Fragment del mes: Llibre d’amic e amat de Ramon Llull
Ramon Llull, Llibre d’amic e amat, Edició crítica a cura d’Albert Soler, Editorial Barcino, 2012 
El Llibre d’amic e amat de Ramon Llull és l’obra més llegida, traduïda i coneguda del beat mallorquí, un dels autors medievals més originals i prolífics de l’Occident cristià. El conjunt dels 357 versicles místics que conformen l’obra és un dels pocs exemples de poesia mística en llengua catalana, i un dels més rellevants que es conserven de l’Europa medieval. Encara que aquest conjunt de versicles aforístics de contingut religiós fos concebut com a part del Romanç d’Evast e Blaquerna (1283), l’elevat valor literari i el caràcter autònom dels versicles dins de la novel·la afavoriren que, des de començament del XVI, es fessin edicions independents, inicialment en llatí, del Llibre d’amic e amat.
Aquí us deixem els últims 15 versicles:
[342]
Teologia e filosofia, medicina e dret encontraren l’amic, qui els demanà de noves si havien vist son amat. Teologia plorava, filosofia dubtava, medicina e dret s’alegraven.
E és qüestió què signifiquen cascú dels quatre significats a l’amic, qui va cercar son amat.
[343]
Angoixós e plorós anava l’amic encercar son amat per vies sensuals e per carreres entel×lectuals.
E és qüestió en qual dels dos camins entrà primerament dementre cercava son amat, ni en qual l’amat se mostrà a l’amic pus declaradament.
[344]
Al dia del Judici dirà l’amat que hom triï a una part ço que en aquest món li ha donat, e a altra part sia triat ço que hom ha donat al món; per ço que sia vist com coralment és estat amat ni quals dels dos dons és pus noble e de major quantitat.
[345]
Amava la volentat de l’amic si mateixa. E l’enteniment demanà-li si era pus semblant a son amat en amar si mateixa o en amar son amat, com sia cosa que son amat sia pus amant si mateix que nulla altra cosa.
E per açò és qüestió segons qual responsió la volentat poc respondre a l’enteniment pus vertaderament.
[346]
—Digues, foll, qual és la major e la pus noble amor que sia en creatura?
Respòs: —Aquella qui és una ab lo creador.
—Per què?
—Per ço cor lo creador no ha en què pusca fer pus noble creatura.
[347]
Estava l’amic un dia en oració e sentí que sos ulls no ploraven. E per ço que pogués plorar tramès sa cogitació cogitar en diners, fembres, fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han a servidors cascunes de les coses damunt dites que no ha son amat. E per açò foren sos ulls en plors e sa ànima en tristícia e en dolor.
[348]
Anava l’amic consirós en son amat e atrobà en la via grans gents e grans companyes qui li demanaven de noves. E l’amic, per ço cor atrobava plaer en son amat, no respòs a ço que li demanaven e dix que per ço que no es llunyàs de son amat no volia respondre a llurs paraules.
[349]
Era l’amic dintre e defora cobert d’amor e anava cercar son amat.
Deia-li amor: —On vas, amador?
Respòs: —Vaig a mon amat per ço que tu sies major.
[350]
—Digues, foll, què és religió?
Respòs: —Nedeetat de pensa, e desirar morir per honrar mon amat, e renunciar al món per ço que no haja embargament a contemplar-lo e a dir veritat de sos honraments.
[351]
—Digues, foll, què són treballs, plants, sospirs, plors, tribulacions, perills, en amic?
Respòs: —Plaer d’amat.
—Per què?
—Per ço que en sia més amat e l’amic més guardonat.
[352]
Demanaren a l’amic amor en qual era major, o en l’amic qui vivia o en l’amic qui moria. Respòs que en l’amic qui moria.
—Per què?
—Per ço cor no pot ésser major en amic qui mor per amor, e pot-ho ésser en amic qui viu per amor.
[353]
Encontraren-se dos amics: la un mostrava son amat e l’altre l’entenia.
E era qüestió qual d’ambdós era pus prop a son amat. E per la solució l’amic havia coneixença de la demostració de Trinitat.
[354]
—Digues, foll, per què parles tan subtilment?
Respòs: —Per ço que sia ocasió a exalçar enteniment a les noblees de mon amat e perquè per més hòmens sia honrat, amat e servit.
[355]
Embriagava’s l’amic de vi qui membrava, entenia e amava l’amat. Aquell vi amarava l’amat ab los plors e ab les llàgremes de son amic.
[356]
Amor escalfava e aflamava l’amic en membrança de son amat. E l’amat lo refredava ab llàgremes e plors e ab oblidament dels delits d’aquest món e ab renunciament dels vans honraments. E creixien les amors quan l’amic membrava per qui sostenia llangors, tribulacions, ni los hòmens mundans per qui sostenien treballs, persecucions.
[357]
—Digues, foll, què és aquest món?
Respòs: —Presó dels amadors, servidors de mon amat.
—E qui els met en presó?
Respòs: —Consciència, amor, temor, renunciament, contrició, companyia d’àvol gent. E és treball sens guardó, on és puniment.
Cor Blaquerna havia a tractar del llibre de l’Art de contemplació, per açò volc finir lo Llibre de l’amic e l’amat, lo qual és acabat a glòria e a lausor de nostre senyor Déus.
Pots comprar aquest llibre al web de l’Editorial Barcino
