Fragment del mes.Vida de mestre Ramon
En el temps del senyor papa Climent V, doncs, deixant la ciutat de París, arribà a Lió. […] D’allà Ramon va tornar a Mallorca, d’on es va embarcar cap a una terra dels sarraïns anomenada Bugia.
En la plaça principal d’aquella ciutat, Ramon, posat en peu, va cridar en veu alta, prorrompent en aqueixes paraules: «La llei dels cristians és vera, santa i acceptable a Déu, mentre que la llei dels sarraïns és falsa i errònia, i estic dispost a provar‑ho.» Mentre que, amb tals paraules pronunciades en llengua sarraïna, exhortava a la fe de Crist la multitud de pagans ja assistents, molts li caigueren damunt amb mans criminals, volent apedregar‑lo a mort. Mentre s’acarnissaven així contra ell, el principal sacerdot o bisbe de la ciutat va enviar emissaris amb ordre de dur aquest home davant ell.
Quant Ramon fou duit a la seva presència, el bisbe li digué: «Com així t’has ficat en una insensatesa tan grossa com voler presumir d’impugnar la vertadera llei de Mahoma? No saps que qualsevol que presumeix tal cosa s’exposa a la pena capital?» Ramon respongué: «El vertader servent de Crist, coneixedor de la veritat de la fe catòlica, no hauria de témer els perills de la mort corporal quan pot aconseguir la gràcia de la vida espiritual per a les ànimes dels infeels.» […]
40. Ramon, doncs, hi va romandre empresonat durant mig any. Freqüentment el visitaven clergues o emissaris del bisbe, que li prometien dones, honors, casa i diners en abundància a fi de convertir‑lo a la llei de Mahoma. […] Com que insistiren molt en tals coses, acordaren fer cadascú un llibre on una i altra part confirmaria la seva llei amb els arguments més eficaços que pogués trobar. I quan Ramon ja havia treballat bastant en el seu llibre, succeí que de part del rei de Bugia, que en aquest temps residia en la ciutat de Constantina, van arribar cartes manant que Ramon fos expulsat tot d’una de Bugia.
41. Quan, per tant, va pujar a una nau en el port, es va ordenar al patró de la dita nau que no deixàs aquest home tornar pus en aquella terra. Mentre que la nau navegava cap a Gènova, s’esdevingué que a l’altària del port de Pisa s’aixecà una violenta tempestat —això va passar a unes deu milles del predit port. I com que la nau va sofrir gravíssimes envestides de la tempesta, a la fi van naufragar; algunes persones moriren anegades i altres, amb l’ajuda prèvia de Déu, se salvaren. Entre aquestes, es van trobar Ramon i un companyó seu, que, havent perdut tots els llibres i la roba, arribaren en una barca a la vorera quasi nus.
I arribant a la ciutat de Pisa, alguns ciutadans el reberen honorablement. Allà l’home de Déu, encara que fos vell i dèbil, insistint com sempre en la seva tasca per Crist, va acabar la seva Art general darrera.
És un llibre que m’ha anat molt bé per saber més de Llull. Gràcies.
És un goig que s’actualitzin les edicions del mestre Llull i el públic en general conegui els nostres clàssics.
Salutacions d’una filòloga entusiasta!
#estiudeclàssics!