Fragment del mes. Accidents d’amor

portada_accidents

mini_accidents

<strong>COM L’AMIC VA SER CONDEMNAT A MORT PER AMOR</strong>

[5] –Amat –va dir Vida d’amor–, al primer capítol de la rúbrica sobre la durada i l’amor, s’hi pot llegir la condició que diu: «només l’amor que dura pot tenir poder d’estimar». I és per això que, si mor l’Amic, també morirà l’amor, perquè l’amor només pot viure si pot estimar i perquè l’amor no pot estimar sense l’Amic. És per això que, si mateu l’Amic, matareu l’amor, i fareu mal fet i contra ell cometreu pecat, perquè és gràcies a ell que heu tingut molt bons amadors.

–Amat –va dir Mort d’amor–, en el tercer capítol d’aquesta mateixa rúbrica es llegeix que «cap amor no pot durar en una voluntat que es cansi d’estimar». I com que l’Amic està cansat d’estimar, tal com va demostrar quan va escapar-se del metge d’amor que multiplica l’amor amb les seves medicines, el seu amor no pot durar. És millor, per tant, que mori mentre en ell duri l’amor que no pas quan ja no estimi gens.

[6] –Amat –va dir Vida d’amor–, al dotzè capítol de la rúbrica del poder d’amor es llegeix que «com més poder d’amor té l’amador, amb més força estima». El fet que l’Amic estigui tan torbat per amor, fins al punt que no pot suportar-ne els turments ni tampoc pot viure segons el curs natural de les coses, demostra que en ell l’amor té un poder sobrenaturalment gran. Per tant és just i raonable que vós, Amat, faceu viure l’Amic per tal que l’amor exerceixi, gràcies a vós, un gran poder sobre ell, i el faci un vigorós i gran amador que us estimi, us honri i us serveixi.

–Amat –va dir Mort d’amor–, Vida d’amor creu que dóna arguments favorables a l’amor i en dóna de contraris a l’Amic. Perquè l’amor tindrà un poder molt més gran i fort si mata l’Amic (ni la natura ni res per sobre del curs natural de les coses podrà impedir-ne la mort) que no pas si l’Amic pot defensar-se de l’amor i contrarestar-lo, i així evitar de morir.

[…]

[9] L’Amat va fer-se aconsellar per les arrels d’amor. Va demanar quines l’aconsellaven que sentenciés l’Amic a viure i quines que el sentenciés a morir. Contrarietat i Minoritat d’amor s’avançaren per dir a l’Amat que l’Amic no havia de morir, tal com Vida d’amor ho havia demostrat irrefutablement citant moltes autoritats sobre l’amor. Totes les altres arrels d’amor digueren a l’Amat que l’Amic havia de morir per amor, perquè Mort d’amor havia demostrat persuasivament que així convenia d’acord amb el que estava estipulat en les condicions d’amor. Havent sabut l’Amat que l’Amic havia tingut amistat amb Minoritat i Contrarietat d’amor contra ell i contra les altres arrels d’amor, va sentenciar l’Amic a morir per amor.

mini_accidents

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Código Seguridad: