallès encapçalat per Berenguer de Saltells, que van interrompre l’ofici religiós i van clavar un punyal a l’abat. I tot per una herència donada a la comunitat del monestir!

Llegir-ne més

Anatomia d’un rei

Gràcies a aquest treball, que porta a terme el Museu d’Història de Catalunya, ara sabem que el rei feia uns 1,73 m d’alçada, que era una estatura superior a la mitjana de l’època. A més, s’ha constatat que va ser embalsamat, una pràctica habitual en els enterraments de les cases reials europees al segle XIII, i que va ser enterrat sense joies. A més de la recerca directa sobre el cos del rei, el projecte obrirà el camí a un altre tipus d’investigació. D’una banda, la reconstrucció facial i, de l’altra, les anàlisis d’ADN. A partir de l’ADN de Pere el Gran es podrà establir, per exemple, quin cranis i altres restes òssies conservades a Poblet corresponen a Jaume I. Pel que fa a la reconstrucció facial, es convertirà

Llegir-ne més