Lectura del mes: Llibre d’amic e amat
Ramon Llull, Llibre d’amic e amat, a cura d’Albert Soler, Editorial Barcino, 2012.
Del pròlech
Blaquerna estava en oració e considerava la manera segons la qual contemplava Déu e ses virtuts; e con havia finida sa oració scrivia ço en què havia contemplat Déu. E açò fahia tots jorns. E mudava en sa oració novelles rahons, per tal que de diversses maneres e de moltes componés lo Libre de amich e amat, e que aquelles maneres fossen breus e que en breu temps la ànima ne pogués moltes decórrer.
E en la benedicció de Déu, Blaquerna començà son libre, lo qual departí en aytants versses con ha dies en l’ayn. E cascú vers basta a tot i dia a contemplar Déu, segons la art del Libre de contemplació.
Comènçan les matàforas morals
[1] Demanà l’amich a son amat si havia en ell nulla cosa romasa a amar. E l’amat respòs que ço per què la amor de l’amich pudia muntiplicar era a amar.
[2] Les carreres per les quals l’amich encercha son amat són longues, perilloses, poblades de consideracions, de suspirs e de plors, he enluminades d’amors.
[3] Ajustaren-se molts amadors a amar i amat, qui•ls abundava tots d’amors. E cascú havia per cabal son amat e sos pensaments agradables, per los quals sentien plaents tribulacions.
[4] Plorava l’amich e dehia: —Tro a quant de temps cessaran tenebres en lo món, per ço que cessen les carreres infernals? Ni l’aygua, qui ha en custuma que decorrega a enjús, quant serà la ora que aja natura de pujar a ensús? Ni•ls innocents, quant seran més que•ls colpables?
[8] Demanà l’amat a l’amich: —Has membrança de nulla cosa que t’aja guardonat per ço cor me vols amar?
Respòs: —Hoc, per ço cor enfre los trebaylls e•ls plaers que•m dónes no•m fas diferència.
[9] —Digues, amich —dix l’amat—, hauràs paciència si•t doble tes langors?
—Hoc, ab que•m dobles mes amors.
[10] Dix l’amat a l’amich: —Sabs encara què és amor?
Respòs: —Si no sabés què és amor, sabera què és treball, tristícia e dolor?
[17] Enfre temor e sperança ha fet ostal amor, on viu de pensaments e mor per hublidaments con los fonamens són sobre los delits d’aquest món.
[18] Qüestió fo enfre los hulls e la memòria de l’amich, cor los hulls dehien que mellor cosa és veer l’amat que membrar-lo; e la memòria dix que per lo remembrament puya l’aygua als hulls e•l cor s’enflama d’amor.
[19] Demanà l’amich a l’enteniment e a la volentat qual era pus prop a son amat. E corregren amdós e fo ans l’enteniment a son amat que la volentat.
[23] Malalte fo l’amich, e pensava’n l’amat. De mèrit lo pexia e ab amor l’abeurava, en pasciència lo colgava, d’umilitat lo vestia, ab veritat lo metjava.
[25] Digueren a l’amich: —On vas?
—Vench de mon amat.
—On véns?
—Vaig a mon amat.
—Quant tornaràs?
—Estaré ab mon amat.
—Quant estaràs ab ton amat?
—Aytant de temps con seran en ell los meus pensaments.
[26] Cantaven los auçells l’alba e despertà’s l’amich, qui és alba. E los auçells feniren lur cant e l’amich murí per l’amat en l’alba.
[27] Cantava l’auçell en lo verger de l’amat. Vench l’amich, qui dix a l’aucell: —Si no•ns entenem per lenguatge, entenam-nos per amor, cor en lo teu cant se representa a mos hulls mon amat.
[38] Cantava e plorava l’amich cants de son amat. E dehia que pus ivaçosa cosa és amor en coratge d’amador que lamp en resplandor ni tro en ohiment; e pus viva és aygua en plor que en ondes de mar; e pus prop és suspir a amor que neu a blancor.
[42] Les claus de les portes d’amor són daurades de consirers, suspirs e plors. E•l cordó de les claus és de consciència, contricció, devoció, satisfació. E•l porter és de justícia, misericòrdia.
[47] Estava l’amich tot sol, sots la ombra de un bell arbre. Passaren hòmens per aquel loch e demanaren-li per què stava sol; e l’amich respòs que sol fo con los ach vists e ohits, e que dabans era en companyia de son amat.
[92] Sembrava l’amat en lo cor de l’amich desigs, suspirs, virtuts e amors. Regava l’amich les sements ab làgremes e ab plors.
Sembrava l’amat en lo cors de l’amich treballs, tribulacions, languiments. Sanava l’amich son cors ab sperança, devoçió, paciència, consolacions.
[96] Lo lum de la cambra de l’amat vench inluminar la cambra de l’amich, per ço que•n gitàs tenebres e que la umplís de plaers e de langors e de pensaments.
E l’amich gità de sa cambra totes coses per ço que hi cabés son amat.
[108] Anava l’amich en una terra estranya on cuydava atrobar son amat e en la via asaltejaren-lo ii leons. Paor hac de mort l’amich, per ço cor desirava viure per servir son amat; e tramès son remembrament a son amat per ço que amor fos a sos trespassamens, per la qual amor mills pogués sostenir la mort.
Dementre que l’amich remembrava l’amat, los leons vengren humilment a l’amich, al qual leparen les làgremes de sos hulls, qui ploraven, e les mans e•ls peus li besaren. E l’amic anà en pau encerquar son amat.
[112] Encontraren-se l’amich e l’amat e foren testimonis de lur encontrament saluts, abraçaments e besars e làgremes e plors. E demanà l’amat a l’amich de son estament e l’amich fo enbarbesclat en presència de son amat.
[272] E demanaren a l’hamich si volia vendre son desirer. E ell respòs que venut l’avia a son amat per i tal diner que tot lo món ne poria ésser comprat.
[274] Bastia e obrava l’amich una bella çiutat hon estegués son amat. Ab amor, pensaments, plants, plors e languiments, la obrava; e ab plaers, sperança, devoçió, la ornava; e ab fe, justícia, prudència, fortitudo, temprança, la guarnia.
[284] —Digues, foll, has vist home qui sia orat?
Respòs que ell havia vist un bisbe qui avia a sa taula molts enabs e moltes scudelles e talladors d’argent, e havia en sa cambra moltes vestedures e gran lit, e en ses caxes molts diners. E a la porta de son palau havia pochs pobres.
[357] —Digues, foll, què és aquest món?
Respòs: —Presó dels amadors, servidors de mon amat.
—E qui•ls met en presó?
Respòs: —Consciència, amor, temor, renunciament, contricçió, compañía d’àvol gent. E és treball sens guardó, on és puniment.
Cor Blaquerna havia a tractar del libre de la «Art de contemplació», per açò volch finir lo Libre de l’amic e l’amat, lo qual és acabat a glòria e a lausor de nostre senyor Déus.
