Elogi dels bolets (part II)
El diplomàtic i militar català Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (1651-1710) va deixar per a la posteritat un divertit i curiós elogi dels bolets, inclòs al volum Llengua i literatura. Barcelona 1700, publicat recentment per l’Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona. Després de la primera part, avui continuem el elogi:
Lo camparol, a las brasas,
posant a la cua un all
y al rededor un poch de oli,
sembla un melindro estufat.
La nevada cogomella,
més blanca que·l menjar blanch,
en gust y delicadesa
lo dexa molt lluny atràs.
Dexo estar altres bolets,
que fóra may acabar
voler dexifrar sas glòrias
y compèndrer sos quilats.
Altres menjars de bon gust
enfàdan, perquè los fan
sempre cuits de una manera,
sens poder-se variar:
la perdiu sempre ab son suc,
lo capó sempre enllardat,
la gallina sempre a l’olla
y la polla de índia a l’ast;
ofegats los colomins,
los pollastres trossejats,
los porcells en grexoneras,
los conills com Déu se sab.
Los bolets, de dos mil modos
se pòdan aparellar:
o cada un de per si,
o, si no, tots barrejats.
Los dias magres, ab oli;
los dies grassos, ab llart;
de un modo per los señors,
de altre per los manestrals.
Los bolets, ja perbullits,
se poden enfarinar
y fer-los tous com cervells
o sequets com bacallar,
y ab un axarop de mel
y vinagre destemplat
són tan sanitosos que
daran salut a un malalt.
Posats en una cassola
ab tot enciam buscà
de allets, menta y julivert,
ceba y ous, tot remenat,
ab un poquet de aygua-ros,
clavells, cañella y safrà,
sucra y las demés espècies:
capirotada real.
Posats en una cassola,
ab salsa de all y de agràs,
nous y avellanas picadas
ab una molla de pa,
carregant un poc de pebre
perquè sia més picant,
lo salsirot pica al gust
de modo que·l satisfà.
Mig brasejats en graellas
y en bon caldo sahonats,
donant-los dos o tres bulls
fins que estígan del tot blands,
prenent agre de magranas
y de sucra lo bastant,
ab sopada de melindros,
no y ha més que desitjar.
Sofregits ab canselada,
un pols de pebre y un raitx
de taronja, còstan poch
y són de gust estremat.
Ab un poc de all, sal y oli,
ofegats entre dos plats,
després ab pebre i taronja,
fan badar de boca un palm.
Ofegats dintra de una olla,
mesclant-hi un poch de vi blanch
ab tot gènero de espècies,
són per a tentar un sant.
Fets en una truita de ous
per a dias quaresmals
y a la Pasqua ab llangonisas,
un mort resussitaran!
[…]
