E serva’l qui·ll volra servir
Anna Carreras
La recerca és marca d’identitat. La llengua, la tradició literària, les manifestacions culturals i els pensaments propis també. Més enllà de cànons preestablerts i convencions acadèmiques, l’Editorial Barcino, Enciclopèdia Catalana i l’Ajuntament de Barcelona han unit els seus interessos i la seva força per coeditar la nova Història de la literatura catalana. El projecte sencer, dirigit per Àlex Broch, és digne de celebració i reverència: recull i actualitza el coneixement acadèmic i els estudis històrics aportats sobre cadascuna de les matèries al llarg dels trenta anys que el separen de la ja mítica Història de la literatura catalana de Martí de Riquer, Antoni Comas i Joaquim Molas que tants i tants havíem consultat –i tants i tants hauríem reparat i contradit. Cal enaltir, al mateix temps, el refinat treball de síntesi, la condició de gran obra col·lectiva del país i, sobretot, l’actualització de la informació bibliogràfica (que, òbviament, havia quedat molt endarrerida). Revisions, descobertes de manuscrits, aportacions, identificació de fonts, matisos, enriquiments, diàlegs, noves bases de coneixement i d’informació: una rica confluència de materials en una peça de gran abast que es feia molt necessària.
Ara apareix el primer dels vuit volums que s’editaran en els propers quatre anys, amb una freqüència de sis mesos. Les diferents etapes de l’obra han estat dirigides per especialistes com Lola Badia, Josep Solervicens, Josep M. Domingo, Enric Cassany, Jordi Castellanos (una absència dolorosa), Jordi Marrugat i Àlex Broch.
Aquests responsables màxims han comptat amb la participació de setanta professors, historiadors, investigadors i erudits de la literatura de totes les universitats de parla catalana. Som davant d’un llibre important a molts nivells, però sobretot pel seu absolut compromís i la seva utilitat incontestable. Literatura medieval (I) està prologat per Àlex Broch i dirigit per Lola Badia. Engloba des dels orígens de la literatura en catalana llengua fins al segle XIV i compta amb la col·laboració d’autors com Josep A. Aguilar, Miriam Cabré, Stefano M. Cingolani, Anton M. Espadaler, Sadurní Martí, Jaume Mensa, Josep M. Pujol, Xavier Renedo, Joan Santanach i Albert Soler, tots ells especialistes de l’època medieval.
Lola Badia presenta el període a través de dos capítols que són una exhaustiva introducció a la literatura de l’edat mitjana, des de l’etiqueta en sí fins al context social, lingüístic, polític i retòric que li és avinent. Al tercer capítol, el llibre estudia les quatre grans cròniques del segle XIV. Pujol i Renedo s’ocupen del Llibre dels fets, del rei Jaume I, i s’esplaien en la singularitat, l’estil, el contingut i l’estructura interna; Cingolani es fa càrrec del Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot, i la de Pere III el Cerimoniós, amb el mateix procediment de treball científic; La Crònica de Ramon Muntaner, a càrrec d’Aguilar, es concentra més en la croada contra Catalunya i l’expedició a Orient. Al capítol quart, Míriam Cabré analitza el panorama de la literatura trobadoresca i se centra en la lírica cortès, la seva herència i la configuració del Cançoner Vega-Aguiló. Són la pròpia Míriam Cabré junt amb Anton M. Espadaler els qui s’encarreguen del capítol cinquè, la narrativa en vers occitanocatalana i la narrativa catalana del segle XIV en totes les seves manifestacions. El sisè capítol estudia l’accés dels laics al saber al pas del segle XIII al XIV. Lola Badia, Joan Santanach i Albert Soler analitzen al detall la figura imprescindible de Ramon Llull, amb un recorregut intens per cadascuna de les seves obres. Al seu torn, i encara dins del capítol sisè, Jaume Mensa s’ocupa del metge i escriptor Arnau de Vilanova, molt vinculat al poder reial i promotor de la idea de “malaltia d’amor” tan prolífica a l’edat mitjana. El volum conclou amb una àmplia bibliografia i un índex d’autors i obres.
No oblidem que aquesta Història de la literatura catalana és la primera que es confegeix en democràcia, que serà accessible a tothom a les llibreries i a un preu raonable. Ja no caldrà sotraguejar aquells volums llardosos i fossilitzats de l’Ariel, entaforats a les prestatgeries de les biblioteques universitàries, decorats amb ditades de xocolata, taques de suc de pinya o cremades de vés a saber què, i compartiments històrics estancs del tipus plenitud, decadència i renaixença. L’any 2016 veurà la llum el darrer lliurament d’aquesta història que no és nova, però renova i amplia la informació des del 1988 (any en què acabava la ja clàssica Riquer-Comas-Molas) fins a l’actualitat amb una mirada fresca i revaloritzant. En el cas d’aquest primer volum, se certifica i s’exemplifica com la literatura catalana s’incoa amb el mateix prestigi i nivell que la resta de literatures europees, i que no es va inventar de cap manera al segle XIX sota ínfules romàntiques ni nacionalistes. La literatura catalana medieval és potent i marca tendència: per això esperem amb delit el segon i tercer lliuraments d’aquesta colossal iniciativa, en què Lola Badia dirigeix els estudis pertinents al segle XV, segle de transició, aparició de la impremta i detriment del llatí, amb Ausiàs March al capdavant de la poesia (junt amb Jordi de Sant Jordi i Roís de Corella) i el Tirant lo Blanc com la millor novel·la catalana de tots els temps.
