Gaudeix al màxim del teu carnet: Espai Guinovart

Espai Guinovart

 L’ESPAI EN PARAULES DE JOSEP GUINOVART

Jo vaig ser a Agramunt els anys 1937 i 1938, en plena Guerra Civil. El primer bombardeig de la vila va determinar la fugida cap al camp, on vam viure, molt plegats, avi, mare, ties i germans, en una cabana. Això obligava a mantenir una relació directa amb la naturalesa, com també amb elements, coses, eines, animals.

Es feia llum amb oli d’oliva, cera, espelmes. Les nits d’estiu, dormint a l’era, prop dels animals, dels fems, de la palla, del fang, dels conills, dels ous, dels galls i les lloques, els crits del porc pressentint la mort, el cul a l’aire cagant amb la complicitat de les pedres, els peus descalços caminant amb tècnica rasant per no punxar-te amb el rostoll.

Totes aquestes vivències són de quan tenia nou o deu anys, i estic convençut que una part de la meva trajectòria ha estat configurada per aquest passat, que sempre es transforma en present. Aquest lligam és passat, pensament present, concepte de totalització, relació-cosa, acostament.

Ben entrats els anys setanta o al començament dels vuitanta, per raons familiars i d’amistat, reprenc el contacte amb Agramunt, després de molt de temps. Aleshores vaig anar descobrint les fonts, l’origen de certes estructures del meu llenguatge; obsessions; materials com la terra, la palla, el gra. La identificació amb les geografies i els entorns àrids.

La possibilitat d’aquest Espai em dóna l’entusiasme per fer coherents idea i sentiment. No he pretès de fer un museu, sinó una obra que pertanyi a Agramunt, al seu entorn, als seus habitants, a aquestes terres i a les seves estacions: simplicitat des del verd de la primavera fins als daurats dels blats de l’estiu, dels rostolls de la tardor vermella a la gamma freda i boirosa de l’hivern. Agramunt, més Segarra que Urgell. Amb el misteri quiet de la conca del Sió.

 

ELS ELEMENTS DE L’ESPAI CENTRAL

L’espai central està dividit en tres cossos: el Mural, la Cabana i l’Era.

El Mural de les quatre estacions s’ha concebut en funció del conjunt que forma la part central. Un dels aspectes que vaig considerar essencials va ser que, des del mateix moment d’entrada, l’espectador copsés visualment, com un llamp, tot l’espai i, en conseqüència, se sentís alhora envoltat i lliure de seguir un itinerari. Té, per exemple, l’opció d’anar per la dreta o per l’esquerra, deixant al centre l’enigma de la cabana, com una sorpresa, que el ritme del conjunt el portarà a descobrir més tard. El concepte de l’espai és d’unitat, no de cronologia.

El Mural està plantejat per no ser, malgrat les seves dimensions, una peça de força. És una obra amb una clara i conscient vocació coral, és com un fons atmosfèric. Simplificacions i suavitzacions puntualitzen el simbolisme de les estacions.

La Cabana és un espai dins l’espai; fa 40 metres quadrats. Nord, sud, est, oest. Memòria, interiorització, somni, present. Des dels límits d’un espai tancat, desapareix el sostre real. L’alzina, suport sideral central, constel·lar; les parets es transformen en paisatges que acumulen signes i memòries de guerra. Trepitgem ratlles, mites, esgrafies i caps endinsats en el pou dels fangs, el llamp que surt de la terra i s’enterra. Els treballs geomètrics de les abelles, la cera que es fa i es desfà en els càlids rostolls.

L’Era és un cercle amb un diàmetre de 5,5 metres de temps infinit. Milions de voltes de sol a sol, garbes i més garbes, la curra que roda i desgrana. Amb el cap i la cua, les mules espanten els tàvecs. Separació forçosa de la palla. Espais i temps de l’era, les sopes i el porc, l’enciam i el vinagre, la solitud del migdia, migdiades de desig i de somnis. Forques i pales al vent, marinada esperada. Sedàs constel·lar i el blat net com l’or esperat. Claus i llunes, virginitats perdudes, la roda infinita de l’era que puja, s’escapa i connecta amb la pluja de rosades que baixen, tot refrescant les cares dels somnis de l’alba. Les veus d’animals antics, d’energies passades, alzines i creus i cossos que són i no són en l’aire, multiplicant a l’infinit el mirall del temps.

 

Exposicions  actuals:

Pilarín: de mercats i de vida

14 març | 15 juny 2015 

Referents

29 març | 9 agost 2015

 

 

Recordeu que per ser Amics d’Els Clàssics gaudireu d’un 2×1 en l’entrada!

 

Per a més informació :

http://www.espaiguinovart.cat/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Código Seguridad: