Una col·lecció d’exorcismes, cartes i estudis sobre Verdaguer

En motiu del 173è aniversari del naixement del poeta osonenc, recuperem la col·lecció que va permetre accedir a part de la seva obra i als estudis que hi feien referència.

La col·lecció Biblioteca verdegueriana ha publicat diverses obres inèdites de Jacint Verdaguer i inclou, igualment, estudis sobre la persona i l’obra del poeta.

S’hi recullen el seu epistolari, però també altres textos literaris, com ara les proses de joventut. Us n’expliquem el naixement.

Josep M. de Casacuberta, iniciador de l’Editorial Barcino, era un apassionat per la Renaixença i per l’obra de Jacint Verdaguer. Tot i això, no va ser fins l’any 1953 que va començar a estudiar-los amb profunditat, una dedicació motivada, sobretot, per la prohibició de publicar llibres en català que va seguir a la victòria franquista.

Fins l’any 1947, en què va poder reprendre la publicació de llibres, Casacuberta va centrar part de la seva activitat en l’estudi de la figura de Jacint Verdaguer, amb una atenció especial als seus inèdits i a la gestació de les seves dues obres més conegudes, L’Atlàntida i el Canigó.

Però, d’on podia treure’n informació? Casacuberta va aprofitar els nombrosos materials verdaguerians conservats a la Biblioteca de Catalunya —llavors Biblioteca Central— i, especialment per al poema sobre el Pirineu, va resseguir a peu els llocs esmentats pel poeta de Folgueroles.

Els volums de la col·lecció

Fruit d’aquestes investigacions van ser diversos treballs publicats en revistes especialitzades i, sobretot, l’inici de la Biblioteca Verdagueriana. El primer número de la nova sèrie va ser precisament un volum del mateix Casacuberta sobre la gènesi del Canigó, les Excursions i sojorns de Jacint Verdaguer a les contrades pirinenques (1953). Més endavant encara hi va publicar un parell de toms amb textos inèdits de Verdaguer i, sobretot, l’Epistolari, que actualment compta ja amb onze volums i n’hi ha diversos més en preparació, els quals es publicaran en col·laboració amb la Càtedra Jacint Verdaguer de la Universitat de Vic.

En la col·lecció, al llarg dels seus més de cinquanta anys d’existència, hi han participat estudiosos de Verdaguer tan destacats com Joan Torrent i Fàbregas, Narcís Garolera o Josep Junyent.

Un exemple dels exorcismes, text inèdit que publicà Barcino

Verdaguer practicava els exorcismes a la casa d’Oració, situada al carrer dels Mirallers de Barcelona. Les paraules dels suposats endimoniats que Verdaguer recollia durant les sessions es conserven en tres quaderns manuscrits. De totes maneres, sovint el text és ambigu; i és que, de fet, en el cos dels textos hi ha múltiples passatges en què no és clar a qui s’han d’atribuir, si als possessos, als dimonis o al mateix Verdaguer.

Un tast del text:

«Arribo de Caldetas, habent-m’hi trobat avuy y ahir molt xafat y sens forsa de cos y d’esperit.

Me diuhen que hi he sigut molt lligat y rodejat. Y, en senyal de que he palanquejat en l’assumpto, se posa l’altre a gronxar-se d’assí y d’allà, com que anàs a caure per una banda y per altra.

Diu que la Verge m’encarrega pregar y fer pregar per unir lo matrimoni de la Maria xica.

Me diu que fassa pregar per les monjes, que d’això me resultarà gran bé y avens espiritual, y m’estalviarà les penalitats que passà M[ossèn] Joaq[uim] en son aprenentatge.

Diu que ell no duptà, quan jo ho faig encara.

Diu que elles no saben res y que sa llengua és com un terròs incapassa de dir res de bo. Que són uns sabatots. Que×ns fixàssem en Déu, que×ns parla per elles, y que rebéssem les veritats divines baldament sortissen del mànech d’una escombra.»

Voleu conèixer la Biblioteca verdagueriana i quins volums conté?

Entreu al nostre web!