Fragment del mes: l’Arbre exemplifical
Conten que un príncep tenia una filla que estimava molt, perquè no tenia cap més fill ni filla sinó ella, ni creia que mai en tindria cap més. El rei va dir a la seva filla que ell li volia donar marit i, després de la seva mort, volia que el seu marit fos rei. La donzella va dir al seu pare que ella no volia marit, sinó que desitjava ser verge per sempre en glòria i en presència de nostra Senyora, a qui es volia assemblar en alguna cosa, per tal que nostra Senyora l’estimés més per aquella semblança. El pare va reprendre la seva filla i li va dir que ell volia que del seu llinatge en nasqués un rei en aquell regne, un rei que fos fill de la seva filla, i així successivament de rei a rei fins a la fi del món. I llavors la donzella va pregar al seu pare que li digués la veritat d’una demanda que ella li volia fer, i el rei va dir que així ho faria. I llavors la donzella va demanar al seu pare si creia que hi havia més mals reis que bons. El rei va dir que creia que, en el seu temps, hi havia més mals reis que bons i, fins i tot en temps passats, segons la fama, hi havia hagut més mals reis que bons.
—Encara us demano —va dir la donzella— si vós creieu que en el vostre poble hi ha més mals homes que bons.
El rei va dir que més mals homes hi havia en el seu regne que bons.
—A més, us demano, senyor rei —va dir la donzella—, si creieu que heu fet a Déu més pesars que plaers.
El rei va dir a la seva filla que ell havia fet més mal que bé. I llavors la donzella va dir que segons la resposta que li havia fet, ell no havia de voler que del seu cos sortissin homes que fossin més mals homes que bons, homes que fessin pesars a Déu i anessin a estar en el foc perdurable i dins seu blasfemar Déu i aquell llinatge d’on provenien i es derivaven. I llavors el rei, que era un home pecador, per les paraules que li va haver dit la seva filla va sentir contrició dels seus pecats, dels quals va fer satisfacció i a partir de llavors va ser un home sant i de bona vida.»
Fragment de l’Arbre exemplifical, de Ramon Llull
Versió de Jaume C. Pons Alorda
Pàgina 125, capítol V: «De les fulles de l’Arbre exemplifical»
Col·lecció Tast de Clàssics, 11