Fragment del mes: L’hort del segon origen
RELACIÓ DE VARIETATS CURIOSES
MONGETA DEL CARALL
Comuna al sud de Catalunya, al principis del segle XX arriba a les proximitats de Barcelona on es fa popular. Al Vallès, producte de la iodització, se li canvia el nom i passa a dir-se mongeta del Carai. El seu gust extremadament fi i l’elevada productivitat han fet que, els darrers anys, s’estigui recuperant. El seu nom, no sabem si prové d’una record morfològic, llunyà, del membre masculí.
MONGETA DEL GENOLL DE CRIST
Com una a molts indrets del país per la seva adaptabilitat i elevada producció. Destaca per una característica coloració vermella-rogenca esquitxada sobre fons blanc. Segurament, aquesta coloració va ser l’encarregada de recordar als nostres avantpassat els genolls sanguinolents de Crist camí del patíbul.
ENCIAM CATALÀ O ESCAROLER
Segurament, l’enciam més recordat per la generació dels nostres avis. Cruixent, dolç, gustós i molt gran. Aquesta varietat, durant el segle XIX i principis del segle XX, s’anomenava català fora de Catalunya ja que també era apreciat en d’altres zones de la geografia espanyola. Recorda molt l’iceberg de forma, però el gust no hi té res a veure.
ESCAROLA PERRUQUETA
Escarola de primavera i de tardor, de fulles llargues i dentades que, un cop desenvolupada, devia recordar, als nostres avis, la forma d’una perruca. És ideal per fer amanides a la primavera i tardor.
PERA CUIXA DE DONA
Gran, voluptuosa, dolça. És una de les peres que més fama van tenir durant anys i que es cultivava de manera molt important a les comarques de muntanya, com ara la Cerdanya. Alguns barcelonins encara en recorden l’arribada a la capital després de mesos d’espera.
TOMÀQUET NAS DE BRUIXA
També conegut com a pebroter per la seva forma allargada i semblant a un pebrot, però, també, recorda un nas allargat amb una berruga a la punta. Segurament, l’humor popular va buscar-li aquest pseudònim, de marcada irreverència.
COL DE PELL DE GALÀPET
Varietat que procedeix d’Itàlia, de la zona de Milà. El seu fullatge berrugós, verd i lleugerament brillant va permetre fer aquesta connexió amfíbia amb els gripaus (galàpets).
POMA CARA BRUTA O TERRERA
També, coneguda com a terrera o gitana pel seu color marró fosc. És una varietat de fruit mitjà, una mica àcid i de textura mitjanament farinosa. Molt comuna al nord del país, avui està en franc regressió.
PEBROT DE LA REPÚBLICA
Segurament, una de les varietats més singular i vistoses ja que els seus fruits al llarg del procés de maduració passen per tres estadis cromàtics (vermell, groc i lila). Aquest fet, que no passa inadvertit, fou l’excusa perfecta per associar-lo als tres colors de la bandera republicana.
PRUNERA COLLÓ DE FRARE
Seguint amb l’humor rural, de marcat to burlesc, aquesta pruna, per la seva forma ovalada semblant a un testicle, va ser batejada amb aquest nom tan escaient. De pell molt fina i de gust extraordinàriament dolç, és una de les més apreciades.
L’hort del segon origen. L’horticultura del present amb arrels del passat
Jordi Puig Roca
Col·lecció Museu de la Vida Rural, Editorial Barcino
Barcelona, 2015
