L’arxiu històric de Santa Maria del Pi torna a obrir les seves portes
Entrevistem a Jordi Sacasas, arxiver i conservador de la basílica
Després de més de tres anys tancat, l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi torna a obrir les portes per oferir al públic mil anys de documentació de la basílica. Durant aquest temps, els espais de l’arxiu han estat rehabilitats amb l’objectiu de garantir tant la conservació de la documentació com l’accés dels investigadors a un dels arxius parroquials més importants de Barcelona. Parlem amb l’arxiver i conservador de la basílica de Santa Maria del Pi, Jordi Sacasas, sobre el present i el futur de l’arxiu.
Amb quin objectiu heu reformat l’arxiu de la basílica de Santa Maria del Pi?
Nosaltres tenim l’obligació d’obrir l’arxiu als investigadors, però havia quedat molt endarrerit quant a serveis, accessibilitat a la documentació, etc. Per tant, a partir del 2011 es va imposar la necessitat de posar al dia l’edifici, per poder atendre la gent amb unes condicions adequades. Vam realitzar un inventari exhaustiu i vam posar dia actualitzar la documentació i les eines d’accés, ja que estàvem convençuts que els documents que no eren accessibles eren molt importants pel coneixement de la ciutat de Barcelona. Cal tenir en compte que l’Església del Pi és la segona parròquia més important de la ciutat, després de Santa Maria del Mar. Precisament, la documentació d’aquesta última es va perdre l’any 1936 i l’arxiu del Pi es va salvar.
Com va ser possible que se salvés?
El 1936 van incendiar l’Església del Pi però els historiadors Jordi Rubio i Balaguer i Agustí Duran i Sanpere van organitzar un escamot de salvament dels arxius. Un veí els va deixar entrar per un pati que els va permetre accedir on eren els documents. Ells mateixos explicaven que caminaven per l’arxiu cremant-se els peus, ja que a baix l’Església estava incendiada. Però van treure, amb sacs, pràcticament tota la documentació.
La documentació, per tant, és molt antiga?
Sí, tenim documentació detectada des de l’any 1180. Tot i que podria ser que en sortís de més antiga, ja que encara no hem acabat del tot l’inventari.
Quins tipus de documents componen l’arxiu?
En trobem de tipus econòmic, de propietats, notarial i sobre les relacions de la parròquia del Pi amb els ciutadans. L’Església, fins al segle XIX, era una institució més de la ciutat, per tant, les relacions entre aquestes institucions generaven documentació administrativa, no només eclesial. A més, també trobem documentació registral, ja que fins a la segona meitat del segle XIX no existia el Registre Civil i la tasca les feien les parròquies, que registraven els naixements, els matrimonis i les defuncions. La documentació s’ha aconseguit d’una forma orgànica, és a dir, s’ha col·lacionat la feina diària d’aquesta església, des del segle XII fins a l’actualitat. L’activitat de la parròquia encara és viva i, per tant, l’arxiu encara genera documentació.
Quina és la documentació més recent que teniu?
Doncs els registres de cinc anys enrere. La documentació de menys de cinc anys encara és de gestió.
Amb quines condicions es conserven tots aquests documents?
Els canvis bruscos no són bons per a papers que s’han passat tota la vida amb una estabilitat de temperatura i humitat. Per tant, el més important és mantenir aquestes condicions tradicionals. Es diu que amb la tecnologia es creen microclimes especials, però això, a la pràctica, és molt teòric perquè en el moment en què col·loques aquestes estructures provoques un canvi sobtat i diferent del que estava acostumada la documentació. Nosaltres el que hem fet és mantenir al màxim les condicions de sempre, que havien estat molt bones perquè l’edifici ja es va construir pensant que havia de contenir documents i, per tant, és molt ventilat, està elevat i no té problemes d’humitat.
I sobre l’activitat de l’arxiu, quins usuaris en fas ús?
L’arxiu és relativament poc conegut quant a potencial perquè sempre ha estat conegut només a nivell de les persones que utilitzen els registres. Però ara, a partir de la inauguració, com que molta documentació ha començat a ser accessible, ha vingut un altre tipus de gent: investigadors que estan fent tesis, alumnes d’història, etc. I és que l’arxiu conté documentació inèdita que no s’ha tractat mai amb profunditat. És, sens dubte, una oportunitat pels investigadors. Aquesta documentació no hauria sortit a la llum sense l’ajuda de l’equip de col·laboradors i voluntaris que sempre estan disposats a donar un cop de mà.
trobo molt bé aquesta tasca tan titànica , però també hauràs de ser una mica prou hàbil per digitalitzar els arxius no trobés ?